Le Déjeuner sur l'herbe (Manet): Anàlisi, Estil i Context

Le Déjeuner sur l'herbe: Fitxa Tècnica

• Títol: Le Déjeuner sur l’herbe (El Dinar Campestre)
• Autor: Édouard Manet (París, 1832 – 1883)
• Cronologia: 1863
• Estil: Realista-impressionista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Escena costumista
• Localització: Museu d’Orsay (París)

Context Històric i Cultural

El Segon Imperi i el Salon des Réfusés

L'anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va reunir totes les forces d’ordre i va suposar el desencís de la massa social i també dels artistes, culminant amb l’adveniment de la Tercera República l’any 1870.

El Dinar Campestre va ser rebutjat pel jurat del Saló de 1863, però va ser exposat juntament amb altres obres desestimades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

Fets Històrics i Culturals Destacats

• L’últim terç de segle va veure l’increment dels moviments nacionals, que van suposar la formació del pensament nacionalista i la unificació d’Alemanya i d’Itàlia.
• Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865).
• Primera Internacional (1864).
• Primer Concili Vaticà.
• El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència com les úniques fonts de coneixement.
• Importància creixent de la crítica d’art.
• Auge de les exposicions universals.

Estil: Realisme Impressionista

L’obra és d’estil realista-impressionista, caracteritzada per:

• La importància de la llum i la seva incidència en els cossos (influència de l'impressionisme).
• Els enquadraments casuals i la voluntat de mostrar la realitat tal com és (influència del realisme).

Descripció Formal i Tècnica

Tècnica i Pinzellada

La tècnica utilitzada és oli sobre tela, amb predomini del color sobre la línia. L’acabat és desigual: en algunes zones és detallat, però en d’altres la pinzellada és completament solta i molt marcada.

Composició i Estructura

La composició s’estructura en tres plans horitzontals sobreposats:

1. Primer pla: Una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones.
2. Pla central: Una dona nua que mira fixament l’espectador i dos homes vestits.
3. Tercer pla: Una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.

Les tres escenes queden incloses en un triangle compositiu format per la perspectiva lineal. El punt de fuga es troba al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. És una composició tancada i unitària.

Color i Tractament de la Llum

Pel que fa als colors, predomina el verd, juntament amb el blanc, l'ocre i el morat. Les característiques cromàtiques principals són:

• Els colors són plans i Manet no utilitza el clarobscur.
• Les figures estan escassament modelades, resultant gairebé planes.
• El focus de llum incideix directament sobre el grup, sense gairebé crear ombres (influència del món japonès, juntament amb els colors plans).
• Representa la llum i les ombres per mitjà de la gradació tonal del color.
• Utilitza l’oposició violenta de tonalitats, amb el negre i el blanc com a colors predominants de les figures centrals, que donen un contrapunt lumínic.

Interacció i Crítiques Formals

Hi ha una certa manca d’unitat i dispersió, sobretot a l’escena central, on cada personatge sembla aïllat en el seu món, accentuat pel fet que no es miren entre ells. La noia mira a l’espectador, l’home de l’esquerra està distret i el de la dreta té el braç aixecat, parlant.

El quadre presenta algunes deficiències formals que en l’època van ser molt criticades:

• La llum té una incidència poc natural.
• La profunditat està defectuosament resolta, fet que provoca que la dona que es banya aparenti surar a l’aire.
• La postura del nu resulta poc coherent.