Kant vs. Mill: Ètica i Dilemes Morals Explicats

L'ètica de Kant i Mill davant el robatori de donuts

La perspectiva d'Immanuel Kant

Kant consideraria que l’acció del nen és immoral perquè la moralitat no depèn de les conseqüències, sinó del principi darrere de l’acció. Robar és incorrecte perquè no es pot universalitzar: si tothom robés, el concepte de propietat desapareixeria i la societat no podria funcionar.

A més, l’acció del nen no compleix amb l’imperatiu categòric, ja que tracta el supermercat com un simple mitjà per satisfer els seus desitjos i no com un fi en si mateix. Per Kant, la moralitat requereix actuar segons el deure i no per impulsos o interessos personals.

👉 Conclusió: Robar, encara que sigui per desig o necessitat, no es pot justificar des d’un punt de vista kantià.

La resposta de John Stuart Mill

Mill, en canvi, analitzaria l’acció segons les seves conseqüències. Si el nen roba només per un caprici, l’acció és incorrecta perquè perjudica el supermercat i fomenta un comportament que, si es generalitzés, causaria problemes socials. A més, si tothom actués així, el sistema de propietat i comerç es veuria afectat negativament.

No obstant això, si el nen robés per una necessitat extrema (per exemple, perquè porta dies sense menjar i està en risc de salut), Mill podria justificar l’acció. L’ètica utilitarista es basa en el principi del màxim benefici per al màxim nombre de persones. Si robar un paquet de donuts evita un mal major (com la fam severa o un problema de salut greu), llavors el bé que obté (salvar-se) podria superar el mal causat (la pèrdua d’un sol paquet de donuts per al supermercat).

👉 Conclusió: Mill podria justificar l’acció només si evita un mal major, però si és un simple desig, seria incorrecte perquè genera més perjudicis que beneficis.

Dilema moral: Compartir apunts entre companys

L'anàlisi de Kant

Segons Kant, l’acció de deixar els apunts seria moralment correcta si es fa per deure moral i no per interès personal. La moralitat d’una acció no depèn de les conseqüències, sinó de si aquesta pot convertir-se en una llei universal.

Aplicat al cas, si compartir apunts es pot considerar una norma universal (és a dir, que tothom ho fes sempre que fos necessari), llavors és una acció correcta. A més, cal considerar que l’alumne que deixa els apunts no ha d’esperar res a canvi, ja que actuar per interès personal faria que l’acció perdés el seu valor moral.

👉 Conclusió: L’acció és moral només si es fa per deure i perquè tothom ho podria fer, no per un benefici personal.

L'enfocament de Mill

Des d’una perspectiva utilitarista, l’acció és moralment bona si augmenta la felicitat col·lectiva i redueix el patiment. Si deixar els apunts ajuda el company a millorar el seu rendiment acadèmic i no perjudica ningú, aleshores és una acció correcta.

L’objectiu de l’ètica utilitarista és aconseguir el màxim benestar per al màxim nombre de persones; per tant, si compartir apunts fa que més alumnes aprovin i millorin, això és positiu. Tot i això, si compartir apunts fomentés la mandra o la dependència, podria ser problemàtic.

👉 Conclusió: És moralment correcte si beneficia molts sense causar dany o fomentar la dependència.