Karl Popper, Metafísica i Corrents Filosòfics: Racionalisme, Empirisme i més

Karl R. Popper i la Ciència

Karl R. Popper: segons ell, la ciència no comença amb una observació sinó amb un problema que no pot ser explicat per les teories existents. Formulació: per buscar l'explicació, es forma una hipòtesi (que no pot tenir contradiccions). Aquestes hipòtesis són inventades, mostrant la creativitat del científic. Una vegada feta, s'ha de comprovar si és vàlida i per això es duen a terme 2 passos: predicció per saber què passarà si la hipòtesi és certa, i experimentació per veure si la predicció de la hipòtesi es compleix o no. Si no es compleix, queda refutada i s'abandona; si es compleix, queda corroborada (provisionalment).

Maneres d'interpretar el coneixement científic

• Realisme: considera que les lleis i teories científiques descriuen el funcionament real de la natura i la societat.
• Instrumentalisme: considera que les teories científiques no pretenen explicar la realitat, sinó que són instruments i eines per fer prediccions.

Metafísica: L'Estudi de la Realitat

Metafísica: intenta respondre a la pregunta què és la realitat. Es tracta de l'estudi de l'ésser de forma general. Realisme i idealisme: nosaltres veiem una realitat, però realment és aquesta l'única o n'hi ha una altra? 2 corrents:

• Realisme metafísic: existeix un món extramental, hi ha una realitat a part de la que existeix en la ment humana.
• Idealisme metafísic: de l'únic que tenim certesa és que tenim idees en la ment; no creuen que hi hagin 2 realitats.

Té un principi o existeix des de sempre? Respostes: 2 (existeix des de sempre i té un principi; va començar en un moment determinat per l'acció de Déu - creacionisme). És material, immaterial o espiritual?

• Metafísica materialista: només existeix allò material; neguen l'existència d'éssers immaterials o espirituals.
• Metafísica dualista: admeten l'existència de 2 realitats: materials i immaterials.
  • Plató: existeixen 2 realitats separades: materials i immaterials.
  • Aristòtil: només hi ha 1 realitat, aquesta combina allò material amb alguna cosa immaterial.
  • Descartes: per ell, el que és real està constituït per 3 realitats: Déu, ànima i natura.

Quantes realitats existeixen?

• Monisme: només hi ha una realitat; allò que és real és simple.
• Pluralisme: hi ha més d'1 realitat; allò que és real és compost.

Quins principis la regeixen?

• Determinisme: considera que hi ha un ordre estrictament causal; no existeix l'atzar. Pierre Simon Laplace defensava la idea del destí i del fatalisme.
• Indeterminisme: considera que no hi ha un ordre determinat; creuen en l'atzar i la llibertat. Werner Heisenberg.

Corrents Filosòfics

Racionalisme

Racionalisme: l'origen és la raó; la informació que ens proporcionen els sentits no és fiable. El mètode que utilitzen és el deductiu (la lògica) o ho fan mitjançant el raonament. Dins d'això trobem la veritat de raó (no necessitem recórrer a l'experiència, és indubtable) i la veritat d'experiència (mai es presenta amb evidència i seguretat). Autors més importants:

• F. moderna: Parmènides (540ac-470ac), Plató (427ac-347ac)
• F. moderna: Descartes (1596-1650), Spinoza (1632-1677), Leibniz (1646-1716)
• F. Contemporània: Hegel (1770-1831).

Empirisme

Empirisme: l'origen és l'experiència sensible; prové de la informació que ens proporcionen els sentits. Per elaborar el coneixement utilitzen el mètode deductiu i el principi d'inducció. Hume afirma que mai és estrictament universal ni necessari, sinó que és una creença. Autors:

• F. antiga: Aristòtil (384-322ac)
• F. moderna: Locke (1632-1704), Berkeley (1685-1753), Hume (1711-1776)
• F. contemporània: positivisme de Comte (1798-1857) i filòsofs neopositivistes sXX.

Altres Corrents

• Dogmatisme: afirma que el coneixement humà no té límits; pot arribar a conèixer la realitat tal com és.
• Relativisme: diu que no existeixen veritats objectives, universals ni absolutes; és impossible conèixer la realitat tal com és; cal acceptar límits. Autor: Protàgores "l'home és la mesura de totes les coses".
• Escepticisme: no es pot saber si existeix la veritat absoluta, ja que els sentits ens enganyen i no hi ha acord entre els éssers humans.
  • Escepticisme radical: no adopten cap creença o postura (Pirró d'Èlide o Sext Empíric).
  • Escepticisme parcial: es centren en mostrar els límits del coneixement humà (Michel de Montaigne).

Filosofia Antiga

El Pas del Mite al Logos

El pas del mite al logos: va sorgir el dubte del principi del qual procedien les coses (la pregunta per l'arjé). Els filòsofs van començar a raonar sobre la natura i el seu propi discurs comença a ser objecte de reflexió.

La Il·lustració Grega

La il·lustració grega: del segle de Pèricles a l'imperi d'Alexandre: s.V aC. Atenes es va convertir en la polis que reunia més poder polític i econòmic. Pèricles va ampliar la democràcia i la va convertir en la forma de govern. La filosofia es va començar a interessar per l'ésser humà i la vida en societat. Atenes va passar per l'època de major esplendor cultural i es va convertir en un centre d'atracció per a intel·lectuals (sofistes). Sòcrates era oposat a les idees relativistes i convencionalistes que defensaven els sofistes; aquest tenia com a objectiu trobar una definició universalment vàlida.

Plató va desenvolupar la teoria de les idees. Aristòtil va construir la seva pròpia proposta filosòfica (teoria hilemòrfica).

L'Hel·lenisme i la Recerca de la Felicitat

L'Hel·lenisme i la recerca de la felicitat: les noves escoles filosòfiques tenien com a objectiu principal la recerca de la felicitat (eudemonisme) i per això proposaven un ideal de savi. Ara no importa tant buscar un projecte per a la societat en general, sinó un projecte per viure bé. Sorgeixen les escoles hel·lenístiques (estoïcisme, epicureisme...).

De Roma a la Fi del Món Antic

De Roma a la fi del món antic: les escoles filosòfiques van tenir un gran desenvolupament, però amb el temps creuen que és un caos i se'n van cap a l'escepticisme i l'irracionalisme. Referent a la ciència, es van fer summes (on es recopilava tot el que els antics savis van recopilar). La filosofia es va començar a apropar a la religió.

La Physis: Pregunta per la Natura

La physis: pregunta per la natura: és l'intent de comprendre la natura des del punt de partida buscant l'arjé (el principi del qual sorgeix tot). Els primers filòsofs el consideraven únic i material. Heràclit va establir que d'un principi no pot haver sorgit la pluralitat, per tant, no hi ha un únic principi sinó molts (pluralisme). Plató va intentar superar aquesta teoria amb la de les idees; segons ell, la realitat que ens mostren els sentits està en canvi continu, no hi ha una realitat autèntica. Aristòtil: mitjançant la teoria hilemòrfica, nega i critica la idea de Plató; segons ell, no hi ha realitat que ens mostrin els sentits, sinó que aquesta és el resultat de la combinació de matèria i forma, dotant a cada ésser unes característiques específiques.