Lexemes, Morfemes i Classes de Paraules

Lexemes i Morfemes

Lexematerra, terratremol, enterrar

Morfemes<flexius=indiquen genere(lent-a), (lent-s), (lent-es).

=SUFIXOS

Procediments de Formació de Paraules

DERIVACIÓ=se añaden morfemas derivativos

COMPOSICIÓ=unió de dos lexemes.

PARASÍNTESI=las palabras que tienes un prefix y un sufix

ACRONÍMIA=formació de paraulas con letras.

Clases de Paraules

SUBSSTANTIusdesignen objectes, éssers vius o idees.

DETERMINASNT<ARTICLES=el, la els, les....

POSSESIUS=meu, teu, seu....

DEMOSTRATIUS=aquest, aquell, aquesta...

NUMERALS=un, dos, primer, segon....

INDEFINITS=algún, alguna, algunes, alguns....

INTERROGATIUS, EXCLAMATIUS=quin, quina, quins, quines, quant, quants, quanta, quantes....

ADJECTIUScomo está el acompañant del substntiu=fresc, bonic, mal, feo.....

PRONOMSpersonals, demostratius, numerals, indefinits, interrogatius i exclamatius.

VERBSpues verbos.

TODAS ESTAS COSAS SON PALABRAS VARIABLES.

AHORA LAS INVARIABLES.

Mots Patrimonials, Cultismes i Préstecs.

Els mots patrimonials son paraules que han evolucionat al llarg del temps des de l'origen.

Els cultismes són els mots que s'han incorporat més recentment a la nostra llengua des d'una llengua clàssica.

Els manlleus o préstecs són les paraules que s'han incorporat a una llengua procedents d'una altra.

Neologismes i Barbarismes

Son neologismes totes les paraules noves que s'incorporen a un idioma.

Els barbarismes són paraules estrangeres que la llengua no admet.

El Sistema Vocàlic

La Renaixença

Es va iniciar a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX i es va manifestar com a voluntat de la restauració de l'ús culte del català, després de tres segles de feble activitat literària.

Romanticisme.

És un moviment artístic i cultural que va estendre's per Europa durant els primers decennis del segle XIX.

Aquest moviment va originar una renovació profunda, tant pel que fa a les arts com en la vida, basada en les premisses seguents=

• Exaltació dels sentiments i les emocions, i oposició a la separació entre la raó i el sentiment, el que és irreal.
• Reivindicació de la llibertat creadora, enfront de la tradició grecolatina i la imitació neoclàssica.
• Defensa del subjectivisme, l'individualisme i el culte al jo, enfront de la universalitat pròpia de la Il·lustració.
• Interès per les tradicions populars i les llengües nacionals.
• Defensa del nacionalisme, perquè els romàntics propugnen la llibertat dels pobles, idea que va donar lloc a diferents corrents: un romanticisme liberal, defensor de l'ideari de la Revolució Francesa, i un romanticisme conservador, garant dels valors tradicionals.
• Recerca de la inspiració en les cultures exòtiques.

El Romanticisme va arrelar a les nostres terres a mitjan segle XIX i va coincidir amb un moviment literari i polític conegut com a Renaixença.

Poemes Èpics i Obra en Prosa de Jacint Verdaguer.

L'Atlàntidacomposició basada en la llegenda del desaparegut continent dels atlans i en altres llegendes d'origen grec.

Canigópoema construït sobre la base de llegendes medievals. L'acció se situa al voltant de l'any 1000 i narra les aventures del cavaller Gentil, que va lluitar contra els sarrains quan van envair el Rosselló. El protagonista pirinenc.

Teodor Llorente

Teodor Llorente és considerat el poeta més destacat de la Renaixença Valenciana.

Durant la joventut Llorente (1836-1911) va escriure en castellà, fins que, gràcies a la influència del mallorquí Marià Aguiló, va començar la seua producció en valencià. Autor d'una obra poètica considerable, va limitar el seu impuls renaixentista al conreu de la poesia. Va ser, a més, director del diari La Opinión, membre de Lo Rat Penat i traductor al castellà dels autors més destacats del Romanticisme europeu.

Posteriorment, Constantí Llombart va intentar donar a la Renaixença Valenciana una projecció popular àmplia i, alhora, culturament digna, però a penes va obtenir ressò. Llombart va propugnar la connexió amb la Renaixença Catalana i va crear la societat Lo Rat Penat, que a partir del 1879 es va encarregar de la celebració dels Jocs Florals.

La Renaixença Valenciana es va veure abocada a l'escissió entre els escriptors populars del grup de Llombart i els burgesos del grup de Llorente, designats gràficament com a (poetes d'espardenya) i (poetes de guant) respectivament. A diferencia de la poesia jocfloralesca, la literatura popular, representada sobretot per la premsa satírica i el teatre còmic, va obtenir una gran difusió.