Leucèmia mieloide crònica (LMC): símptomes i tractaments

Leucèmia mieloide crònica (LMC)

La leucèmia mieloide crònica (també denominada leucèmia mielògena o granulocítica crònica o LMC) és un càncer de la sang en el qual la medul·la òssia produeix massa granulòcits, un tipus de glòbul blanc. Amb el temps, aquestes cèl·lules infiltren la medul·la òssia i la resta de l’organisme, de manera que impedeixen la normal fabricació de la resta de les cèl·lules de la sang i alteren el funcionament de diversos òrgans. La seva velocitat d’instauració sol ser molt lenta; per això moltes persones que pateixen aquesta malaltia no presenten símptomes durant anys.

La LMC i altres malalties de la sang amb característiques similars, però que afecten altres cèl·lules sanguínies, reben la denominació de síndromes mieloproliferatives cròniques o neoplàsies mieloproliferatives.

La LMC representa el 15–20% del total de leucèmies i la seva incidència al nostre país s’estima en 15 nous casos per milió d’habitants i any en adults. És una malaltia d’adults; de forma molt poc freqüent es pot observar en nens (només un cas per cada milió d’habitants i any). Pot aparèixer a qualsevol edat, però és més freqüent en l’edat madura o avançada.

El pacient pot romandre totalment asimptomàtic durant anys. En altres casos, els principals símptomes són: debilitat, fatiga persistent, febre, sudoració excessiva, pèrdua de pes, anèmia, hemorràgies i hematomes no justificats, petites infeccions, i dolors als ossos i les articulacions.

Possibles tractaments de les leucèmies

• Quimioteràpia
• Radioteràpia
• Teràpies biològiques
• Transplantament de medul·la òssia o sang del cordó umbilical (cal tenir en compte la possibilitat de malaltia empelt contra l’hoste, també anomenada EICH).

Alteracions de la coagulació

El terme hemostàsia s'aplica quan s'atura una hemorràgia en un vas després d'haver-se produït una lesió. En l'hemostàsia intervenen tres tipus de factors: vasculars, plaquetaris i plasmàtics (factors de coagulació).

Hi ha dos tipus d'hemostàsia:

Hemostàsia primària

Són alteracions que afecten factors vasculars o plaquetaris. Per exemple:

• Trombopaties congènites.
• Trombopaties adquirides (associades a altres malalties).

Hemostàsia secundària

Són alteracions que afecten els factors plasmàtics o de coagulació. Per exemple: l'hemofília A (deficiència del factor VIII), l'hemofília B (deficiència del factor IX) o la malaltia de von Willebrand (la malaltia hemorràgica més freqüent; afecta el factor de von Willebrand i pot reduir els nivells de factor VIII; es relaciona amb hemorràgies nasals, gingivals, ginecològiques, musculars o articulars; té tractament).

Hemofília A

• Descripció: Malaltia caracteritzada per una anomalia congènita del factor de coagulació. Es tracta d'una alteració hereditària de tipus recessiu lligada al cromosoma X, de manera que les dones són portadores però són els homes els que la pateixen.
• Gravetat: Depenent del grau o dels nivells de factor VIII pot ser més o menys greu. Els pacients presenten episodis hemorràgics freqüents.
• Diagnòstic prenatal: Un estudi genètic de les dones portadores pot oferir diagnòstic prenatal.
• Tractament: Com a tractament s'administren concentrats plasmàtics de factor VIII, o derivats de la vasopresina.
• Anècdota: Va ser una malaltia documentada en algunes famílies reials europees (per exemple la reina Victòria del Regne Unit i descendents dels Borbons).