Legitimació del Poder i Pilars de la Democràcia

La Legitimació del Poder i l'Autoritat

L’autoritat, que definíem abans com el poder acceptat com a legítim per a aquells sobre qui recau, sembla útil diferenciar-la segons les justificacions teocràtiques, naturalistes i racionals.

Tipus de Legitimació de l'Autoritat

Legitimació Teocràtica

Per una banda, tenim les legitimacions **teocràtiques**, on Déu apareix com a fonament de l’estructura del poder, un fenomen que s’ha esdevingut al llarg del temps en totes les cultures. Prop de nosaltres, podem recordar les invocacions a la gràcia divina. Variants de la mateixa idea sorgeixen quan es defensa que Déu ha creat un grup d’humans per manar i uns per obeir.

Legitimació Naturalista

També hi ha les legitimacions **naturalistes**, que defensen la idea que la mateixa natura ha destinat les persones a funcions diferents i que no hi ha saviesa més gran que respectar els dictàmens de la naturalesa. Aquesta idea conté un fons teocràtic; una variant és l’anomenat *darwinisme social*.

Legitimació Racional

Per altra banda, hi ha la legitimació **racional**, que posa èmfasi en la convicció que els humans som éssers dotats de raó, la qual cosa atorga el dret d’assumir la direcció de les nostres vides. Només estarà legitimat aquell govern que emana de l’intercanvi de raons que provinguin de la convicció i no de la coacció. Només el fonament en la capacitat que s'atorga el domini de les nostres vides fa legítima la direcció del col·lectiu social.

La Raó i la Revisió de Teories

Durant la segona meitat del segle XX, va sorgir la idea que ningú *té la raó*, sinó que tots tenim *raons*. Karl Popper, per exemple, va establir una analogia entre el funcionament de la bona ciència i la *societat oberta*. Tanmateix, exigeix en els àmbits morals i polítics la disposició permanent a la revisió de les nostres teories. Res està constituït per veritats eternes, sinó per hipòtesis provisionals.

Pilars de la Democràcia: Llibertat i Igualtat

Un dels pilars de la democràcia és la idea de **llibertat**, entesa al capdavall com a sobirania i com a autonomia. Kant la definia com l’alliberament de la incapacitat d’utilitzar la intel·ligència sense l’ajuda de l'altre.

La Llibertat com a Sobirania i Autonomia

La Llibertat en la Democràcia

La idea de «llibertat» representa una de les referències fonamentals de la democràcia en dos sentits:

• Compromís amb l’autogovern col·lectiu.
• Convicció que es fonamenta en la llibertat dels individus i ha de ser molt respectuosa.

La Igualtat: Dignitat i Drets

Ningú és igual a l'altre. Som iguals en dignitat i drets, una igualtat originada en creences religioses, sentit de pertinença, etc. És com el complement imprescindible que necessita la llibertat per no esdevenir l’imperi del més fort.

Democràcia: Procediment i Valors

Per a molts, la democràcia és un procediment que suma i resta interessos individuals; per a altres, la suma i resta de voluntats particulars ha de ser la manera de determinar el projecte col·lectiu que el conjunt ha d’assumir.

La Voluntat General i l'Esperit del Poble

Rousseau es referia a la *voluntat general* i Hegel a l’*esperit del poble*. Sense una vinculació a una totalitat, difícilment es produeixen fets tan importants com és el reconeixement dels altres com a iguals. Ja al segle XVIII-XIX, els anglesos consideraven la democràcia com la millor manera d’apropar-se a aquest objectiu.

Drets Humans i Democràcia: Un Ideal Comú

La democràcia és el sistema en què, partint d’uns valors morals, ens comprometem lliurement al **bé comú**. Per tant, la democràcia no és simplement un procediment, sinó que incorpora uns valors (com els **drets humans**). Però, quina igualtat pot tenir una persona que és discriminada per ser d’una cultura diferent...? Així, podem concloure que els drets humans i la democràcia constitueixen la cara moral i la cara política d’un mateix ideal.