Koré del Pèplum: Anàlisi Formal, Conceptual i Fitxa Tècnica

Fitxa Tècnica de la Koré del Pèplum

• Títol: Koré del Pèplum
• Autor: Desconegut
• Cronologia: 510 - 500 aC
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre policromat
• Mides: 1,20 m d’alçada
• Estil: Grec arcaic
• Tema: Votiu o escultura funerària
• Localització: Museu Arqueològic Nacional d’Atenes

Anàlisi Formal

Ambdues escultures (kóroi i kórai) presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l'ús de la geometria per determinar certs elements corporals.

Simetria i Rigidesa

Pel que fa a la simetria, s'observa en les figures la possibilitat d'establir un eix central que divideix l'estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç en el cas de la *kóre*. Precisament, aquests dos elements diferencials són els que trenquen la rigidesa dels altres elements corporals. La simetria potencia el hieratisme i la rigidesa.

Frontalitat i Geometria

Un altre aspecte destacat és l'actitud hieràtica que mostren ambdues figures i que és determinada per la posició frontal del cos i del rostre, ajudada per la disposició del *pèplum* o túnica, en el cas de la *kóre*, que fa que els plecs caiguin totalment en vertical.

L'element geomètric, utilitzat amb una evident voluntat desnaturalitzant, s'endevina ràpidament en:

• La formació de la cabellera de la *kóre*.
• Alguns detalls del rostre (com els ulls ametllats).
• El tors o els relleus a la roba.

Policromia i Somriure Arcaic

També cal remarcar les restes de policromia que conserva la figura femenina, tant als cabells com al rostre o al brodat de la túnica, que testimonien la presència de coloració en l'escultura grega ja des dels inicis. Està dissenyada de manera frontal, i té el somriure arcaic, característic de l’època.

Anàlisi Conceptual: Significat de la Kóre

La paraula grega kóre (pl. kórai) significa donzella. Segons sembla, les *kórai* eren estàtues votives petites que, en l'època arcaica, es dedicaven al culte. Solien portar una fruita, una flor o un animalet en una mà i sempre es representaven vestides, a diferència de la figura masculina.

L'escultura no cerca representar una dona concreta, sinó un ideal de bellesa, virtut i religiositat femenina. El *pèplum* que porta evoca un model més conservador que el quitó jònic, propi de generacions anteriors, la qual cosa es pot interpretar com una recuperació deliberada de models tradicionals en un context de culte.

Models i Influències de l'Escultura Arcaica

L'escultura grega arcaica es desenvolupa a partir de l'evolució d'uns referents propis, les *xóana*, imatges primitives anteriors al segle VII aC, i de la influència de l'estatuària egípcia.

Les Xóana i la Rigidesa Formal

Les *xóana* eren escultures en fusta caracteritzades per la rigidesa i la geometria formal.

Influència Egípcia

Quant a la influència egípcia, l'escultura grega n'imità aspectes com la monumentalitat o el moviment de l'extremitat inferior, i la tècnica de la talla en pedra.

Novetats de l'Art Grec

Tot i això, l'escultura grega presenta algunes novetats respecte a l'art egipci, com ara la nuesa (en el cas dels *kouroi*) i el fet de no utilitzar un suport posterior. L'escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i anticipa amb això una de les característiques essencials de l'estatuària clàssica dels segles VI i IV aC.