Leandre Cristòfol: Nit de Lluna, una Obra Surrealista

Nit de Lluna: Leandre Cristòfol

1. Documentació General i Catalogació

Obra: Nit de lluna.
Artista: Leandre Cristòfol.
Any: 1935.
Ubicació: Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Aspectes Bàsics

Tècnica: Escultura.
Estil: Assemblage, unió de diferents materials i objectes per aconseguir un efecte tridimensional.
Materials: Fusta vista, fusta tenyida i vidre, tots ells materials d'ús quotidià.

2. Anàlisi Formal

Composició

L'escultura s'estructura a partir de la senzillesa aparent de les línies: rectes i corbes, horitzontals, verticals i inclinades. Predomina la línia diagonal del fus de filar, que sembla presidir la peça. El punt de vista és frontal, amb tota l'escultura emmarcada com si fos un quadre.

Tractament de les Figures

Es basa en un llenguatge no figuratiu, sense correspondre a una realitat exterior fàcilment reconeixible. Predomina el caràcter al·legòric i simbòlic amb una intenció poètica.

Els recursos plàstics es limiten al contrast entre línies rectes i corbes, i superfícies llises. Algunes són acolorides i altres sense tintar, destacant sobre un fons negre que potencia la presència humil i discreta d'aquestes formes simples.

Aquesta senzillesa i atemporalitat proporcionen el to poètic a l'obra, aplicant un concepte de "menys és més" a una escultura avantguardista. Emmarcada com està, es converteix, sense ser-ho, en una vitrina on s'exposa un objecte valuós, quan en realitat són simples objectes d'ús quotidià.

Ritme i Expressió

Els objectes materialitzen les emocions personals de l'autor a partir de formes aparentment fredes.

El moviment fictici es resumeix en la línia recta diagonal del fus de fusta, inclinada, com una ballarina que es desplaça sobre un escenari suau, blau i llis.

Estil

S'utilitza un llenguatge formal surrealista, explorant els impulsos inconscients del subconscient. Hi ha una experimentació amb materials quotidians, convertits en objectes d'art amb valors plàstics i poètics.

L'obra s'emmarca dins l'automatisme surrealista (psíquic) i el concepte d'"Objecte trobat". Aquest es defineix com quelcom trobat i recollit inconscientment, sense motius racionals, al qual se li assigna un valor simbòlic, màgic o al·legòric que inicialment no tenia, assolint així un nou significat.

3. Interpretació

Iconografia

Temàtica surrealista. Formes no figuratives de fusta, pintades o no, entre les quals destaquen un fus de filar i un ou de sargir.

Iconologia

Cal vincular l'obra als records d'infància de l'autor, al seu ambient familiar i entorn rural. Cristòfol explica que va arribar un moment en què va veure que perdria els seus pares i va pensar que, fent una composició amb un fus amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria un record tangible. Entesa com una obra surrealista, realment ho és.

En un altre moment, el mateix artista recorda com de petit es quedava als camps de blat, després de la sega, per contemplar la lluna fins que el fred el feia marxar.

És un conjunt de formes simbòliques de la seva infància, carregades d'amor i records que brollen inconscientment en aquesta obra, responent clarament a la voluntat creativa de l'artista.

Encàrrec i Recepció

Lliure creació.

Funció

Expressiva d'uns records arrelats en el seu món interior més personal i afectiu.

Relació amb el Marc Històric i Cultural

L'obra es situa en un context d'experimentació avantguardista i surrealista, connectant amb la tendència a utilitzar objectes quotidians per crear noves significacions artístiques.

4. Conclusió

A partir d'una obra basada en la senzillesa, hem analitzat una representació surrealista, gens ampul·losa però carregada d'una poesia arrelada en records personals de l'autor. Aquesta peça escultòrica connecta amb les escultures objecte de Joan Miró i els poemes objecte i visuals de Joan Brossa.