Kouros i Koré: Escultura Grega Arcaica i la seva Influència

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

Kouros i Koré: Escultura Grega Arcaica

Fitxa Tècnica: Kouros i Koré

Dades Generals

  • Autor: Desconegut
  • Cronologia: 510 aC - 500 aC
  • Localització original: Anàvissos (Àtica) i Acròpolis d'Atenes, respectivament.
  • Ubicació actual: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) i Museu de l'Acròpolis (Atenes).
  • Dimensions: Kouros: 1.94 m; Koré: 1.21 m.

Anàlisi Tècnica i Formal

Tècnica Escultòrica

La tècnica escultòrica emprada és la talla, que consisteix a extreure material d'espais massissos mitjançant el tall, el cisellat o l'abrasió.

Materials i Cromatisme

  • Materials: Marbre; Marbre policromat de Paros.
  • Cromatisme: Monocroma (Kouros), ja que només s'aprecia un únic color; i amb restes de policromia (Koré), ja que s'aprecia una petita varietat de color.

Forma i Tipologia

  • Forma: Escultura exempta, ja que no està adossada i es pot observar des de tots els angles.
  • Tipologia: Es tracta d'una estàtua dempeus, ja que descansa sobre els dos peus.

Anàlisi Iconogràfica i Estilística

El Kouros: Anatomia i Postura

El Kouros, molt ben conservat, manté la postura hieràtica pròpia del període arcaic; es tracta d'una figura primerenca, no tan evolucionada com la Koré. Els grecs arcaics aprengueren dels antics egipcis a modelar les figures dretes dels joves; en moltes d'aquestes s'hi pot detectar encara el famós pas amb què els egipcis diferenciaven els éssers humans dels déus. D'ells, els artistes grecs també van adoptar de l'escultura la llei de la frontalitat i la manera d'assenyalar les diverses divisions del cos i els seus músculs (que encara va continuar vigent en escultors posteriors, com Policlet).

Un dels trets que pitjor van resoldre van ser els genolls, que apareixen com cercles tallats matusserament en la unió entre la cuixa i la part interior de la cama. També tingueren problemes per plasmar els dits amb naturalitat. Aquestes representacions masculines eren molt rígides i poc naturals, tot i que intentessin esbossar el moviment amb la cama esquerra avançada; els braços romanien enganxats al tronc i tenien els punys tancats, com per remarcar la força de la figura. En la seva anatomia és possible observar-hi un joc de simetries: els artistes equilibraven la 'W' dels pectorals amb una 'W' invertida a la clavícula; també feien coincidir la forma dels ulls amb l'arc de les celles.

La Koré: Vestimenta i Expressió

Pel que fa a les Korai, mai no es plasmaven nues perquè el nu femení era un tabú per als primers grecs. Així, les representacions femenines anaven vestides amb una túnica llarga fins als peus, cenyida a la cintura. La Koré es presenta en una actitud estàtica. Els artistes treballaren, sobretot, els plecs dels vestits, que de vegades conferien un cert dramatisme a les figures. Compensaven el hieratisme i l'absència de moviment amb els pentinats i amb el gest, repetit fins a l'infinit, d'oferir una fruita amb la mà, uns elements que atorguen a aquestes noies una tímida dolçor. Aquesta Koré conserva, a més, restes de policromia als cabells, als ulls, a la boca i als brodats de la túnica.

Característiques Arcaïques Comunes

El Kouros i la Koré mostren unes altres característiques típiques de l'època arcaica, com el somriure estereotipat (que no expressa res en concret), els ulls grossos, ametllats i convergents cap avall, i els cabells ordenats en superfícies geomètriques.

Influència Egípcia i Evolució Estilística

Estil: Són d'estil grec arcaic. La mitologia grega explica que Dèdal va aprendre l'ofici d'escultor a Egipte i va ser el primer a fer "caminar" les seves escultures. Això explica que es parli de contactes comercials i culturals amb Orient i de viatges per la vall del Nil. L'escultura arcaica, en la seva evolució naturalista, és un precedent de l'estatuària clàssica dels segles V i IV aC.

Context i Funció

Iconografia Específica

El Kouros d'Anàvissos, a més de commemorar una victòria en una prova esportiva, serví —segons diu la inscripció— com a estàtua funerària del jove Kroisos. La Koré era probablement la representació d'una sacerdotessa.

Encàrrec i Recepció

Encàrrec i Recepció: Desconegut.

Finalitats dels Kouroi i Korai

Els grecs realitzaven Kouroi amb finalitats diverses; podien servir com a representació d'un déu, com a ofrena dedicada a una divinitat, per lloar un atleta que havia guanyat una prova esportiva o com a recordatori d'un home a la seva tomba. Algunes de les obres porten inscripcions amb el nom de l'autor o dedicatòries a diverses divinitats. El Kouros és una escultura feta com a ofrena als déus; la inscripció explica que aquest Kouros és l'estàtua funerària del jove Kroisos. La Koré, que duu una túnica dòrica i llueix el pentinat de trenes llargues característic d'aquestes estàtues, és una obra mestra del seu temps.

Conclusió

Les escultures Kouros i Koré van tenir com a model l'estatuària egípcia, amb la qual tenen similituds formals evidents. La influència també es va notar en aspectes tècnics quant a la talla en pedra, ja que els primers assajos escultòrics grecs es van fer amb fusta.

Entradas relacionadas: