Kepler, Copèrnic i l'astronomia moderna
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Kepler:
Arriba a la conclusió que els planetes no tenen moviments circulars. “Astronomia Nova”- inici astronomia moderna: Tots els planetes giren al voltant del cel, definint trajectòries el·líptiques. La velocitat orbital del planeta augmenta a mesura que aquest s’apropa al sol, i disminueix quan s’allunya.
Hormonies Mundi:
El quadrat del període d'un planeta és directament proporcional al cub de la seva distància mitjana al sol. Proporcionals als dels seus semi-eixos.
Bra en què intenta la síntesi final de la seva visió cosmològica: l'harmonia (sentit pitagòric) entre la geometria, la música i l'astronomia. Formula la tercera llei de Kepler. Comentari al sistema copernicà Epitome Astronomiae Copernicanae, i les Taules Rudolfines, dades registrades per Tycho-Brahe.
Copèrnic:
S’ocupa de qüestions legals del pispal de Cracòvia i de la medicina. L'astronomia és el seu hobbie. Comença a ocupar-se de l’astronomia de Ptolomeu (intenta eliminar el punt equant). Defensar el copernicanisme significava tenir problemes amb l’església. “Comentalus” - Hipòtesi que s’ha de demostrar on es planteja: Una teoria astronòmica nova: L’univers té un centre, a crescut. El sol és un dels centres de l’univers (idea del bé). La terra és un planeta amb dos moviments (rotació i translació).
Rev. Orbes celestes:
Salvar les aparences, no es plantegen si és veritat o fals. Ho posa en línia amb la tradició. El canvi astronòmic radical que proposa Copèrnic consisteix a situar el Sol en el centre de l'univers, en el lloc que ocupava abans la Terra, fer girar entorn del Sol tots els planetes, inclosa la Terra, i ja no com el centre immòbil de l'univers, tal com tota la cosmologia aristotèlica i ptolemaica, a excepció d'Aristarc de Samos. L’astronomia Copèrnic tenia problemes: religiosos, físics i de prediccions (Venus havia de presentar fases, Júpiter satèl·lits i paral·latge estel·lar).
Avaladors del sistema copernicà, Kepler, Galileu i Newton, demostren que l'univers era realment com Copèrnic havia suposat. Galileu elabora la física que necessitava la teoria copernicana.