Legislació, Conflictes i Crisi Política durant la República

legislació sociolaboral per Largo Caballero,llei de termes municipals, llei de jurats mixtos, llei de cultiu forços i jornada maxima 8h. Pretenia millorar la situació dels treballadors del mon rural i urba. Llei de regorma agraria 19132 per crear una classe mitjana rural q permitia expropiació sense indemnitzar les terres de la noblesa. Es va encarregar aquesta llei a institut de la reforma agraria amb pressupos per a indemnitzar els propietaris expropiats. Complexitats legals i burocràtiques van produir una decepció en els llauradors pobres, van generrar frustacio entre camperols q veien com salluñava el repartiment de terres. Llei q soposaven els agrícoles i enemics dela república. La república volia limitar el poder de lesglesia i secularitzar la societat estipulant la no confessionaitat de lestat i la supressió del presupost clero  i culte, e va permetre el divorci i matrimoni civil i secularitz. Cementeris. Església prohibida enseñament i llei de congregacions 1933 limitar la seua possessió de bens. Forta polemica en un país catolic cardenal segura. També la reforma de les intitucios militars q pretenia assegurar lobediencia de lexercit en fromt el poder civil i modernitzar la seua estructura i organt. Llei de retir de loficialitat 193. Rebuda com una agressió a la tradició militar de lexercit a africanistes.  1932 sanjurjada. Guardia assalt força ordre public. Reforme territorial permetrera a les regions nacionlistes tindre organitz. I entrar a lautonomia. Com a cataluña després un intent de prolamar la república catalana per Macia es van fer negociacions, on trobem la formació de la generalitat , govern autonomic i les corts aprovaren un estatut dautonomia 1932.Eleccions parlament catala ERC i macia president de la generalitat substituit mot 1933 per Companys. País Basc projecte destatut endarrerit pels republicans. Estatut 1936 aguirre PNB 1er lehendakari. Galícia sense estatut aprovat. Reformes a lensenyament i la cultura púbic obligatori i gratiut amb construcció de milers escolesi dotació de noves places mestres. No obligació de ensenyament catolic va produir guerra escolar. Missions pedagog. Per aumentar la cultura en llocs oblidats, cases de la cultura i la barraca. Oposició forta resistencia a les reformes. Lentes esquerra obrera i en contra de les religioses de centre i taranna moderat. Problemes de leconom. Unix crisi
1929(crack)augment de descnfiança i conflictivitat social Federació de treballadors de la terra. +violencia política azaña mesures i es van acarnissar en la repressió.1933 dretes ,escandol Casas viejas. Setembre alcala retira confian. Govern i nombra diego Martínez president nou gabinet dissoldre parlament i noves eleccions Novembre 1933, dretes 1 candidatura esquerres diverses govern amb radicals i centre política revisionista de centredreta frena la reforma agraria, pressupost de culte i clero, amnistia revoltats sanjurjo,destitució ajuntaments, enfronta govern amb generalistat qüestió agrícola. Tribunal de garanties contitucionals va determninar la inconstituc. I va anul.Lar els efectes. El govern també en contra nacional. Bascos. Obstrucció reforme antriors radicalització psoe i ugt caballero.
CEDA entrar al gvern i lerroux
5octubre1934 3carteres ministerials producció de vagues i manifestacions fracas Catalunya Astúries 1934 primav1935 nou govern lerroux i 5 membres CEDA contrarevolució suspensió estatut autonomia d Catalunya. 1935 projecte modif. Contituc. No aprovat no divorci  i exprop. Terres. Corrupció lerroux cas de lestraperlo descredit opinió publica, alcala dissoldre les corts i eleccions 1936. Revol Octubre 1934 fracas,+greus Astúries, insurrecio Franco i goded. Barcelona companys proclama estat catala de la república federal espanyola