Leandre Cristòfol, "Nit de lluna" (MNAC): Descripció i Significat

Nit de lluna, Leandre Cristòfol. Fusta i fusta pintada. Estil: Surrealista, Al·legòric. Col·lecció: MNAC (Barcelona).

Context Històric

El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial, desastre que va comportar grans canvis, tant polítics, socials com econòmics. Aquest gran conflicte bèl·lic va obligar a fer un replantejament de la societat europea que es va concretar en aspectes com: relaxament de la moral i dels costums, aparició de modes noves o un nou paper de la dona a la societat. Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic (els feliços anys vint), que va acabar de manera sobtada i dramàtica amb el crac de la Borsa de Nova York. Aquesta crisi va comportar problemes socioeconòmics d’abast mundial, amb conseqüències com la Gran Depressió nord-americana i el sorgiment del nazisme a Europa. Posteriorment, el món es va dividir en dos blocs: l’occidental (dominat pels EUA), i el soviètic (liderat per l’URSS). Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats amb l’aparició dels “ismes” que van configurar les primeres Avantguardes. Aquests desafiaven les lleis de representació tradicionals.

Biografia de l’Autor

De formació autodidacta, la seva obra es va centrar en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista. L’escultor lleidatà va participar en l’Exposició Logicofobista, en dues mostres surrealistes a París i Tòquio. La Guerra Civil va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins que viatja a París gràcies a una beca, reprèn la seva feina de caràcter experimental, una aportació important per a l’art català.

Descripció Formal

L’escultor col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets també de fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal (sense ornamentació). Cal tenir en compte que aquests dos objectes en aquesta escena no estan relacionats amb la seva funció pràctica (descontextualització funcional dels elements), és a dir, que en aquest cas no tenen res a veure amb la labor de cosir. El títol de l’obra proposa una lectura d’aquests dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus i la mobilitat i la línia corba de l’ou. Per tant, l’artista és capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal. Aquesta descontextualització formal dels elements i la senzillesa compositiva també es mostra en una altra obra seva anomenada L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir.

Temàtica

Cristòfol va iniciar la seva trajectòria escultòrica dins del camp de la no-figuració. Aquest nou llenguatge creatiu es va desenvolupar a través de dues vies:

• Una primera: en la qual l’artista connecta amb el llenguatge del Surrealisme partint de formes orgàniques sorgides d’una relaxació deliberada del control de la raó.
• Una segona: utilitza materials industrials de l’entorn immediat i els descontextualitza, és a dir, els buida de significat anul·lant la seva funcionalitat.

Nit de lluna s’inclou dins d’aquesta segona. La peça esdevé un retrat matern; l’autor en un moment determinat de la seva vida sent que perdrà la seva mare i per això la representa amb dos elements que la caracteritzaven: un fus amb què filava i un ou per cosir mitges. En canvi, l’obra L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir guarda el record del seu pare. Així doncs, aquestes dues obres representen un homenatge que l’autor fa als seus pares.

Models i Influències

L’obra de Leandre Cristòfol ha de ser catalogada dins l’objecte surrealista -l’objecte trobat-, especialment les composicions incloses en l’esmentada exposició Logicofobista, i en relació amb Ramon Marinel·lo i Antoni Garcia Lamolla, també presents en aquesta exposició. Malgrat això, el mateix Cristòfol referint-se a L’aurèola astral i impassible està a punt de sortir afirmà que per ell “era un record i va ser entesa com una obra surrealista”. Aquesta transformació dels objectes quotidians en objectes poètics el relaciona amb els ready-made de Marcel Duchamp, malgrat que s’aparta de la manca de significat de les obres de Duchamp, per esdevenir segons paraules del mateix Cristòfol: “una intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció”. És una actitud que l’acosta a la poètica de les escultures-objecte de Joan Miró i als poemes-objecte de Joan Brossa.