Karl Marx: La producció com a eix central de la societat

KARL MARX (1818 - 1883)

Nascut a Trier

Fins ara la filosofia és una feina teòrica-- coneixement desinteressat.

ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER PRODUCTOR

Per Marx l’esser humà no es defineix com deia Aristòtil per la racionalitat sinó que per Marx l’esser humà és un ésser productiu, un ésser que treballa. I si el punt de vista racionalista era mantenir-se a una certa distància d’allò que s’estudia, aquí el fet de produir significa transformar la naturalesa amb l’objectiu de sobreviure. Però l’esser humà no sempre ha transformat la naturalesa per sobreviure perquè fins fa poc érem caçadors recol·lector. Sinó que es en l’entrada a l’època neolítica en que l’humà es converteix en un ésser transformador. De la manera que per Aristòtil allò pròpiament humà era la filosofia teòrica, per Marx és la producció. Per Marx tota activitat humana és directa o indirectament productiva à a l’escola, tot i que no sigui tan evident, es produeix. (Ens produïm a nosaltres mateixos). Tots som productes, productors i mercaderies (estam al mercat i tenim un preu). Estam produint m’ha d’obra qualificada. (El descans serveix per produir més). La producció, qualsevol activitat humana consistia en transformar la naturalesa per sobreviure. Des del moment en que l’ésser humà es productor, transformador la naturalesa apareix sempre com a material de transformació. Allò que nosaltres pensem que és natural, naturalesa no és natural, tal vegada caps conreats, a la serra milers de quilòmetres de marge, el pi és una espècia introduïda per l’home. Si ho pensem bé de naturalesa casi no n’hi ha, l’ésser humà ha modificat tot el territori per on ha passat.

ORGANITZACIÓ DE LES SOCIETATS A FAVOR DE LA PRODUCCIÓ

Per funcionar la producció ha d’estar socialment organitzada. A partir del neolític ho comença a haver una divisió dels treball. Quan l’estructura comença a incloure un repartiment de treball, hi comença a haver distincions socials, es millora, s’optimitza el rendiment productiu. A partir del neolític totes les societats han inclòs una forma de repartiment del treball.

Forces de producció

A l’hora de transformar la naturalesa el factor més important és la tecnologia de la que es disposa (eines), però aquestes no tenen perquè ser físiques sinó que també poden ser en forma de coneixement (un pagès experimentat) à a la tecnologia Marx li diu forces de producció. Ara no transformem la naturalesa de la mateixa manera que abans perquè disposem d’una tecnologia que ens permet explotar la naturalesa de manera més òptima. Un historiador per estudiar una societat haurà d’analitzar com produeix aquesta, com transforma la naturalesa i de quines tecnologies disposa que afavoreixin aquest bon funcionament.

Divisió de treball

La divisió del treball és la que és perquè és necessària pel bon funcionament de la tecnologia que es fa servir. Si imaginem un gran latifundi, que convé més que hi hagi un gran propietari de la terra i que estiguin a la disposició del propietari de la terra amb súbdits, ja que això afavorirà molt més la producció. Aquesta “injustícia” és la que és perquè fa augmentar la producció. La desigualtat és necessària pel funcionament del bon sistema productiu, una altra cosa és que diguis que hi podria haver un sistema que afavorís la producció i a la vegada produís igualtat. Tria entre una societat rica i desigual o una pobra i igual. Marx -- una rica i igual!!

L’estructura social inclou una divisió del treball, el repartiment de papers dins el sistema productiu. Perquè aquesta desigualtat de base es mantingui s’ha de repartir el benefici també de manera desigual (plusvàlua -- benefici).

INFRAESTRUCTURA i SUPERESTRUCTURA

En el conjunt de les forces de producció + divisió social del treball -- infraestructura (econòmica). -- la base productiva de qualsevol societat.

Una societat no esta formada només per això sinó que també hi ha una sèrie d’institucions que semblaria que no estan lligades al procés productiu directament però també tenen una funció productiva (tota activitat humana) -- superestructura. Tres elements:

• Forma d’estat --quin paper tenen aquestes organitzacions en la producció: si van en favor de la producció o la returen (obstacle). Si la beneficien seran més freqüents i si dificulten el bon funcionament de la producció seran llevades. Ex: durant el segle 19 el va passar dels sufragi censatari a l’universal masculí -- perquè s‘aconsegueix? No serà que en els estadis més primitius del segle 19 era perillós concedí el sufragi universal. Sistema productiu no li interessa donar el vot als d’abaix perquè votaran contra el sistema.
• Legalitat -- les lleis també han de fonamentar el bon funcionament del sistema productiu.
• Ideologia -- manera de pensar que regeix una societat en tant que aquestes idees afavoreix el bon funcionament del sistema de producció, justifiquen la necessitat del sistema de producció i “canten les seves bondats” el sistema de producció és bo i necessari. Conjunt de justificacions teòriques de la bondat i necessitat del sistema productiu. (oli del motor del sistema productiu).

o La Religió à en quest món la felicitat és impossible, patir és inevitable (no és qüestió d’injustícia social) però tot hi això, en una vida futura si que podrem. A més desfruitarem de la felicitat en una altra vida en funció de lo bé que els portem (seguint els ideals vigents) (mecanisme de control del pensament i la conducta) “la religió és l’opi del poble” à si tu penses que el patiment inevitable que no pots ser feliç a aquesta vida et conformes amb la teva situació injusta (producció)

o Nacionalisme à Per damunt de totes les nostres diferències formem part d’una gran nació, una gran comunitat, per tant quan sorgeixen conflictes amb altres integrants s’han de arreglar les coses posant per sobre els problemes el fet de pertànyer a una mateixa nació. (anar a la guerra per la pàtria quan és un conflicte entre classes dirigents)

La infraestructura determina la forma d’estat, la legalitat i la ideologia Elements d’un determinats modis de producció -- conjunt de la infraestructura i la superestructura.

REVOLUCIÓ

La tecnologia, les forces de producció són la manera que determina com s’ha d’explotar la naturalesa i per tant com s’han de repartir les tasques. Per tant quan es produeixi un desenvolupament de les forces de producció (desenvolupament tecnològic), quan introduïm manares mes eficients en el sistema ha de canviar la distribució del repartiment de les tasques i per tant la superestructura (unes noves lleis, ideologia ) “el motor de la història és el desenvolupament de les forcen de producció”. Hi ha canvi social perquè hi ha canvi tecnològic.

Quan hi ha canvis en el sistema de producció això fa que aparegui una nova classe social (la que es puntera en l’aplicació de les noves tecnologies), aquesta té poder econòmic (s’enriquirà) però no té el poder polític, ja que qui ocupa el poder polític és l’antiga classe dirigent (conflicte entre les dues classes, conflicte d’interessos). Aquesta nova social només pot arribar al poder de manera violenta (la classe dirigents no cedirà el poder), la nova classe social ha de prendre el poder violentament -- revolució.

“La violència és la partera de la història”

Marx creu que pot preveure com el sistema capitalista acabarà per autodestruir-se i generant un nou mode de producció. Per què es destrueix el sistema capitalista?

Per la llei de disminució del benefici: en el sistema capitalista que és un sistema de mercat, entre els empresària sempre hi haurà una competència ferotge per vendre més i al menor preu, es a dir el que té menor benefici i això conduiria a que la classe industria tingues cada vegada beneficis menors.

Tendència a la formació de monopolis: dins el sistema capitalista cada vegada les unitats de producció per ser cada vegada més eficients han de ser cada vegada més grans. I arriba un punt en el que molt poques empreses dominen un cert sector del mercat (multinacionals...) si no és un monopoli com a mínim és un oligopoli. Per tant cada vegada hi ha menys propietaris i mes treballadors a sou, és a dir que cada vegada hi ha més desigualtat. Marx pensava que aquesta desigualtat arribaria a ser tan insuportable que es produiria una revolució des d’abaix la classe treballadora. (Això s’ha controlat amb un sistema de redistribució de la riquesa que no prement que la desigualtat pugi pujar massa (estat dels benestar)).

Un cop la classe treballadora hagi arribat el poder que és el que ha de fer?

Una economia estatal, planificada, estat l’únic propietari de la producció. Per implantar quest tipus d’economia estatal serà necessari que durant un període de temps determinat el proletariat governi dictatorialment. En el moment que s’implantés aquest sistema econòmic la producció augmentaria molt.

Dins el modus de producció capitalista sorgirien unes contradiccions:

El capitalisme tendeix a l’existència d’unitats de producció cada vegada més grans i per tant cada vegada hi ha menys classes dominants (desfruitarien de la riquesa generada) i per tant cada vegada més pobresa (més classe treballadora). Aquesta desigualtat arribaria un punt insuportable i quan el proletariat fos conscient del seu poder (ser la classe social majoritària), prendrà de manera violenta el poder i instauraria la dictadura del proletariat. Aquesta tindria l’objectiu d’implantar el nou modus de producció que no aniria contra la lògica del capitalisme sinó que seguint aquesta lògica del capitalisme (com més gran era la entitat de producció més eficient era), fent que l’Estat fos l’única unitat de producció això es du a l’extrem. No seia una manera de producció oposat al capitalisme sinó que es tracta de dur tot allò bo del capitalisme a l’extrem. En aquest nou sistema l’estat seria l’única entitat de producció i la que, per tant, la propietària dels mitjans de producció (no existirà la propietat privada dels mitjans de producció).

 Una vagada implantat aquest sistema altament efectiu es generaria una societat sense classes (abolició de les diferències de classe) i aquesta societat sense classe arribaria a dur a l’abolició de l’Estat (l’estat i les lleis són elements de la superestructura i que en fons tenen una funció opressora, ja que el sistema genera desigualtat i aquesta violència i per tant hi ha d’haver unes lleis que vagin en contra del sistema productiu). Per tant si s’aconsegueix una societat sense classes les lleis i el govern no seria necessària (l’Estat és necessari quan hi ha desigualtat).