Leandre Cristòfol: Surrealisme i Records d'Infància

Anàlisi de l'Obra "Nit de Lluna"

A partir de la descripció formal que acabem de fer, podem concloure que l'autor fa ús d'un llenguatge formal surrealista. Concretament, és un bon exemple del surrealisme automàtic, que tradueix a formes no figuratives els potents impulsos inconscients del seu subconscient.

En un sentit ampli, en el procés artístic de Cristòfol predominen bàsicament dues tendències: una, la poètica surrealista i l'altra, l'experimentació amb materials quotidians, convertits en objectes d'art amb uns valors plàstics i poètics. Doncs bé, a l'obra Nit de lluna podem observar una fusió d'aquestes dues tendències, fet que la converteix en una peça molt representativa del seu autor.

El Surrealisme i l'Automatisme Psíquic

El surrealisme es definia en el seu Manifest (1924) com "l'automatisme psíquic pur que permet expressar l'interior de la ment en absència de qualsevol control exercit per la raó, i al marge de qualsevol preocupació estètica o moral".

A partir d'aquesta definició, el llenguatge surrealista, o superrealista, s'articula a partir de l'inconscient humà, de la visió onírica, amb una barreja de somnis, fantasies i raó, creant habitualment un univers enigmàtic, al·lucinant i màgic. La influència de Freud i els seus estudis sobre el subconscient són determinants, així com l'experiència dadaista (1916-22) de Marcel Duchamp i els seus "ready-made".

En general, hi ha dues vies surrealistes de creació artística: l'automatisme psíquic, per una banda, i les visions oníriques o delirants, per una altra. Max Ernst, Joan Miró i el mateix Leandre Cristòfol serien representants de l'automatisme surrealista (psíquic), i Magritte o Dalí ho serien de la visió onírica o delirant.

"Nit de Lluna": Un "Objecte Trobat"?

Hi ha qui opina que aquesta obra seria un exemple del que els surrealistes anomenen "Objecte trobat" o "Object trouvé". És a dir, quelcom trobat i recollit de forma inconscient i sense motius racionals, de tal manera que finalment se li assigna un valor simbòlic, màgic, al·legòric, que inicialment no tenia i que assoleix així un nou significat.

Interpretació de "Nit de Lluna"

Aquesta peça escultòrica de temàtica surrealista té una iconografia basada, com ja hem comentat, en formes no figuratives de fusta, pintades o no, entre les quals destaquen un fus de filar i un ou de sargir. La iconologia d'aquesta obra cal vincular-la als records d'infantesa del mateix autor, al seu ambient familiar i el seu entorn rural.

Ho explica el mateix Leandre Cristòfol: "Us explicaré - diu Leandre Cristòfol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d'aquells amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és".

En un altre moment, el mateix artista recorda com de petit es quedava als camps de blat, després de la sega, per contemplar la lluna fins que el fred el feia marxar.

Simbolisme i Funció Expressiva

Un conjunt de formes simbòliques de la seva infantesa carregades d'amor i records que brollen inconscientment en aquesta obra que respon clarament a la pròpia voluntat creativa de l'artista, amb una funció clarament expressiva d'uns records arrelats en el seu món interior més personal i afectiu.

Relació amb el Marc Històric i Cultural

Veure els apartats introductoris.