Legislació Lingüística Valenciana: Acreditació del Professorat i Història

Síntesi de la legislació lingüística a la Comunitat Valenciana i acreditació del professorat per a impartir valencià

a) Introducció al segle XX

Esdeveniments rellevants del segle XX relacionats amb la llengua valenciana:

• 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: IEC (Institut d’Estudis Catalans), amb l'objectiu de normalitzar la llengua i realitzar estudis científics.
• 1913: Normes Ortogràfiques de Pompeu Fabra.
• 1932: Normes de Castelló.
• 1936-1939: Guerra Civil (impacte negatiu).
• 1939 fins a la mort de Franco: Dictadura i repressió, persecució contra la llengua.
• 1975: Inici de la democràcia.
• 1978: Constitució Espanyola.

b) Cos

i. Constitució Espanyola, 1978

L'article 3 estableix que el castellà és la llengua oficial de l'Estat i tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la. També reconeix que les altres llengües són oficials a les seues Comunitats Autònomes, creant una riquesa cultural que ha de ser respectada i protegida.

ii. Estatut d’Autonomia, 1982 (reforma 2006)

Reforma de l'any 2006 de l'Estatut d'Autonomia publicat l'any 1982.

• L'article sis declara el valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, oficial juntament amb el castellà.
• Totes les persones tenen dret a conèixer i usar ambdues llengües, així com a rebre ensenyament en valencià.
• La Generalitat garanteix l'ús normal i oficial de les dues llengües. Ningú pot ser discriminat per raó de la llengua.
• L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució normativa de l'idioma valencià.

iii. LUEV (1983), articles 1, 2, 3, 5, 35 i 36

• L'article 2 estableix que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i tots els ciutadans tenen dret a conèixer-la i usar-la oralment i per escrit, tant en les relacions privades com a les instàncies públiques.
• L'article 3 fomenta l'ús del valencià en les relacions públiques i privades.
• L'article 5 prohibeix la discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials.
• L'article 35 enumera els pobles valencianoparlants d'Alacant, Castelló i València.
• L'article 36 enumera els pobles castellanoparlants d'Alacant, Castelló i València, exempts de l'ensenyament en valencià.

iv. AVL (2000) i Dictamen de l’AVL sobre el nom de la llengua (2005)

L'estima dels valencians per la llengua pròpia és un signe d'identitat, demostrat al llarg de la història, com amb les Normes de Castelló el 1932.

Des de les Normes de Castelló, s'han fet molts avanços en la recuperació i normalització social del valencià, considerant-lo una variant de la llengua catalana per evitar la fragmentació.

v. Decret plurilingüisme (2017 amb referència al 2013)

Aquest decret estableix el model lingüístic educatiu i regula l'aplicació als ensenyaments no universitaris, amb un Programa d'educació plurilingüe dinàmic de sis nivells.

Els centres han de tenir autoritzat el Projecte lingüístic de centre per a la implantació d'aquest model, seguint les instruccions que orienten el procés d'elaboració.

Síntesi del segle XX d'història de la llengua

A les acaballes del segle XIX, el modernisme pren força a Catalunya.

Un grup de joves a l'entorn de la revista L'Avenç va impulsar el debat sobre la llengua a Catalunya, amb afanys de progrés i modernitat i un profund anticastellanisme.

• 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
• 1907: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• 1911: Creació de la Secció Filològica de l'IEC.

L'IEC va ser la institució encarregada de la codificació de la llengua catalana i el seu estudi científic.

Entre 1913 i 1932 es van assolir els objectius de codificació del català:

• a) Les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
• b) La Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, assumida com a gramàtica normativa oficial per l'IEC.
• c) El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, assumit com a normatiu per l'IEC.

Al 1932 es van signar públicament a Castelló les Normes Ortogràfiques, amb l'objectiu de dotar el català d'una normativa única i estable i modernitzar-lo com a llengua de cultura. L'obra lingüística de Fabra va ser molt extensa.

La desfeta militar del 1939 i la postguerra van interrompre el redreçament del català. L'IEC va continuar treballant en la clandestinitat. Afortunadament, la universitat va començar a tenir en compte la realitat catalana i les necessitats de la societat. Es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a entitat que regula la denominació de la llengua valenciana.