Laura a la ciutat dels sants: Personatges i Resum
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,37 KB
Personatges de "Laura a la ciutat dels sants"
Laura
És una barcelonina òrfena. Des que se li va morir el pare, mal pianista i pintor, viu amb la seva cosina i tieta. Noia d'ulls blaus i molt bella. S'enamora de Tomàs i marxa de Barcelona per anar a Comarquinal. És un personatge fet a si mateix, autodidacta i insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. Passa de ser una jove alegre i feliç, que busca la tranquil·litat en un petit poble, a ser una desgraciada amb en Tomàs, que l'únic que desitja és la seva pròpia llibertat. Intenta buscar la seva llibertat amb en Pere, però tot i estar molt enamorada d'ell, no la troba per culpa de la Teresa. Durant la novel·la sent diverses sensacions enfront de la boira, i al final acaba depenent d'ella. Finalment, marxa de Comarquinal cap a Barcelona, ella sola.
Tomàs
Té 30 anys, home de bon estómac, generós a l'hora de donar propina, directe, primitiu i bell. Li importa molt "el què diran", només vol conservar el seu honor i prestigi d'home ric i poderós. Al principi, el que més li importa és passejar la dona pels carrers del poble per exhibir-la davant de tots els homes. Però una vegada ja està ben passejada i no és la novetat, comença a passar d'ella i a anar-se'n amb els amics de festa. Dona molta importància al fet de tenir un fill que sigui l'hereu dels Muntanyola, i quan la seva dona té una filla se sent descontent. Es deixa manipular molt per la Teresa, ja que es creu tot el que aquesta li diu sobre la Laura.
Teresa
Té 40 anys. Sembla bona dona però és esquerpa i gelosa. No es va casar perquè havia de cuidar la seva mare. És escrupolosa, beata, i també li importa que es malparli d'ella i de casa seva. Està molt gelosa de la Laura perquè és jove i bonica i atreu l'atenció de qualsevol home. Està enamoradíssima d'en Pere i decideix venjar-se de la seva cunyada quan s'adona que els dos estan enamorats. És la culpable de fer-li la vida impossible a la Laura.
Pere
És un xicot que acabava d'estudiar per notari. És el nebot de mossèn Joan. Té un bon cos i és intel·ligent. S'enamora perdudament de la Laura i fa el possible per aconseguir-la.
Mossèn Joan
És un dels capellans de Comarquinal. És un bon home que estima molt la Laura i l'ajuda en els pitjors moments. Estima l'art i té un museu. És l'oncle d'en Pere. Quan es dona compte que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixi estar perquè la dona d'en Tomàs és bona gent i no se li ha de fer mal. És amic i confident de la Laura.
Beatriu
Els amics li diuen "l'avorrida". És una jove neboda de l'oncle Llibori. És calladeta i vergonyosa. Estima un estudiant per capellà. És l'única amiga de la Laura i gràcies a ella aconsegueix casar-se amb el seu amor.
Llibori Terra Negra
És un home bell, amb barba i ulleres, que malparla d'en Tomàs per ser l'hereu. Intenta abusar de la Laura. Els seus fills són: l'Angèlica, la Ventura, i en Jaume (l'hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l'enterramorts sense el consentiment de la seva família).
Altres personatges
L'oncle Joanet, la tia Madrona (germana de Joanet), la senyora Torroella.
Resum de "Laura a la ciutat dels sants"
Laura, una barcelonina, coneix en una festa en Tomàs Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic). Al cap de tres mesos es casen i s'instal·len a la casa pairal d'en Tomàs, on la Laura comença a experimentar una forta opressió, a causa de la boira de la zona i del menyspreu de la Teresa, la germana d'en Tomàs. Tampoc es troba a gust amb en Tomàs, un home fred a qui només li preocupen els afers econòmics i l'ostentació. Tot i que es proposa fer-lo canviar, al cap de poc temps veu que això no és possible i que ja no estima aquell home del qual creia estar enamorada. De fet, però, no s'havien estimat mai. L'únic sentiment que existia era, per part d'en Tomàs, el de tenir i poder lluir una de les dones més maques de tot Comarquinal i, per part de la Laura, el fet d'ésser alguna cosa per primer cop a la seva vida. La Laura comença a ser deixada de banda pel seu marit, i vista amb mals ulls pels habitants de Comarquinal, de la mateixa mentalitat que en Tomàs. Uns habitants que s'escandalitzen, per exemple, pel sol fet que la Laura dugui vestits que ensenyen mitja cama.
La Laura sembla condemnada a aquest ambient que l'oprimeix fins que coneix en Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, de qui la Teresa havia estat sempre secretament enamorada i que, com la Laura, creu que a Comarquinal hi ha massa hipocresia. Aquesta creença compartida fa que la Laura no se senti tan sola, i per això s'acaba enamorant d'en Pere. Quan la Teresa descobreix l'afer entre la Laura i en Pere —adulteri que no arriba a ser consumat tot i que és desitjat—, ho escampa pel poble de manera que la Laura és enviada a descansar a les Aulines, un indret totalment incomunicat, per tal d'evitar aquesta relació que podria tacar el bon nom de la família. El pretext de la Teresa és que la Laura s'ha de recuperar del seu suposat "mal": l'aïllament de la resta del poble. En realitat, però, actua moguda per la gelosia, ja que la Teresa havia estat enamorada d'en Pere de petita i el fet és que encara ho estava. En Tomàs, que no sap res de la relació entre la Laura i en Pere, accepta. A les Aulines, la Laura accentua el seu aïllament de tothom i no fa més que pensar amb un Pere idealitzat, per qui segons ella val la pena patir tota aquella incomunicació i marginació.
Quan al cap d'un temps tornen a Comarquinal, els rumors sobre la Laura i en Pere esclaten i en Tomàs se n'acaba assabentant. Al mateix temps, la Laura, quan torna a veure en Pere, s'adona que mai no l'ha estimat de debò, sinó que allò que existia entre ells era només un sentiment de companyia, de refugi, i que el Pere idealitzat de les Aulines era producte de la seva imaginació. Quan intenta trobar ajuda a casa d'un oncle, aquest prova de violar-la. Llavors la Laura intenta tornar amb el seu marit, però no li ho permeten. En Pere intenta acollir-la, però ella ho rebutja perquè al final veu en ell el mateix que ha vist en l'oncle i en el seu marit, un desig salvatge de posseir-la. Acaba tornant a Barcelona, on es refugia en un convent amb l'esperança de trobar algun dia un lloc i una gent amb qui sigui feliç.