Legislació Franquista i Codificació: Anàlisi Jurídica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,19 KB
Legislació del Franquisme
La legislació franquista no conté constitucions perquè no compleix amb els requisits del constitucionalisme; no reconeix ni parla dels drets fonamentals. Aquesta legislació es pot dividir en dos grups:
- Aquelles que asseguren la concentració del poder en el cap d'estat (Franco): Les lleis del 29 de setembre de 1936, 30 de gener de 1938, i la del 8 d'agost de 1939 són les tres lleis més importants que li asseguren un exercici de poder sobirà.
- Les 7 lleis fonamentals, que són la base jurídica del franquisme:
- Fuero del Trabajo (1938)
- Llei Constitutiva de les Corts Espanyoles (1942)
- Fuero de los Españoles (1945)
- Llei del Referèndum Nacional (1945)
- Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat (1947)
- Llei de Principis del Moviment Nacional (1958)
- Llei Orgànica de l'Estat (1967)
La Codificació
La codificació i el constitucionalisme són moviments europeus que representen la base de l'estat liberal. Gaudeixen del suport ideològic i econòmic de la burgesia i tenen com a antecedent les compilacions, originalment creades per Justinià. S'ha de diferenciar entre:
- Compilacions: Recull de tot el sistema jurídic d'un territori.
- Codificacions: Creacions noves que no es basen en cap fonament jurídic anterior.
La paraula "codi" té diversos significats, i està present des de l'antiguitat, on volia dir "plec de pergamins". Amb la Il·lustració, el codi comença a tenir un sentit modern i concret, ja que els il·lustrats exigien que els codis tinguessin un llenguatge precís i que regulessin cada matèria adequadament. Havien de tenir: un contingut homogeni i sistemàtic; una part general i una part especialitzada.
La codificació és la conseqüència última del racionalisme jurídic i busca la felicitat general. És fruit d'un raonament abstracte. Amb la codificació i les compilacions es busca la seguretat jurídica de l'estat liberal, i la burgesia busca, mitjançant aquests, garantir la igualtat, la llibertat i la propietat.
La Universalitat dels Codis
Els codis es poden aplicar en altres països que tinguin un nivell cultural similar; Espanya copia el sistema de codificació de França per utilitzar-lo a les colònies.
Fases de la Codificació
Podem dividir la codificació en diverses fases:
- Codis fundadors: Comença a l'Antic Règim i s'acaba al final de la primera dècada del segle XIX. En aquests moments, la temàtica més important és el tema penal i es basa en la lectura de "Dels delictes i de les penes" (1764) de Cesare Beccaria; és un llibre revolucionari i, per la seva influència, es comencen a redactar codis penals.
Subfases dels Codis Fundadors
- Segle XVIII: Aquesta codificació es du a terme durant l'Antic Règim però, a causa de l'absolutisme, els codis són efímers. Dos exemples importants de codis són: el Codi Penal de la Toscana (1786) i el Codi Penal francès (1791). A Prússia, el 1794, es publica un codi influenciat pel dret romà, que desenvolupa un codi civil.