Lamarckisme i les Cinc Proves Clau de l'Evolució

Lamarckisme: La Teoria de l'Herència dels Caràcters Adquirits

El Lamarckisme es basa en la idea que els éssers vius es transformen en altres formes de manera continuada al llarg del temps, impulsats per una tendència natural cap a la perfecció. Aquesta teoria, també coneguda com la Teoria de l’Herència dels Caràcters Adquirits, es fonamenta en els següents supòsits:

1. Influència de les Condicions Ambientals

   Les condicions ambientals en què es desenvolupen els éssers vius poden variar al llarg del temps, modificant els hàbits i les conductes dels organismes.

2. L'Ús i el Desús dels Òrgans

   Els nous hàbits provoquen adaptacions en els òrgans: els òrgans que treballen més es desenvolupen, i els que s’usen menys s’atrofien. Aquest procés implica que els organismes experimenten canvis físics i fisiològics, i els caràcters originaris són substituïts lentament per caràcters nous o adquirits. Aquesta idea es resumeix en la frase: «la funció crea l’òrgan» (llei de l'ús o del desús).

3. Transmissió dels Caràcters Adquirits

   Els caràcters adquirits poden ser transmesos a la descendència. Amb el pas del temps, els individus canvien i l’espècie evoluciona.

Les Cinc Proves de l'Evolució

Proves Paleontològiques (Fòssils)

L'estudi dels fòssils proporciona evidència directa de l'evolució a través de diversos fets:

• Els éssers vius més antics corresponen a formes més senzilles que les actuals. Aquest augment de complexitat no es podria explicar si les espècies no estiguessin emparentades.
• Els éssers vius s’han diversificat. Aquest augment de diversitat no s’explicaria si les espècies posteriors no estiguessin emparentades amb les anteriors.
• Apareixen formes intermèdies, fet que demostra les relacions de parentiu que s’estableixen entre diferents grups.

Proves Embriològiques (Desenvolupament Embrionari)

• El desenvolupament embrionari de tots els vertebrats és gairebé idèntic en els primers estadis.
• Les semblances en el desenvolupament dels embrions són més grans com més pròximes siguin les espècies des d’un punt de vista evolutiu.
• Aquestes semblances són degudes al fet que les espècies comparteixen avantpassats comuns.

Proves Anatòmiques (Anatomia Comparada)

L'anatomia comparada estudia les semblances i diferències en l'estructura dels organismes, classificant els òrgans en tres tipus:

• Òrgans Homòlegs

  Tenen el mateix origen evolutiu i estructura interna, però poden tenir funcions diferents (p. ex., els braços humans, les aletes de balena o les ales de ratpenat).

• Òrgans Anàlegs

  Tenen orígens i estructures diferents, però realitzen funcions similars (p. ex., les ales dels ocells o dels ratpenats i les d’un insecte). Aquest és un cas d’evolució convergent, on òrgans d’espècies evolutivament allunyades mostren solucions similars d’adaptació al medi.

• Òrgans Vestigials

  Són òrgans atrofiats que han deixat de tenir una funció significativa en l'organisme actual, però que eren funcionals en les formes predecessores (p. ex., els músculs del nas i de l’orella, l’apèndix i el còccix).

Proves Biogeogràfiques

Aquestes proves es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Els individus que viuen en ecosistemes similars però allunyats geogràficament difereixen més com més separats es troben els uns dels altres. Això s'explica perquè, en un origen, compartien un avantpassat comú, però l'aïllament geogràfic ha permès l'evolució divergent.

Proves Bioquímiques

La bioquímica comparada demostra l’origen comú dels éssers vius a través de diversos factors:

• Tots els organismes comparteixen el mateix tipus de molècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics).
• Hi ha una gran similitud en els processos bioquímics fonamentals (com la respiració cel·lular o la síntesi de proteïnes).
• Tots els organismes comparteixen el mateix codi genètic.

Aquesta uniformitat molecular i processual demostra clarament l'existència d'un origen comú per a tota la vida a la Terra.