Lateralitat i Equilibri en el Desenvolupament Infantil

Lateralitat

La lateralitat es defineix com la dominància funcional d'un costat del cos. Està directament relacionada amb l'orientació espacial. L'infant la va definint en relació amb el seu propi cos i l'exterior, però també en relació amb l'espai dels altres.

Factors que condicionen la lateralitat segons Rigal

• Neurofisiològics: Cada hemisferi cerebral té funcions diferenciades. El predomini d'un costat (mà, peu, ull, orella) depèn del predomini de l'hemisferi oposat, però no és una relació absoluta.
• Culturals: Els significats que s'han donat a l'esquerra i la dreta poden condicionar l'expressió espontània del predomini lateral.

Classificació de la Lateralitat

• Integral/Homolateral: Quan un infant és clarament dretà o esquerrà.
• Creuada: Quan els segments dominants no estan en el mateix costat del cos. Per exemple, mà dreta i cama esquerra dominant.
• Ambidextres: El domini lateral tendeix a distribuir-se en un costat i l'altre, de manera que l'habilitat és similar. Per exemple, no li costa agafar coses amb les dues mans. Motriument són hàbils.
• Contrariada: Es dóna en la persona a qui se l'ha obligat a usar el segment homòleg dret o l'inrevés. Per exemple, donar coses a la mà esquerra i, quan creix, descobreix més simetria i agafa les coses amb les dues mans.
• Invertida: Quan no es pot desenvolupar el propi costat dominant. Per exemple, jo m'he trencat un braç i escric amb l'esquerra.

Evolució de la Lateralitat segons García (1994)

• Fase d'indiferenciació (0-2 anys): La lateralitat pot manifestar-se de manera clara, però no definida.
• Fase de localització (2-3 anys): Poden utilitzar indistintament una mà i l'altra per realitzar accions quotidianes. Per exemple, els infants trien i veurem si ho fan amb la dreta o l'esquerra. No és definit.
• Fase de fixació (4-5 anys): Defineixen el predomini lateral a través de les accions espontànies, prenent consciència de les preferències.
• Fase de desenvolupament (6-7 anys): Els infants exploren les possibilitats en les destreses d'ús i manipulació.
• Fase de maduració i ambidextrisme (8-9 anys): Els infants automatitzen les accions i poden explorar possibilitats d'ús i habilitat amb els segments simètrics del cos.

Equilibri

L'equilibri és la capacitat de controlar el propi cos i recuperar la postura després de la intervenció d'un factor desequilibrador. És la interacció de diverses forces: la gravetat i les forces dels músculs que permeten mantenir l'estabilitat postural i controlar les posicions i postures del cos. No tot equilibri és estàtic; l'eix de l'equilibri depèn de la gravetat de l'objecte.

Característiques de l'Equilibri

• Superfície de recolzament: Depèn de la superfície que tinc, tindré més o menys equilibri.
• Superfície de sustentació
• Punts de recolzament
• Alçada del centre de gravetat: Intersecció de tots els eixos. Tinc desequilibris quan els meus punts de recolzament són petits. El cos tendeix a l'equilibri, però això no vol dir que la postura sigui saludable.

Tipus d'Equilibri

• Dinàmic: Moviments estables.
• Estàtic: Passa per cadascuna de les posicions del cos; cada posició pot mostrar un equilibri diferent.
• Postmoviment: Equilibri dinàmic que busca un equilibri estàtic.
• Amb objectes/Equilibracions: Com "jo" mantinc l'equilibri d'un objecte. Per exemple, agafes una pilota de bàsquet i la vols aguantar amb un dit. Les equilibracions tenen superfície de recolzament i sustentació, punt de recolzament i eix de simetria.
• Invertit

Factors que afecten l'Equilibri

• Seguretat: Sense un equilibri emocional bàsic, no es troba l'equilibri.
• Vista: Quan no veus, l'estabilitat canvia.
• Oïda: Relació amb l'equilibri (sistema laberíntic).
• Atenció
• Sensació i percepció
• Sensacions propioceptives

Evolució de l'Equilibri

Els infants nounats estan ajaguts; la base de sustentació comença per l'esquena. A poc a poc, s'anirà convertint en base de sustentació amb punts de recolzament (quatre grapes). Saltar és fer equilibri, ja que perds la base de recolzament. Cap als 5-6 anys, motivar el nen per saltar a peu coix (fomentar les danses populars, saltar a corda...). Als dos anys comencen a saltar de manera rudimentària. L'equilibri ajuda a donar una imatge del cos i a crear una imatge del nostre propi cos. Es necessita un bon control postural.

El to dels infants és més baix que el de la resta, però poden trobar molt de plaer en l'equilibri. Trobar mecanismes per comprendre una seqüència que ajudarà, tot i que la velocitat de contracció muscular i l'execució no sempre és més ràpida.

Fases del Desenvolupament de l'Equilibri segons Vayer (1985)

• Exploració: Consciència (ho pot fer o no ho pot fer encara).
• Confiança: Mínima seguretat en si mateix.
• Coordinació i control d'emocions

Orientacions didàctiques

Objectiu: Experimentar les sensacions d'inestabilitat i pèrdua. És important dissenyar situacions de desequilibri, on s'incrementi l'altura i disminueixi la base de sustentació.