Las Meninas de Velázquez: Anàlisi Completa i Significat

Fitxa Tècnica de Las Meninas

Títol

Las Meninas

Autor

Diego Velázquez

Cronologia

1656

Tècnica

Oli sobre tela

Mides

3,18 x 2,76 m

Estil

Barroc

Tema

Retrat

Localització

Museo del Prado (Madrid)

Context Històric i Social

La riquesa d'Holanda es va deure a la seva tradició mercantil i a les seves manufactures de luxe, que eren venudes arreu d'Europa. Aquesta riquesa va propiciar el creixement de les ciutats i va afavorir el sorgiment d'una nova classe social, la burgesia, que demandava obres artístiques amb tipologies noves i diferents de les que estaven de moda a la resta d'Europa, com per exemple, els retrats col·lectius de les diverses associacions ciutadanes.

Biografia de Diego Velázquez

Diego Velázquez es va formar com a aprenent al taller de Francisco Pacheco. L'any 1617, amb 18 anys, ja era mestre pintor, i l'any següent es va casar amb la filla del seu mestre. El 1622 va visitar Madrid, on va tornar l'any següent cridat pel comte-duc d'Olivares. Després de pintar un retrat del monarca, va ser nomenat pintor de la cort amb 24 anys. La visita de Rubens a Espanya va revifar el seu desig de visitar Itàlia, on hi va anar en dues ocasions. Velázquez va aconseguir que la seva vàlua com a pintor fos reconeguda i va retratar grans personalitats de l'època. Al final de la seva vida, el seu reconeixement com a pintor va arribar al punt culminant quan li van atorgar la Creu de l'Orde de Sant Jaume, una gran distinció per a qui va ser pintor de nobles, reis i papes. Va pintar quadres de gran importància per a la història de l'art.

Anàlisi Formal de Las Meninas

El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa de la composició, aconseguint crear un gran camp visual. La infanta Margarida és el punt convergent de les diferents diagonals compositives que dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la infanta fins al mirall i la porta del fons. Hi ha una gran profunditat escènica gràcies al mirall i a la porta. El primer reflecteix alguna cosa que és fora de l'espai pictòric, i el segon amplia brillantment l'espai visual. Hi ha una gran modernitat en el tall d'algunes figures i els objectes als marges de la tela, un detall que dona molta espontaneïtat a l'escena. Velázquez utilitza una pinzellada llarga i fluïda, combinada amb una altra de curta i precisa, que l'ajuda a perfilar amb gran mestratge els detalls en els vestits de les infantes. El seu pinzell és capaç de transmetre, amb realisme, textures com la duresa de la fusta, la rigidesa dels vestits de les infantes o la flonjor del pelatge del gos, en el qual sembla que s'hagi d'enfonsar la sabata del nan. La captació de la llum, tant en els seus efectes generals com en els detalls, és un altre exemple de la tècnica pictòrica de Velázquez. En l'obra hi ha dos focus lumínics: un d'artificial que irradia sobre les figures situades en primer pla, i un altre que entra a l'habitació a través de la porta oberta al fons, mentre que la resta de la composició queda en penombra. Velázquez domina la tècnica de la perspectiva aèria i plasma l'atmosfera existent entre els cossos, esfumant-ne els contorns. Aquest recurs tècnic, juntament amb el contrast entre la part il·luminada i la fosca, reforcen el sentit de la profunditat escènica. Hi destaquen els matisos tonals del blanc i el negre, i el contrast amb el vermell dels detalls ornamentals dels vestits.