Lectoescriptura Infantil: Desmuntant Mites i Tòpics Educatius

El Tòpic: Infants ja han de Saber Llegir i Escriure a Primer Curs

Aquest apartat explora les idees subjacents al tòpic que "quan els infants arriben a primer curs, ja han de saber llegir i escriure" i resumeix els arguments de l'article per desmuntar-lo.

Rol dels Llibres de Text, Currículum, Famílies i Societat

• Llibres de text: Creen una pressió sobre els mestres, obligant els infants a aprendre a llegir i escriure ràpidament, ja que, altrament, no es pot aplicar el currículum al curs pertinent.
• Societat: Sosté la idea que com més aviat s'aprengui a escriure i llegir, millor. També es creu que l'escola es va crear amb l'objectiu principal d'adquirir aquests dos coneixements.

Significat de "Copsar Llegir i Escriure en la Pròpia Pell"

Les autores es refereixen al fet que els infants necessiten tenir bones experiències i l'oportunitat de viure en primera persona el procés de llegir i escriure per tal de donar-li un significat i valor intrínsec. Aquesta vivència és l'inici per entendre tot el que passa al seu voltant, en el context on es troben i en el món que els envolta.

El Tòpic: Descodificació Primer, Comprensió Després

Aquest apartat analitza la idea que "primer s'ha d'ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió" i els arguments que la desmunten.

Diferències entre Llegir i Escriure: Processos Mentals

Segons les autores, llegir i escriure són processos que comprenen tipus diferents d'activitats mentals:

• Per llegir: Cal combinar estratègicament processos de baix nivell (com ara descodificar o reconèixer paraules) amb uns altres d'alt nivell (com ara emetre hipòtesis, anticipar, destriar la informació rellevant de la secundària o interpretar).
• Per escriure: Els processos que cal posar en marxa són:
  1. Planificar el text a partir del tema, l'objectiu i el destinatari.
  2. Redactar per donar forma escrita al missatge.
  3. Revisar el text que es va produint de manera recurrent.
  A més de desenvolupar i aprendre aquestes activitats mentals, s'han d'aprendre també les funcions i els usos que la societat fa de cada tipus de text escrit.

Dominar el Codi vs. Comprendre el que es Llegeix

Les autores afirmen que una persona que comprèn el que llegeix és una persona que domina el funcionament del codi, però no tothom qui domina el codi comprèn el que llegeix. A continuació, es presenten exemples d'aquestes situacions:

• Domini del codi amb comprensió: Un infant que llegeix un conte i és capaç de resumir la trama, identificar els personatges i expressar la seva opinió sobre la història.
• Domini del codi sense comprensió: Quan s'ensenya una lletra en concret, es posen exemples de paraules seguides on es repeteix una lletra o síl·laba, sense donar-li un sentit més enllà del reconeixement fonètic. Per exemple: "Mi mamá me mima mucho." Això permet practicar la lletra, però no fomenta la comprensió de la frase en el seu conjunt.

El Tòpic: Copiar Textos per Escriure Bé

Aquest apartat desmunta la idea que "per escriure bé, cal copiar textos ben escrits" mitjançant els següents arguments:

1. La Còpia com a Pràctica del Traç

S'ha de vetllar pel desenvolupament de la psicomotricitat fina amb activitats diverses i variades.

No s'ha de precipitar el treball d'entrenament per reproduir el traç d'una lletra. En el seu lloc, cal realitzar treballs més creatius de domini de la mà i, a més, crear situacions de comunicació en les quals es necessiti escriure i l'infant pugui participar-hi. Les autores subratllen que: "No és fins que l'infant és capaç de segmentar les paraules per sons, i reconeix el valor sonor de cada lletra per formar paraules, que es posa l'accent en el traç de la lletra."

2. La Còpia per Evitar Faltes i Adquirir Bons Models

La construcció conjunta permet participar a tots els infants en l'elaboració d'un mateix missatge. Això possibilita veure com es resolen les problemàtiques que es van presentant, com a què s'escriu i com s'escriu, i anar-ne aprenent.

Això, però, a la llarga pot afectar negativament, ja que pot generar infants dependents del mestre, incapaços de realitzar un text per pròpia iniciativa.

El que cal és crear consciència que els escrits no sempre surten bé a la primera. Cal rellegir el text per assegurar que tingui totes les lletres i que estiguin col·locades en l'ordre convenient.