Las Meninas de Velázquez: Anàlisi i Interpretació Completa

Documentació General

Títol: Las Meninas

Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

Datació: 1656

Estil: Barroc

Escola: Espanyola

Tècnica: Oli

Suport: Tela; 3.18 m x 2.76 m

Localització: Museu del Prado, Madrid

Anàlisi Tècnica i Formal

Elements Tècnics

Es tracta d'una obra en la qual cromàticament hi ha un predomini dels colors terrosos, dels ocres i dels marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu. En aquesta pintura el dibuix queda relegat a un nivell molt baix; això ho podem veure sobretot a les flors del pit de la infanta. És una obra pictòrica amb una pinzellada molt solta i lliure i això és una gran innovació en detallisme. Utilitza la tècnica del punt sobre taca, és a dir, primer una pinzellada fina i després una gruixuda. La llum que podem observar en aquest quadre és una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcció cap a l'esquerra, d'aquesta manera queda més il·luminat el pla dret i el pla inferior. És un quadre amb una gran profunditat, aconseguida per la combinació de la perspectiva geomètrica, la perspectiva lineal que ens marca un punt de fuga que és la porta del fons, i la perspectiva aèria que aconsegueix una difuminació a mesura que ens allunyem.

Elements Formals

A nivell compositiu veiem la meitat superior del quadre buida i amb penombra, i la part inferior plena de gent i llum. Veiem que les figures estan distribuïdes per grups. A la part inferior veiem les figures disposades d'esquerra a dreta: Velázquez amb la tela i el caballet del quadre, en actitud de pensar, tot seguit una de les meninas, Maria Agustina Sarmiento, seguidament la infanta Margarida i al seu costat l'altre menina, Isabel de Velasc. L'altre nena que veiem és Mari Bárbola, i el nen que està al seu costat i jugant amb el gos es diu Nicolás. El gos és mestís i no se sap com es deia, és la figura més elaborada. En aquesta obra hi ha una gradació de plans, és a dir, cap al darrere es van succeint els plans. Els caps fan com una mena de zig-zag amb la vista que li dóna ritme a la composició. Compositivament la porta, amb la figura que ens assenyala el mirall, José Nieto, on es veuen reflectits els reis, és un punt de fuga per a la mirada.

Estil

• Tant el corrent al qual pertany l'artista, com l'estil personal i propi de l'autor: L'estil al qual s'adscriu aquesta obra és Barroc, concretament pertany a l'escola espanyola, que és més realista. Velázquez és una suma, una confluència de les tendències i dels estils del seu temps. En ell trobem realisme, naturalisme, classicisme, tema religiós, retrat, bodegó... i aquesta és l'obra en què tot això es reflecteix.
• Situar l'obra en el conjunt de la Història de l'Art: Aquesta obra és un dels cims de la Història de l'Art de tots els temps.

Interpretació

Funció de l'Obra

Aquest quadre fou fet a iniciativa pròpia de l'autor. Entre encàrrec i encàrrec, Velázquez feia el que volia. El rei Felip IV tenia molta curiositat per aquest quadre. Hi ha una certa reivindicació personal en aquest quadre que lliga amb la funció i el significat.

Contingut i Significació

Contingut (tema que tracta). Significació (missatge). El fet que se'l canviés de nom ha fet dubtar del tema durant molt de temps. Velázquez pinta el moment en què la infanta Margarida entra al seu estudi mentre ell pinta als reis. La gran incògnita és: Què està pintant Velázquez? Després del seu viatge a Itàlia, va veure que no estava tan valorat i volia reivindicar la seva noblesa i ho va fer amb aquest quadre i va demostrar que la pintura és un art de molt alt nivell. La senyal que finalment va ser considerat noble és la creu de l'Orde de Sant Jaume que li van pintar després de la seva mort, quan el van nomenar.

Velázquez ens presenta en aquesta obra la intimitat de l'Alcàsser i amb el seu mestratge ens fa penetrar en una tercera dimensió.

• Amb l'escena que mostra, immortalitza un sol instant de la vida quotidiana dels seus personatges.
• La llum i l'atmosfera del quadre són la conseqüència del domini i el geni artístic del pintor sevillà.
• El més original de Las Meninas és el joc de mirades i miralls que conté, un efecte habitual en l'art Barroc.
• La mirada: Velázquez ens mira fixament.