La Legitimació del Poder Polític en la Filosofia Moderna

En la filosofia moderna, la legitimació del poder polític esdevé un tema central. Els filòsofs contractualistes, com Hobbes, Locke i Rousseau, s'encarreguen d'estudiar aquesta qüestió i comparteixen algunes característiques comunes:

• Utilitzen la raó per justificar el poder polític.

• Separen el poder diví del poder polític, diferenciant així la societat de la religió.

• Empren la mateixa estructura lògica:

L'Estat de Naturalesa

Es tracta d'una hipòtesi que descriu un estat prepolític, una ficció que serveix per definir l'ésser humà sense fer referència a cap moment històric concret.

L'Estat de Guerra

Aquest estat actua com a trànsit entre l'estat de naturalesa i l'estat en societat.

L'Estat en Societat

S'ha d'entendre com la fonamentació del poder polític (pilars de la societat) i com la forma i el model (disseny de la societat) d'aquest poder.

3.1 Hobbes i l'Absolutisme

L'objectiu de Hobbes és justificar la figura del rei. Per això, planteja el següent:

En l'estat de naturalesa, l'ésser humà és dolent, seguint la idea que "l'home és un llop per a l'home". Aquest estat porta a l'ésser humà a un estat de guerra, on l'única manera de relacionar-se és mitjançant la violència, resultant en una guerra de tots contra tots. Només per la por a la mort, els individus es veuen obligats a signar un pacte amb la societat, renunciant a la força i la violència.

La fonamentació de la societat, per sortir de l'estat de guerra, és la voluntat. El model de societat que proposa Hobbes és que els individus acceptin que el líder serà el més fort, el sobirà o rei. Tots els individus accepten estar sota el seu poder, i el rei, al seu torn, respectarà els individus. D'aquesta manera, el poder polític que defensa Hobbes és l'absolutisme, acceptat de manera voluntària.

3.2 Locke i el Liberalisme

L'objectiu de Locke, al contrari que Hobbes, és defensar un model de societat on la llibertat estigui garantida. Per aconseguir-ho, Locke considera que l'ésser humà no és ni bo ni dolent, però en l'estat de naturalesa hi ha tres estats comuns a tots els individus:

• Llibertat: total i absoluta.

• Igualtat: tots els individus neixen amb les mateixes característiques, inclosa la raó.

• Independència: autonomia en les decisions.

Aquests tres principis es concreten en quatre drets naturals:

• Dret a la llibertat: ser lliure.

• Dret a la vida: dret a l'existència.

• Dret a la propietat privada: resultat del treball.

• Dret a la jurisdicció recíproca: justícia natural; la manera com els individus poden recuperar l'equilibri d'una situació que ha atemptat contra els seus drets, podent utilitzar la violència.

Com que tenim la raó, i la raó és compartida per tots, tothom pot entendre que no s'ha d'atemptar contra l'altre persona.

Però la raó no funciona en tots els éssers humans per tres motius:

• Hi ha persones amb naturalesa dolenta.

• Hi ha persones que ignoren la raó i actuen per instint.

• L'amor propi, present en tots els individus, és la sensació que ens impulsa a progressar, però a vegades, en fer-ho, fem mal als altres.

Aquests motius porten a l'ésser humà a l'estat de guerra de tots contra tots, ja que desequilibren els trets naturals.

Locke, igual que Hobbes, afirma que això comporta una espiral de violència. L'estat de guerra de Locke obliga a fer un pacte perquè els individus s'adonen que la seva vida està en perill. En aquest pacte, s'ha de renunciar a la llibertat absoluta, la jurisdicció recíproca i la violència. Aleshores, aquesta societat té com a fonament la llibertat dels individus, però limitada o civil.

L'objectiu d'aquesta societat és garantir una justícia que s'ha de concebre com una institució, amb el criteri del bé comú, entès com la defensa dels drets naturals, que en la societat és una llibertat limitada. Recorrem a la justícia per defensar la nostra llibertat. Les característiques d'aquesta societat són:

• Autoritat per legislar.

• Capacitat per jutjar.

• Capacitat d'executar allò que es jutja.

Locke també parla del poder federatiu. Hi ha una separació de poders: el judicial constitueix el govern (organitza la societat internament) i el federatiu (organitza els pactes i acords externament).

Locke apel·la a la majoria, que sorgiria de manera restringida. Els individus arriben a un pacte democràtic per escollir el govern que els representa, i els representants, escollits per majoria, implanten la justícia.

Però els representants, en organitzar la justícia, han de seguir uns principis:

• La llei ha de ser per a tots.

• Ha de vetllar pel bé comú.

• Ha de respectar els drets i la propietat privada.

Les taxes o impostos que implanten els representants han de ser aprovats pels individus.

Si els representants no compleixen amb el seu deure i no vetllen pel bé comú, Locke defensa el dret i l'obligació de rebel·lió. Es pot trencar el pacte i, per majoria, escollir un altre govern. Si el problema persisteix, la població pot trencar el pacte i reconstruir la societat des de zero.