Laocoont i els seus fills: Anàlisi i context

Característiques de l'estil grec hel·lenístic

L'escultura hel·lenística presenta una sèrie de característiques distintives:

• Antropocentrisme: Manté la visió antropocèntrica de l'univers, on l'home és "la mesura de totes les coses", com afirmava Pitàgores. Però, durant el període hel·lenístic, es desenvolupen formes monumentals i amb menys equilibri.
• Teatralitat: Expressió intensa dels sentiments i emocions en el seu moment més àlgid. L'ànima preval sobre la raó.
• Realisme: El naturalisme esdevé més realista, amb poques idealitzacions. Es representen la vellesa, la mort, el patiment, etc.
• Harmonia i proporció (trencament): Tot i que es busca l'harmonia, les proporcions es tornen més dinàmiques i menys rígides, adaptant-se a la representació del moviment i l'expressivitat.
• Ordres arquitectònics: Ús dels ordres dòric, jònic i corinti, però amb més llibertat i combinacions.

Anàlisi formal del Laocoont

És una escultura exempta. La còpia que conservem està realitzada en marbre, tot i que l'original era de bronze. Es troba als Museus Vaticans, a la Ciutat del Vaticà. És un grup escultòric treballat en volum rodó, encara que intenta remarcar la frontalitat. Veiem tres personatges: la figura central és el sacerdot Laocoont, acompanyat dels seus fills, lluitant contra les serps.

Significat i funció

El tema és mitològic. Laocoont era un sacerdot de Troia. Els grecs, en honor a Posidó, ofereixen el cavall de fusta i simulen una retirada. Laocoont adverteix que no deixin entrar el cavall a la ciutat. En aquell moment, dues serps surten del mar i el maten juntament amb els seus fills. Sinó, un infiltrat grec, afirma que Laocoont ha mort per un càstig diví, que el cavall és un regal d'Atena i que, si no entra a la ciutat, aquesta serà destruïda.

Existeixen dues versions sobre els motius de la mort de Laocoont:

1. Com a sacerdot d'Apol·lo, es va casar contravenint les ordres del déu i va ser castigat.
2. Atena, favorable als interessos grecs a la Guerra de Troia, el castiga per haver denunciat l'engany del cavall i per donar suport a les paraules de Sinó.

La seva funció original era decorar les cases més importants i representatives de la ciutat. Es creu que el Laocoont podria haver decorat la Domus Aurea de Neró. L'any 1506, aquesta escultura va ser trobada a les runes de la Domus Aurea. La troballa va significar un canvi en la concepció artística de l'època, influint en artistes com Miquel Àngel, qui va accentuar la terribilità i el pathos en la seva obra, iniciant el Manierisme. L'art hel·lenístic, i en particular el Laocoont, va tenir una gran repercussió en el Barroc, especialment en l'obra de Bernini, on es repeteixen la tensió, el dinamisme, les formes tortuoses i la teatralitat.