La Plaça del diamant

a La Plaça del Diamant fa un salt i introdueix uns trets que subratllen aquesta visiÛ que tÈ el personatge. Un d'aquest fets Ès el fet que el "jo " del personatge s'expressa directament al lector, superant la convenciÛ del narrador prÚpiament dit. Tot fa la impressiÛ que el narrador ens parla directament a nosaltres lectors: no en sabem a qui va destinada la histÚria (no sabem el destinatari).68 LP fa que coneguem els protagonistes a travÈs de la seva parla, de la manera d'expressar-se. Elimina, fins i tot, totes les regles que fa o empra un narrador quan escriu. AixÌ, pareix que intenta reflectir el que el personatge diria. Tot aixÚ tÈ unes conseq¸Ëncies: 1. ConversiÛ de la histÚria en discurs (del personatge). 2. Produeix una focalitzaciÛ interna. Tot est‡ contat a partir de l'interior del personatge. 3. Hi ha una abund‡ncia de fantasia. 4 Gran import‡ncia dels detalls. 5. No hi ha cap tipus de reflexiÛ a l'acte de contar, ni al destinatari, ni a l'acciÛ. 6. No sabem quË Ès el que la impulsa a narrar. 7. Els personatges (els altres), quan parlen, ho fan a travÈs d'ella, mai directament. Aquest tipus de narraciÛ permet una certa complexitat, perÚ al mateix temps ens resulta espontani (no empra un llenguatge culte). Els elements complexos volen transmetre aquesta subjectivitat (ja que sense aixÚ ho podria dir d'una manera mÈs senzilla). …s a dir, el llenguatge Ès simple, perÚ complex (frases llargues i encadenades que imiten el llenguatge parlat i pensat).SIMBOLS: 1. El mÈs important sÛn els coloms. Tenen el valor de la relaciÛ amb el mÈs enll‡. Ara bÈ, en aquesta novel·la esdevenen sÌmbol de l'opressiÛ. Tenen aquest valor fins a la mort de Quimet. DesprÈs apareixeran com a sÌmbol del record i, finalment, relacionats amb el mÈs enll‡. Els coloms tambÈ sÛn relacionats amb la maternitat. Nat‡lia ha de criar coloms, com infants, per imposiciÛ de Quimet. Els fills l'oprimeixen i li lleven la identitat. Coloms-->fills=vida 2. L'embut: sÌmbol de l'angoixa opressiva. 3. SÌmbols vegetals: Les flors representen el mÛn del somni i la infantesa. El parc Ès el sÌmbol de la llibertat, recuperaciÛ de la identitat. 4 La balanÁa: representa l'equilibri, la seguretat. 5. Ganivet: rompre amb el passat, sÌmbol de la mort. 6. Les rates: sÌmbol de destrucciÛ, del perill, del no-res (del mÛn subterrani). Rates--> mort.Colometa:Ingènua,al principi, esdevé finalment una dona madura.Natàlia,òrfena de mare,deixa de festejar amb Pere perquè la festa major de gràcia coneix un noi arrauxat i abassegador, en Quimet, amb qui es casarà al cap d'un any i amb qui estableix una relació submissió que comença amb la pèrdua d'dentitat(esdevé per voluntat d'ell,Colometa).També imposarà al nin el nom d'antoni,contra el desig de l'avi matern i padrí que volia que es digues Lluís.Al principi és una noia bondadosa, amb poca iniciativa,patidora,esporuguida davant del món exterior que desconeix, incapaç d'enfrontar-se als deisgs i exigències de quimet. Mare de dos fills,és presa d'unes angoixes creixents:sofreix el masclime i les rareses del marit,ha de treballar fent feines (amb la conseqüent desatenció dels fills),ha de tenir cura del colomar i viu una època històrica pregressivament agitada(república i guerra civil). L'opressió més punyent( i alhora símbol de les altres)és la invasió del terrat,de les golfes i, a la fi,del pis (el seu espai vital) pels coloms criats d'en quimet;fins que s'hi rebel·la i inicia el camí vers la maduresa i la recuperació de la identitat. Aquesta revolta interior i soterrada contra el que creu injust ocorre el mateix temps que la revolució de l'inici de la guerra civil, en la qual mor el milicià quimet.Després de mort el marit al front d'aragó i liquidat el colomar, cua en la misèria més absoluta i s'ha de ¨fer el cor de suro¨; a més,entrats els nacionals, esdevé una roja suspecta.

Aquesta revolta interior i soterrada contra el que creu injust ocorre el mateix temps que la revolució de l'inici de la guerra civil, en la qual mor el milicià quimet.Després de mort el marit al front d'aragó i liquidat el colomar, cua en la misèria més absoluta i s'ha de ¨fer el cor de suro¨; a més,entrats els nacionals, esdevé una roja suspecta. En la desolació de la postguerra, arriba a pensar en la liquidació de tota la família(salfumant begut amb l'embut, que havia arribat ambs els coloms); però l'adroguer de les veces li ofereix una esperança oferint-li treball,més tard li dóna la possibilitat de refer la vida casant-se amb ell.L'antoni li torna el nom de Natàlia (comencça la recuperació de la identitat,quan tothom mira de recuperar-se de la gran ensulsiada,la gran ¨malaltia¨.La senyora Natàlia no supera els seus problemes i angoixes ni amb la millora econòmica ni amb estatus social més alt.Viu, convalescent,pràcticament reclosa al llar,on acaben ressorgint els vells fantasmes(potser que en quimet no és mort).Llavors surt de casa per assolir la tranquil·litat i va construint un món personal mitificat(embelleix el passat,recupera en somnis els passatges més significatius del pasat,com coloms,colomar;barreja la realitat i el somni embellit).

Finalment, després de les noces de Rita, Natàlia culmina el camí cap a la felicitat amb el viatge catàrtic nocturn iniciat per la seva vida vella cap a l'antiga casa i fins a la plaça del diamant que pren la forma d'embut.Allí mata el passat(gavinet)i amb un gran crit,expulsa l'angoixa acumulada de la seva joventut, que ja no la segueix quan torna a creuar el carrer cap a casa:s'ha desprès dolorasament d'una de les seves vides entreteixides i a la fi troba la vida de debò. Mercè Rodoreda:La seva obra, gairebÈ exclusivament narrativa, est‡ estretament lligada als esdeveniments mÈs importants de la seva vida i pot dividir-se en tres etapes b‡siques: obres de joventut, obres de maduresa i obres de vellesa. 1. Obres de joventut: 1932-1938. SÛn novel·les díiniciaciÛ en quË líescriptora assaj‡ les lÌnies novel·lÌstiques que desenvolup‡ i matis‡ mÈs endavant, i de les quals reneg‡ anys mÈs tard. Lí?nica que va ser revisada i reescrita posteriorment líany 69 fou Aloma. Parteix de la narrativa psicolÚgica i simbÚlica, i apunta alguns dels trets caracterÌstics dels personatges principals de les novel·les de Rodoreda: dones que es converteixen en vÌctimes passives en mantenir relacions tenses amb els homes. La protagonista díAloma Ès una noia, una adolescent, que entra en el mÛn dels adults arran díuna relaciÛ amorosa amb un home madur. Aquesta relaciÛ ser‡ frustrant per a la protagonista i la convertir‡ en un Èsser solitari, somniador i desencisat. 2.Obres de maduresa :visquÈ el drama de líexili, que la conduÌ primer a FranÁa i mÈs tard a SuÔssa. La represa de líactivitat liter‡ria es produÌ amb la publicaciÛ de Vint -i-dos contes líany 1958. Líany 1962 apareguÈ La plaÁa del Diamant, que es convertÌ en una de les novel·les mÈs importants de Rodoreda i la que la consagr‡ com una autora coneguda arreu del mÛn. La novel·la ens introdueix en un univers simbÚlic, cosa que caracteritza la narrativa díaquesta Ëpoca. El nom de la protagonista, Nat‡lia ñColometa per al seu primer marit-, ja indica la import‡ncia díalguns sÌmbols com els coloms. Líaltre sÌmbol destacat Ès líarbre.Narra una histÚria ambientada en el context histÚric que va des de la Guerra Civil espanyola fins a la postguerra. Explica el procÈs de maduraciÛ díuna dona des de líÚptica del propi record (escriptura parlada). Hi destaquem líevoluciÛ cap a lí?s del monÚleg interior, sobretot al final de la novel·la, i líapariciÛ del mÛn de líinconscient i el llenguatge perfectament adaptat als personatges, a líËpoca, al registre i, alhora, a la normativa gramatical. 3. Darreres obres: les inaugura La meva Cristina i altres contes 1967, que recull contes en quË es desenvolupa la creaciÛ díun mÛn mÌtic, impregnat de fantasia, en el qual destaca el tema de la metamorfosi, Ès a dir, el canvi que permet líalliberament dels protagonistes. Mirall trencat 1974 representa la culminaciÛ díun procÈs narratiu. …s una novel·la tancada que explica la formaciÛ, líascensiÛ, la davallada i la desapariciÛ díuna famÌlia. Hi destaca el sÌmbol del mirall, que reflecteix la realitat i fragments de la realitat, o la seva desapariciÛ si est‡ trencat. Representa, a mÈs, el pas del temps. El final de la narraciÛ Ès la destrucciÛ total,64 marcada per la trencadissa dels mirall de Sofia quan abandonen la torre, que simbolitza líespai familiar. Els sÌmbols mÈs destacats tornen a ser líaigua, La infantesa, líarbre i el jardÌ.