Laocoont: Context històric, estil i significat

Situació de l'obra en el temps i relació amb el context històric

Aquest grup escultòric va ser trobat l'any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró (Domus Aurea) a Roma. L'any 1957 els experts van atribuir l'autoria de l'obra a l'Escola de Rodes gràcies al fet de poder comparar-la amb d'altres trobades prop de Nàpols.

Quant al context històric, es poden destacar els aspectes que s'exposen a continuació. Política: decadència del sistema de polis que aprofita el rei de Macedònia per realitzar la seva expansió. Creació de l'Imperi d'Alexandre el Gran. Posterior divisió entre els seus generals i creació dels Regnes Hel·lenístics. Conquesta romana. Societat: estructurada segons l'origen i la riquesa. Cal descriure breument els principals grups socials d'aquest període. Economia: etapa de prosperitat causada en part per l'extensió i la diversitat dels territoris que configuren l'Estat. Gran desenvolupament del comerç que incentiva el de l'agricultura i l'artesania. Finalment, cultura: novel·la de cavalleries, nous corrents filosòfics...

Estil de l'obra i elements més destacables

L'estil de l'obra és el corresponent a l'etapa hel·lenística de l'art grec. Aquest fet es fa evident en les característiques següents: representació de les emocions intenses (dolor, angoixa...), expressivitat de caire dramàtic, dinamisme...

Es tracta d'un grup escultòric exempt de marbre format per tres figures. La composició es defineix a partir d'una piràmide, que tracen els caps dels tres personatges, i una diagonal que travessa tota l'escultura des del braç dret del Laocoont fins el peu dret d'un dels fills. L'existència d'aquesta línia dominant més l'abundància de línies corbes (les serps) provoquen un gran dinamisme. Aquest, a més, es veu accentuat per la gestualitat dels personatges: cossos entregirats, braços i cames doblegats, ulls i boques oberts...L'anatomia està molt ben treballada – influència de l'etapa clàssica – però la representació de les emocions i la tensió dels cossos trenquen amb els cànons de serenor i equilibri propis de l'etapa anterior. Cal comentar però, la continuïtat en l'ús de la tècnica dels draps molls que es pot observar en les teles que ocupen part dels suports on es troben els personatges.

En definitiva, es tracta d'una obra d'una gran força expressiva, dinàmica i que es pot observar des tots els punts de vista (multilateralitat).

Significat i funció

Segons el mite de la guerra de Troia, Laocoont era un sacerdot troià que va advertir als seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i van matar Laocoont juntament amb dos dels seus fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient que era un regal de la deessa Atena i que si no l'acceptaven, Troia seria destruïda. La versió sobre la mort de Laocoont recollida a l'Eneida pel poeta Virgili, diu que va ser Atena – partidària de la victòria grega – qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els havia explicat Sinó.

Pel que fa la funció, generalment els grups escultòrics estaven pènsats per decorar les cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró. D'altra banda, també es pot considerar la funció simbòlica inherent al temes mitològics. Finalment, val la pena remarcar la influència que va tenir posteriorment l'escultura hel·lenística en la barroca, especialment en els aspectes d'expressivitat i dinamisme