Legislació i Ús del Català: Catalunya, Illes Balears, Andorra i l'Alguer

La Legislació de les Llengües a l'Estat Espanyol

L'any 1977 es van convocar eleccions i el 1978 es va dur a terme un referèndum a través del qual es va aprovar l'actual Constitució Espanyola. Per primera vegada, després de més de dos segles de prohibició i persecució lingüística, un text legal espanyol reconeixia la cooficialitat del castellà amb les altres llengües històriques –català, gallec, basc i aranès– en els territoris respectius. A la Constitució Espanyola es palesa clarament que tota la població espanyola té el deure de conèixer el castellà i també el dret d'usar-lo.

En canvi, en l'àmbit de les autonomies amb llengües històriques, l'oficialitat d'aquestes només implica el dret d'usar-les, però no l'obligació de conèixer-les.

El Català a Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears

El 1979 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya; l'any 1982, el de la Comunitat Valenciana, i el 1983, el de les Illes Balears, en els quals es reconeix l'oficialitat de les llengües territorials –català– i la de l'Estat –castellà–. A la Comunitat Valenciana, l'estatut es refereix a la llengua amb el nom de valencià.

Ara bé, com que aquest marc legal no era suficient per compensar el retrocés de les llengües territorials després de la persecució a què havien estat sotmeses durant quaranta anys de dictadura, calia centrar els esforços a facilitar l'accés del català en aquells àmbits d'ús d'on havia estat relegat. Per això era necessari iniciar una política de promoció lingüística. La regulació legal dels estatuts d'autonomia es complementa, doncs, amb l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística el 1983 a Catalunya, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià el mateix any a la Comunitat Valenciana, i el 1986 a les Illes Balears. La seva funció és regular (normalitzar) l'ús del català en els àmbits formals: l'administració, l'educació, els mitjans de comunicació i els càrrecs públics.

Tot i així, l'oficialitat del català que fixa la legislació autonòmica sembla bastant allunyada dels objectius de plenitud de l'oficialitat i de garantia de l'ús normal de la llengua en tots els àmbits socials, econòmics i culturals.

L'anàlisi del context sociopolític esdevé fonamental a l'hora d'avaluar les dinàmiques sociolingüístiques de cadascuna de les àrees administratives de l'àmbit lingüístic de la llengua catalana.

La Llengua Catalana Fora de l'Estat Espanyol

La llengua catalana es parla més enllà de les fronteres de l'Estat Espanyol. Així, trobem catalanoparlants a Andorra, la regió del Rosselló (França) i la ciutat italiana de l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

Andorra

El català només té consideració de llengua oficial a Andorra, on la Llei d'Ordenació de l'Ús de la Llengua estableix que «tothom té el dret de ser atès en català en les seves relacions orals i escrites amb qualsevol administració pública» i que «tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana».

França

La zona compresa entre les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Capcir, l'Alta Cerdanya i el Vallespir (amb excepció de la Fenolleda, de parla occitana) és la part històricament i culturalment catalana que, en virtut del Tractat dels Pirineus del 1659, va passar a ser part de França.

Els habitants d'aquesta zona han mantingut la seva identitat i el català, una llengua parlada històricament i transmesa només oralment fins a mitjan segle XX. Actualment, però, es troba en una situació d'emergència lingüística, ja que la darrera generació de persones que van rebre el català per transmissió familiar tenen ara més de vuitanta anys. Amb elles està desapareixent el dialecte del català que s'hi parla: el rossellonès.

A França, tot i que el marc francès expressa clarament que «la llengua de la República és el francès» i no reconeix el català ni cap altra llengua de les parlades a diferents indrets del seu territori, des de la Llei Deixonne de 1951 es permet l'ensenyament de català a les escoles una hora setmanal i també fer publicacions en els territoris on és pròpia. El 2008 es va introduir una esmena a la Constitució Francesa que diu que «les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França». El 2010 el català va ser declarat oficial a Perpinyà, juntament amb el francès.

El català es pot estudiar a tots els nivells del sistema educatiu en aquest territori. És de destacar la feina de les escoles La Bressola i d'Arrels. Segons dades del 2021, un 20% de l'alumnat va rebre algun ensenyament en català. Al primer grau de l'educació pública, els alumnes poden rebre o bé un ensenyament bilingüe (català i francès) o bé una hora de català a la setmana.

Pel que fa als mitjans de comunicació, Ràdio Arrels, una ràdio associativa sense recursos publicitaris, emet en català des de Perpinyà.

En definitiva, s'hi observa un afebliment general de la llengua, però en compensació s'hi manté la cultura i la identitat.

L'Alguer

La llengua catalana es parla a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya (Itàlia), des de 1354, any en què l'illa va passar a formar part de la Corona d'Aragó. Mai no ha estat una llengua prohibida ni perseguida i conviu amb l'italià, llengua majoritària, i el sard. Amb el temps, va evolucionar a un dialecte diferenciat, l'alguerès, que es va convertir en el principal element de la identitat local. La transmissió generacional s'ha mantingut ininterrompudament fins fa unes dècades, en què el consum de cinema i televisió per part de la joventut intensifica el procés d'italianització i de substitució lingüística.

A partir de la segona meitat dels anys noranta del segle XX, algunes lleis regionals sardes i estatals van crear un marc legal per a la introducció de l'alguerès a l'escola, però la seva presència es reduïa a projectes molt puntuals. El 2018, una nova llei sarda va introduir el català a l'ensenyament i va fer necessària la certificació del coneixement del català per als mestres. La llei també fa referència a la llengua de relació dels catalanoparlants amb l'administració regional i estableix unes hores de la programació de la ràdio i televisió públiques en les llengües pròpies de l'illa, és a dir, català, sard, sasserès, gal·lurès (cors) i tabarquí (lígur).

El 2018 es va constituir la Consulta Cívica per a les Polítiques Lingüístiques del Català de l'Alguer, un òrgan que té la funció d'investigar estratègies i intervencions de llarg termini per fomentar l'ús de l'alguerès.

No manquen iniciatives d'associacions culturals (Consell de la Llengua Catalana, Institut d'Estudis Catalans, Plataforma per la Llengua, Obra Cultural de l'Alguer i Òmnium Cultural) en favor de la difusió i promoció de la cultura i de la llengua algueresa encaminades a la seva normalització, si bé falta el suport institucional. Pel que fa als mitjans de comunicació, L'Alguer (alguer.it), en format digital, és l'únic periòdic en alguerès, mentre que VilaWeb fa també una edició per a l'Alguer. A més, es publica una revista de cultura i actualitat algueresa, Al Portal, Veus de l'Alguer. En les emissores locals de ràdio i televisió, la llengua vehicular és generalment l'italiana.

En l'àmbit musical es manté la transmissió generacional de les cançons populars. Destaquen la figura de cantants com Franca Masu i la soprano Marta Soggiu. Finalment, cal destacar la Biblioteca Catalana de l'Alguer, una institució històrica especialitzada en llibres en català i amb un fons de més de deu mil llibres, i la recuperació de l'antiga festa de Sant Joan de la Porta Llatina.