Lesions a l'aparell respiratori: tipus d'asfíxia i actuació del socorrista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB
Lesions a l'aparell respiratori
ASFIXIA→ Qualsevol impediment que fa que l'aire arribi als pulmons.
Vies respiratòries:
1. Superiors → nas, boca, tràquea. (BOCA-BOCA, BOCA-NAS, TRAQUEOTOMIA).
2. Mitjanes → bronquis, bronquíols, alvèols pulmonars.
- Pulmons (en un primer auxili sempre és més difícil)
- Musculatura respiratòria (diafragma, ossos..)
Generalitats
- Les lesions en l'aparell respiratori es diuen ASFIXIES (qualsevol impediment que fa que l'aire arribi als pulmons).
- Les vies respiratòries són un focus d'infecció.
- Hi ha coses que hem de saber sobre la inspiració:
1. Escalfar, la inspiració s'ha de fer pel nas i l'expiració per nas i boca.
Respirar així serveix per escalfar l'aire (posar a la temperatura del cos).
2. Serveix per filtrar.
3. Per humitejar el pulmó, ha d'estar hidratat sempre.
Tipus d'asfíxia
ASFIXIA PER OBSTRUCCIÓ DE LES VIES RESPIRATÒRIES SUPERIORS
Qualsevol impediment que s'introdueixi a les vies respiratòries superiors, és a dir, per un objecte o algo que impedeix que l'aire arribi als pulmons. És el més factible i es recupera amb: palmells a l'esquena o la maniobra de Heimlich.
Ex → Trossos de menjar que impedeixen que respirem, joguets, dentadures postisses a la gent gran.
ASFIXIA PER COMPRESIÓ TORÀCICA O MECÀNICA.
Pes excessiu a sobre del tòrax impedeix que pugui treballar correctament
Exemple: (entrades san fermin, madrid arena, airbag, etc..)
ASFIXIA PER INHALACIÓ DE GASOS TÒXICS.
És el gas tòxic el que et provoca el par respiratori. Alguns perquè són realment potents i altres perquè som al·lèrgics a aquesta reacció.
Ex → Salfuman, amoníac, aiguarràs, clor, CO2, medicaments o desodorants amb gas.
ASFIXIA PER CANVIS BRUSCS DE TEMPERATURA.
De fred o calor, és un xoc que es provoca a nivell muscular i porta un par respiratori.
Ex → Saunes, banys d'aigua freda.
ASFIXIA PER LESIONS DE L'APARELL RESPIRATORI.
Es produeixen a conseqüència de que el propi sistema respiratori funcioni malament.
Ex → asma, EPOC, fibrosi quística, pneumònies, neumonies, càncer de pulmó.
Asfíxia per immersió
ENDOBIA GASEOSA → Acumulació de bombolles d'oxigen al cervell.
- Descompressió incorrecta (temps/profunditats)
- Apnea
- Altura.
- És molt greu perquè hi ha HEMORRÀGIA.
- Equilibrar pressions amb la CÀMARA HIPERBÀRICA.
OFEGATS → És traga aigua i afecta al sistema respiratori, l'aire no arriba als pulmons.
Per tragar aigua. Hi ha 2 formes de tragar-la i asfixiar-se.
- “AHOGADO BLANCO” → Més fàcil de recuperar. L'aigua arriba fins les vies respiratòries superiors. A causa d'un ensurt, la epiglotis no deixa passar l'aire perquè tanca el pas perquè no arribi als pulmons. Palmells a l'esquena. Maniobra de Heimlich. RCP.
- “AHOGADO AZUL” → És el més perillós. Per asfíxia ja que entra l'aigua fins als pulmons i es queden inundats d'aigua.
- PRINCIPI D'OSMOSI : Els líquids més líquids (o menys concentrats) donen part del seu líquid als més concentrats (menys líquids)
ORDRE DE MÉS CONCENTRATS:
1. Aigua salada.
2. Sang
3. Aigua dolça
POT SER PER:
-Aigua salada → La sang cedeix líquid a l'aigua salada, que no són els pulmons. Les cèl·lules NO es destrueixen, es produeix una HEMOCONCENTRACIÓ.
-Aigua dolça → L'aigua dolça cedeix líquid a la sang (entra aigua al torrent respiratori), es produeix destrucció de cèl·lules. Hi ha HEMÒLISI.
El “AHOGADO DULCE” és més greu que el salat.
ACTUACIÓ DEL SOCORRISTA DAVANT D'UNA ASFÍXIA
- Copets a l'esquena → Només serveix per l'obstrucció de les vies respiratòries superiors. (Inclou el empassar-se aigua). És el primer sistema que et salva la vida (quan surt el nen recent nascut, se li posa de cap per avall i se li colpeja en l'esquena, quan comença a plorar és quan se sap que comença a respirar). Les copets es donen entre els 2 omòplats i a l'altura de les vies respiratòries superiors i la força és la mateixa que fas en una RCP aprox (70/75 kg).
- Maniobra de Heimlich → Únicament per l'obstrucció de les vies respiratòries superiors. Es pot fer de peu, o estirat. S'ha de tenir en compte l'altura, el pes i la comoditat. Fer una compressió cap a dins i cap amunt. Passar els braços per sota dels seves aixelles i agafem puny amb puny, sota del seu estèrnum. Evitant l'apèndix xifoide, que es pot trencar fàcilment.
- RCP (reanimació cardiopulmonar): cada 4 sèries (30:2) fem comprovació dels pols i la respiració.
Alternatives:
- Compressió: que el subjecte sigui molt corpulent i la meva compressió no li arribi sí que
podem donar cops.
Dificultats: fractures de les costelles flotants, no flotants, l'estèrnum, pot danyar el ronyó, per por de tot això no fer la força necessària.
- Boca-boca: boca-nas, insuflar aire pel nas.
Dificultats: ficar-li molt poc aire o massa (no adaptar el nostre aire al seu capacitat pulmonar).
- Traqueotomia: forat a la tràquea perquè entri per aquí l'aire.
Dificultats: profunditat, hemorràgia, efectes adversos (infecció)
ADAPTACIONS:
- La quantitat de l'aire i la força del massatge a la EDAT.
- PES (% de musculatura i greix corporal).