Las Meninas de Velázquez: Anàlisi, Context i Significat de l'Obra Mestra Barroca

Las Meninas: Fitxa Tècnica

• Autor: Diego Velázquez
• Cronologia: 1656
• Estil: Barroc
• Tècnica, materials i suport: Oli sobre tela
• Tema: Retrat
• Localització (original, actual): Museu del Prado (Madrid)

Context Històric, Cultural i Artístic

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i l'Europa protestant. A l’Europa protestant hi pertanyia Holanda, que era calvinista i es va independitzar de l’Imperi Espanyol.

Al segle XVII, els regnes hispànics van començar un període de decadència política que, curiosament, no es va veure reflectit en les arts i en les lletres (el Siglo de Oro). A més, juntament amb Portugal, la monarquia hispànica va consolidar la colonització del Nou Món i va continuar dominant Flandes, Nàpols i la Llombardia. Malgrat totes aquestes circumstàncies, els Estats Pontificis gaudien d’una bonança política, fet que es reflecteix en l’apogeu de les arts.

El segle XVIII va portar un canvi de dinastia a Espanya i la consolidació dels Borbó francesos enfront dels Habsburg. La victòria de Felip d’Anjou sobre l’arxiduc Carles es va reflectir en un canvi de gust envers allò francès, tot i que l’autoritat i el poder reial a França es van anar afeblint fins a l’abolició de la monarquia amb la Revolució Francesa l’any 1789. A l'Espanya del XVII, la societat estamental era rígida i els artistes eren considerats treballadors manuals i criats al servei dels privilegiats.

El Barroc: Focus i Influència

El Barroc (segles XVII-XVIII) té una localització molt precisa, perquè el seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII. Artísticament, la cort espanyola dels Habsburg va ser molt important.

Característiques de l’Estil Barroc i l'Autor

El Barroc: Definició i Temàtica

S’entén com a Barroc l’estil que durant els segles XVII i una part del XVIII va sorgir a Itàlia i es va estendre per Europa, amb un llenguatge propi i complex que va caracteritzar l’esperit de l’època. Les obres pictòriques barroques es troben situades a les esglésies, als palaus o a les cases particulars. La pintura religiosa té una funció propagandística. Les temàtiques solen ser mitològiques, al·legòriques i històriques.

En la pintura del segle XVII s’hi diferencien cinc tendències artístiques principals:

• Classicista
• Naturalista
• Realista
• Academicista
• Barroca

A l'Espanya del XVII, l’alta qualitat de les pintures va fer anomenar l’època com el Siglo de Oro espanyol. Els pintors més importants del Siglo de Oro van ser Velázquez, Zurbarán i Cano.

Diego Velázquez: Trajectòria i Reconeixement

Velázquez es va formar com a aprenent al taller de Francisco Pacheco. Va començar pintant quadres costumistes i temes religiosos a Sevilla. Als 18 anys ja era mestre pintor. Va anar per primera vegada a Madrid i va ser cridat pel comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV.

A la cort de Madrid va entrar al servei de Felip IV, de qui va pintar un retrat del monarca (actualment perdut) i fou anomenat pintor de cambra. Ser pintor reial era un càrrec dins el palau que incloïa tasques equivalents a les d’un majordom (comprar obres d’art per al rei, decorar, etc.). Va pintar també quadres mitològics des d’una perspectiva personal i humanitzadora.

La visita de Rubens a Espanya va fer que Velázquez volgués visitar Itàlia. Allà va aconseguir que se’l reconegués i va retratar grans personalitats de l’època, com el papa Innocenci X.

Al final de la seva vida, en la qual va pintar quadres de gran importància per a la història de l’art, el seu reconeixement com a pintor va arribar al màxim grau quan se li va atorgar la creu de l’Orde de Sant Jaume, una gran distinció i prestigi per a qui va ser pintor de nobles, reis i papes. Al principi li va ser denegat l’ingrés en l’Orde de Santiago per fer un ofici manual, però gràcies al rei va aconseguir la creu de Santiago o de Sant Jaume. A la seva mort, va deixar a la posteritat un llegat artístic que fou poc continuat pels pintors retratistes de Carles II (l’últim Àustria).

Significat i Iconologia de Las Meninas

En aquesta línia s’entendria i es justificaria l’aparició a l’esquerra del quadre de l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans, lluint la creu de l’Orde de Sant Jaume. Aquesta distinció, aconseguida tres anys després, segons la llegenda, fou pintada pel mateix Felip IV després de la mort de Velázquez, com a senyal de reconeixement a la noblesa de l’artista.

El pintor vol mostrar que el seu estatus no és el d’un simple treballador manual, per això se situa juntament amb la presència dels reis. L’autoretrat del pintor és també l’exaltació de l’art de la pintura, tractant sobre el fet de pintar.

La complexitat temàtica del quadre és pròpia del Barroc, que dóna un sentit teatral, difuminant els límits entre art i realitat, entre obra i espectador. L’espectador se situa en el lloc dels reis, fet que fa preguntar-se què representa i què pinta el pintor.

Recepció i Funció Original

El quadre va ser penjat al despatx d’estiu de Felip IV, un lloc al qual només tenia accés el rei, fet que indica el valor privat i familiar que aquesta obra va tenir per al monarca.

Anàlisi Formal de l'Obra

Composició i Perspectiva

El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició; amb això, l’artista aconsegueix crear un gran camp visual. La infanta Margarida està situada a l’eix central i és el punt convergent de les diferents diagonals que dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons.

Aquests dos elements, el mirall i la porta, proporcionen a més una gran profunditat escènica. El mirall reflecteix alguna cosa que potser és fora de l’espai pròpiament pictòric, i la porta amplia l’espai visual. Sorprèn, també, la gran modernitat en el tall d’algunes de les figures i els objectes als marges de la tela, detall que aporta una gran dosi d’espontaneïtat a l’escena i que va ser molt utilitzada a la darreria del segle XIX arran de la influència de la fotografia.

Velázquez també domina perfectament la tècnica de la perspectiva aèria, fent que els personatges en segon pla apareguin difuminats. Aquest recurs tècnic, juntament amb el contrast entre la part il·luminada (centre) i la fosca (parets i sostre), reforça el sentit de la profunditat escènica.

Tècnica, Llum i Color

Velázquez utilitza indistintament una pinzellada llarga i fluida amb una altra curta i precisa, que l’ajuda a perfilar amb gran mestratge els detalls en els vestits de les infantes. El seu pinzell inigualable és capaç de transmetre, amb gran realisme, textures tan diferents com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits de les infantes o la flonjor del pelatge del gos, en el qual sembla que s’hagi d’enfonsar la sabata del nan.

Un altre exemple excepcional de la tècnica pictòrica assolida per Velázquez és la captació de la llum, tant en els seus efectes generals com en els detalls. En l’obra hi ha dos focus lumínics:

1. Un d’artificial que irradia directament sobre les figures situades en primer pla.
2. Un altre que entra a l’habitació a través de la porta oberta al fons.

La resta de la composició queda en penombra.

La paleta és d’una gran riquesa cromàtica. Hi destaquen els matisos tonals del blanc i el negre, i el contrast amb el vermell dels detalls ornamentals dels vestits.

Nota Tècnica: Oli sobre Tela

La tela és el suport de teixit de lli o de cotó. La tècnica pictòrica consisteix a dissoldre els pigments amb aglutinant d’oli de llinosa, utilitzant essència de trementina com a dissolvent.

Interpretació i Influències

Iconografia i Precedents

En Las Meninas, la presència a través d’un mirall de personatges absents en el quadre i també la posició del gos en primer pla ja havia estat utilitzada pel pintor flamenc Van Eyck en El matrimoni Arnolfini. Velázquez també es va influenciar de la pintura veneciana de Ticià i del naturalisme de Caravaggio, així com de Rubens.

La influència de Velázquez en l'art posterior és immensa. L’impressionista Manet el va reconèixer com el “pintor dels pintors” i Goya s’hi va inspirar. Artistes moderns com Picasso, l’Equip Crònica (Pop Art) i Francis Bacon van reinterpretar l’obra del pintor sevillà.

Identificació dels Personatges

Inicialment, aquesta tela constava en els inventaris del palau com El quadre de la família; però, l’any 1843, el pintor Madrazo li va donar la denominació actual: Las Meninas, paraula d’origen portuguès que significa “dama d’honor”.

L’escena se situa segurament en una estança de l’Alcázar de Madrid, on el pintor sevillà tenia el seu taller. Els personatges principals són:

• Al centre: La infanta Margarida.
• A l’esquerra de la infanta: Maria Agustina de Sarmiento (dama d’honor).
• A la dreta de la infanta: Isabel de Velasco (dama d’honor).
• Bufons nans: Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato, que dóna una puntada de peu al tranquil mastí que jeu a terra.

La mirada de la infanta Margarida, que potser contempla els reis, s’adreça directament a l’espectador.

En un segon pla a la dreta, hi ha dues figures dempeus: Marcela de Ulloa, serventa de les dames de la reina, i Diego Ruiz de Azcona, un guardadames. Al fons, a l’obertura de la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau (obria la porta a la comitiva reial) i probablement parent del pintor.

Al seu costat, i reflectits al mirall, s’hi veuen els bustos del rei Felip IV i la reina Marianna d’Àustria. El retrat dels reis reflectit explica el tema del quadre. A l’esquerra hi ha l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a les mans, que porta la creu de l’Orde de Sant Jaume.

Penjades a la paret hi ha dues escenes mitològiques, copiades, respectivament, de Rubens (Pal·las i Aracne) i de Jordaens (Apol·lo i Màrsies).

Teories sobre la Temàtica

La temàtica de l’obra ha suscitat nombroses interpretacions. La més acceptada és la que considera que la tela mostra la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor, ocupat en l’elaboració d’un retrat de la parella reial, l’efígie de la qual es reflecteix al mirall.

Tanmateix, segons la reconstrucció de les perspectives, el mirall també podria reflectir la tela que està pintant Velázquez, i en aquest cas caldria preguntar-se qui miren el pintor, la infanta i altres personatges del seguici. Alguns estudiosos han interpretat la pintura com un al·legat de l’artista sevillà a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-la a la poesia i, per tant, considerant-la com a art i no com a artesania.