Lamarck, Darwin, Sant Anselm i l'origen de l'ésser humà
Lamarck i Darwin: dues teories de l'evolució
Per què afirmem que Lamarck era finalista i Darwin mecanicista?
Segons Lamarck, els animals s'esforcen amb la finalitat d'aconseguir alguna cosa determinada, i aquest esforç fa que evolucionin. Lamarck no tenia coneixement dels mecanismes d'herència genètica que descobriria posteriorment Gregor Mendel. Només es transmet a la descendència la modificació quan es tracta d'una alteració genètica.
Darwin tampoc no coneixia els mecanismes de l'herència, però la seva teoria va eliminar les intencions dels animals de l'explicació de l'evolució. L'evolució es produeix per un mecanisme de selecció natural. Quan un animal neix amb una petita mutació poden passar tres coses:
- Que la mutació empitjori la seva adaptació al medi.
- Que la mutació ni millori ni empitjori l'adaptació al medi.
- Que la mutació millori la seva adaptació al medi.
Aquest és un mecanisme que no depèn de les intencions dels subjectes, sinó de l'atzar que es produeixi una mutació i que les condicions mediambientals siguin favorables.
L'argument de Sant Anselm sobre l'existència de Déu
Explica l'argument de Sant Anselm sobre l'existència de Déu:
Fins i tot el que diu que no creu en Déu sap de què parla quan pronuncia la paraula «Déu». La definició de Déu és «aliquid quo nihil maius cogitari possit», és a dir, «alguna cosa més gran que la qual no es pot pensar», o dit d'una altra manera més senzilla: «allò més gran que es pot pensar». Aquest «més gran» cal interpretar-lo com a «més perfecte». Per tant, la definició de Déu serà: «el més perfecte que es pot pensar».
Si partim de la base que és més perfecte existir que no existir, hauríem d'admetre que, si diem que Déu no existeix, podem pensar alguna cosa més perfecte que Déu; podem pensar un Déu que existeixi. És a dir, que si diem que Déu no existeix, podem pensar un ser més perfecte que el que hem definit com el ser més perfecte que podem pensar. Això és evidentment contradictori, és absurd. Per tant, Déu no pot no existir: Déu existeix per definició. N'hi ha prou amb analitzar la definició de Déu per a admetre que Déu existeix.
Diferències anatòmiques entre els humans i els altres antropoides
Explica les diferències anatòmiques més destacades entre els humans i els altres antropoides i les seves conseqüències:
- El desenvolupament del cervell, que va triplicar les seves dimensions. No cal confondre volum cerebral amb intel·ligència humana. Hi ha teories que relacionen la intel·ligència amb la proporció entre el volum cerebral i el corporal.
- La postura bípeda i dreta. Això comporta dos avantatges:
- L'ésser humà va ampliar la capacitat d'observació.
- L'ésser humà té les mans lliures i les pot utilitzar d'una forma més versàtil.
- La forma de la mà i la seva habilitat, que permet una «manipulació» eficaç de l'entorn. L'ésser humà pot fer operacions molt delicades, fines i especialitzades amb els seus dits. No seria possible el desenvolupament tecnològic sense una intel·ligència suficient.
- L'ésser humà és un primat tecnològic.
- Creixement retardat i molt lent. Quan el nadó neix és absolutament indefens. No té tants mancaments que no pugui desenvolupar el millor sistema per a suplir-los: la intel·ligència.