Laocoont i els seus fills: Anàlisi i significat de l'escultura grega

El treball de la musculatura i la perfecció anatòmica

El perfecte treball de la musculatura de les tres figures, especialment la del pare, indica el gust per la perfecció anatòmica heretada del període clàssic.

Aquest gust va dur els autors a representar les figures dels infants amb un cos musculat de persona adulta, però amb unes proporcions més reduïdes.

Ideal formal i emocions humanes

Aquest idealisme formal, però, es conjuga amb la representació de les emocions humanes que trenca els cànons de serenitat i equilibri.

L’expressivitat del grup es manifesta en la captació del patiment humà (pathos) dels personatges, reflectit en els rostres, especialment en l’expressió del dolor del Laocoont amb el front arrugat i la boca oberta.

Tècnica i materials de l'escultura

Pel que fa a la tècnica i als materials, sembla ser que l’obra original va ser realitzada en bronze, probablement amb la tècnica de la cera perduda, tot i que l’obra que es conserva és la còpia romana, que és una talla en marbre.

Tipologies escultòriques gregues

D’entre les tipologies escultòriques gregues, entre les quals cal destacar els relleus utilitzats en la decoració de frisos i timpans, en temples i altars, i les escultures exemptes, aquest grup està considerat una de les millors mostres, tot i que presenti una certa frontalitat.

El tema central és la figura humana i, com totes les obres gregues, l’original era policromada.

Significat i funció de l'obra: El tema representat

L’obra recull el moment en què el sacerdot troià Laocoont i els seus fills són atacats fins a la mort per dues serps.

Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents:

• Segons el mite de la guerra de Troia (recollit a la I·líada d'Homer), els grecs, per tal d’entrar a la ciutat de Troia, van construir un cavall de fusta on es van amagar uns quants soldats grecs.
• El guerrer grec Sinó, seguint un pla d'Ulisses, va fer veure que havia desertat i va fer creure als troians que el cavall era un regal ofert pels grecs als déus per assegurar-se el seu retorn a casa i que, si se n'apoderaven, tindrien el favor dels déus i serien invencibles davant una segona invasió grega.
• El sacerdot troià Laocoont va advertir als seus conciutadans que no es fiessin de l’ofrena i, de seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills.
• A la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena, que era partidària de la victòria grega, qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els havia explicat Sinó.
• Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat.