Legitimitat i Poder en Ciència Política: Teories, Evolució i Conceptes Clau

Evolució de la Ciència Política i Conceptes Clau

El desenvolupament de la Ciència Política (CP) ha estat profundament influenciat per esdeveniments històrics i corrents teòrics:

• El desenllaç de la Segona Guerra Mundial desplaça l'hegemonia cultural i l'estudi de la Ciència Política cap als Estats Units.
• Després de la Segona Guerra Mundial, es produeix la “revolució” conductista (behavioralisme) amb autors destacats com Lazarsfeld i Merton.
• El conductisme obre les portes al funcionalisme i el sistemisme (Parsons, Easton) i s'empara ideològicament en el pluralisme.
• Als anys 60, es comença a desenvolupar la teoria de la “Rational Choice” amb autors com Olson i Downs.
• Posteriorment, s'observa un reflux postconductista i l'emergència de teories postmodernes.
• Auge del Neoinstitucionalisme.
• Retard en els països europeus que van patir el feixisme en la institucionalització de la disciplina.
• Importància del context social i polític en la institucionalització d'una disciplina com la Ciència Política (CP), com el Dret Polític (AECPA, 1993).

La Legitimitat del Poder: Definició i Fonts

Definició de Legitimitat

La legitimitat és la capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa. Fins i tot en els règims autoritaris, s'apel·la a algun tipus de legitimitat per tal d'imposar una decisió.

Fonts de Legitimació segons Max Weber

La noció de legitimitat es vincula amb els valors i les creences i, per tant, aquesta noció ha anat variant al llarg del temps. Segons Weber, les fonts de legitimació són:

• La tradició: El poder es justifica perquè s'ajusta als usos i costums establerts.
• La racionalitat: L'adequació entre fins i mitjans. Aquesta racionalitat es pot presentar en forma de normes o lleis; llavors parlem de racionalitat legal.
• El carisma: Aquí el poder es justifica per les aptituds personals excepcionals del líder.

Visions Complementàries sobre el Poder: Arendt i Habermas

Hannah Arendt i la Naturalesa del Poder

La visió del poder de Hannah Arendt difereix de l'enfocament weberià, sobretot pel que fa a la legitimitat legal.

• El poder és la capacitat humana d'actuar en comú (concertadament).
• El poder no pertany a una persona; la persona que exerceix el poder ho fa perquè l'apodera el grup.
• És el recolzament del poble el que atorga legitimitat a les institucions d'un país, no la seva legalitat.
• Per a Arendt, la violència no seria altra cosa que una manifestació d'impotència.

Jürgen Habermas i la Generació del Poder

La visió de Habermas complementa la de Arendt i planteja que el sorgiment o generació de poder es troba en els processos col·lectius de deliberació. La violència seria la violació d'aquests processos deliberatius i, per tant, també una manifestació d'impotència.

Legitimitat vs. Legalitat: Perspectives del Poder

• La legitimitat és la perspectiva en què es posa el titular del poder (subjecte polític): la legitimitat del poder és el que fonamenta el seu dret, i la legalitat el que estableix el seu deure (els seus límits).
• La legalitat és la perspectiva en què es posa el dipositari del poder (súbdit): la legitimitat del poder és el fonament del seu deure a l'obediència, i la legalitat és la principal garantia del seu dret a no ser oprimit.

Situacions sobre la Percepció del Poder

Es poden distingir tres situacions principals sobre la percepció del poder:

1. Ha de ser legítim respecte de la titularitat i legal pel que fa al seu exercici.
2. Pot ser legítim sense ser legal, o legal sense ser legítim. (Tesi arendtiana).
3. El poder just és legítim si ja és legal, i legal si ja és legítim. (Tesi reduccionista weberiana).

Relació entre Legalitat, Validesa i Justícia

• La legalitat del poder pressuposa la validesa de la norma (Estat de Dret).
• La validesa de la norma pressuposa la legitimitat del poder (Constitucionalisme).
• La legitimitat del poder pressuposa la justícia de les normes que se'n deriven (Estat democràtic).