Karl Marx: Alienació, Treball i Crítica al Capitalisme

Karl Marx: Influències i Crítica a Hegel

Marx rep influències de tres tradicions principals: l'alemanya (Hegel), la francesa (socialisme utòpic) i l'anglesa (economia clàssica). La filosofia hegeliana es va dividir en dues branques: la Dreta Hegeliana (centrada en religió, Déu i ànima) i l'Esquerra Hegeliana (enfocada en dialèctica, política i crítica a la religió). Marx critica l'hegelianisme. Contra la Dreta Hegeliana, argumenta que l'afirmació "tot el que és real és racional i tot el que és racional és real" no és certa, ja que implicaria acceptar passivament la història tal com és. Contra l'Esquerra Hegeliana, tot i compartir la crítica a la religió (influït per Ludwig Feuerbach (1804-1872), mestre de l'esquerra hegeliana, que deia que "Déu és l'essència de l'home hipostasiada"), Marx en conserva l'aspecte dialèctic de Hegel, afirmant "la necessitat de pensar la contradicció com a motor de la història". Marx busca un pensament que sigui capaç tant d'explicar la realitat com de criticar-la per transformar-la.

El Concepte d'Alienació en Marx

Marx reprèn el concepte d'alienació de Hegel i Feuerbach. Per a Feuerbach, l'autoalienació es donava principalment en la religió: "L'home surt de si mateix i s'objectiva en una Idea (Déu) que sent com a estranya, aliena." Marx, però, centra l'alienació en l'àmbit del treball: l'home es perd a si mateix en l'objecte que produeix. Mentre que per a Hegel l'alienació era un moment necessari de l'Esperit, per a Marx, l'home perd llibertat i es deshumanitza. L'alienació no és una condició abstracta, sinó una conseqüència històrica d'una estructura social i econòmica concreta.

La Realitat Humana: Divisió i Alienació

Marx identifica diverses formes d'alienació que divideixen l'ésser humà:

• Alienació Religiosa

  Divideix l'individu entre la vida terrenal i una suposada vida religiosa. La seva ideologia és la religió que predica una falsa conciliació a través de la providència divina i "l'altra vida". En realitat, segons Marx, funciona com a "opi del poble".

• Alienació Política

  Divideix l'home com a ciutadà (igualtat formal) i l'home privat (desigualtat real). La seva ideologia és la filosofia política que fonamenta l'Estat. La falsa conciliació és l'Estat de dret. En realitat, produeix dominació d'una classe sobre una altra.

• Alienació Social

  Divideix la societat en classes socials antagòniques. La seva ideologia és la ciència del dret que estableix la "igualtat de drets davant la llei". Aquesta és una falsa conciliació que amaga la desigualtat real.

• Alienació Econòmica

  És la base de les altres. Divideix entre propietaris dels mitjans de producció i treballadors assalariats. La seva ideologia és la ciència de l'economia clàssica. La falsa conciliació són la llibertat econòmica i la propietat privada. En realitat, produeix l'explotació del treballador.

El Socialisme Utòpic i el Científic

El socialisme utòpic, inspirat en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat, va intentar analitzar la realitat concreta de la societat industrial per identificar-ne les contradiccions. Marx considera que cal superar-lo per passar al socialisme científic, basat en una anàlisi rigorosa de les lleis econòmiques i històriques. L'aparició de l'obrer industrial, fruit de la Revolució Industrial i el maquinisme, és central en aquesta anàlisi (tot i que el maquinisme inicialment va perjudicar l'obrer).

Crítica a l'Economia Clàssica

L'economia clàssica identifica tres fonts de riquesa i benestar: la naturalesa, el treball i el capital. Marx, en canvi, sosté que l'única font de riquesa és el treball. Argumenta que la naturalesa és la matèria que l'home transforma i el capital és, en si mateix, producte del treball acumulat. Marx critica els economistes clàssics perquè el seu sistema genera riquesa per a uns pocs i pobresa i misèria per a la majoria. Considera que el seu error principal és presentar les lleis de l'economia capitalista com a naturals i eternes, quan en realitat són històriques i transitòries. El fet que generi pobresa demostra, segons Marx, que aquesta economia no funciona per al conjunt de la societat.

El Concepte d'Home segons Marx

Segons Marx, el que diferencia fonamentalment l'ésser humà dels animals és el treball. Mitjançant el treball, l'home produeix els seus mitjans de subsistència (la seva pròpia vida) i, en fer-ho en societat, contribueix a produir la vida dels altres.

El Treball: Concepte i Importància

Per treball entenem una activitat específicament humana que, utilitzant instruments, transforma la naturalesa per crear productes que satisfan necessitats. Aquesta activitat té una doble relació:

• Relació natural: L'home interactua amb la naturalesa i, en transformar-la, es transforma i es produeix a si mateix (creant la seva vida social).
• Relació social: El treball implica la cooperació entre diversos individus.

Els productes del treball tenen un valor d'ús (satisfan una necessitat). Els mitjans de treball (eines, maquinària) determinen la forma com es desenvolupa el procés de treball i producció. La manera de treballar depèn fonamentalment del tipus d'instruments utilitzats. Per això, Marx afirma que per caracteritzar una època econòmica no és tan important què es produeix, sinó com es produeix. Aquest "com" constitueix el mode de producció, que inclou:

• Forces productives: La combinació dels treballadors (força de treball) i els mitjans de producció (eines, tecnologia, matèries primeres).
• Relacions socials de producció: Les relacions que s'estableixen entre les persones en el procés de producció, principalment les relacions de propietat sobre els mitjans de producció.

El concepte de mode de producció permet pensar la realitat social d'un moment històric com un tot estructurat, on les diferents parts (economia, política, ideologia) estan interrelacionades i determinades, en última instància, per la base econòmica.

El Mode de Producció Capitalista

A la seva obra magna, El Capital, Marx analitza en profunditat els mecanismes de funcionament de la societat capitalista. El tret més característic del mode de producció capitalista és la propietat privada dels mitjans de producció per part de la burgesia. Les forces productives específiques d'aquest mode són l'obrer industrial (el proletari, que només posseeix la seva força de treball) i la màquina (com a part del capital constant).