Kant i Mill: Ètiques Comparades, Deure vs. Utilitarisme

Immanuel Kant: Raó i Il·lustració

El Context Il·lustrat i les Preguntes Fonamentals

El pensament d’Immanuel Kant sorgeix al segle XVIII, en ple context de la Il·lustració, on la raó es mostra com l’eina d’alliberament de la humanitat. La màxima “Sapere aude!” (atreveix-te a pensar per tu mateix) sintetitza aquest esperit. Kant formula tres grans preguntes que estructuren la seva filosofia:

• Què puc conèixer?
• Què he de fer?
• Què puc esperar?

L'Epistemologia Kantiana: Què puc conèixer?

El Gir Copernicà i els Límits del Coneixement

L’epistemologia de Kant, la seva teoria del coneixement, busca respondre a la pregunta: com és possible el coneixement? Davant la discussió entre racionalistes (que creien que el coneixement prové de la raó) i empiristes (que defensaven que tot prové de l’experiència), Kant proposa una nova solució: el coneixement és possible gràcies a la combinació de l’experiència i de la raó.

A la Crítica de la raó pura, Kant intenta superar aquesta dicotomia amb el seu **gir copernicà**: el subjecte no només rep dades dels sentits, sinó que la nostra ment organitza aquesta informació mitjançant formes a priori (que ja tenim abans de l’experiència), com l’espai i el temps, i a través de categories de l’enteniment (com la causalitat o la unitat). Això vol dir que el coneixement és possible perquè la ment humana hi posa una part activa: no només rebem informació, sinó que la construïm.

A més a més, analitza els judicis: a priori/a posteriori i analítics/sintètics, destacant els **judicis sintètics a priori** com a base de la ciència. Aquesta epistemologia és l’arrel del seu **idealisme transcendental**.

Ara bé, aquest coneixement només serveix per conèixer els **fenòmens**, és a dir, com les coses apareixen davant nostre. No podem conèixer els **noümens**, les coses en si mateixes, perquè estan més enllà de l’experiència. Per això, Kant diu que hi ha límits en el que podem conèixer. No podem demostrar amb la raó teòrica si Déu, la llibertat o l’ànima existeixen, perquè aquestes idees no provenen de l’experiència. Així, l’epistemologia de Kant estableix un límit clar: només podem conèixer allò que podem experimentar i com la nostra ment ho organitza.

L'Ètica Kantiana: Què he de fer?

L'Imperatiu Categòric i el Deure Moral

A la Crítica de la raó pràctica, Kant respon a la pregunta què he de fer? i desenvolupa una ètica **deontològica**, **formal** i **universal**. Només és moral l’acció feta per **deure**, no per inclinació. L’**imperatiu categòric** n’és el principi fonamental:

“Actua només segons aquella màxima que puguis voler que esdevingui una llei universal.”

La segona formulació —no instrumentalitzar mai l’altre— posa al centre la **dignitat humana**. L’ètica kantiana és una ètica d’intencions, necessària i universal, que rebutja qualsevol forma de conseqüencialisme.

L'Esperança Kantiana: Què puc esperar?

Pel que fa a la pregunta què puc esperar?, Kant defensa que, tot i que no podem demostrar racionalment l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima, són **postulats de la raó pràctica** que cal assumir com a necessaris per a l'acció moral. L’ésser humà pot esperar raonablement una felicitat vinculada al progrés moral, individual i col·lectiu, tal com exposa a La pau perpètua.

John Stuart Mill: Utilitarisme i Llibertat

El Context Liberal i la Revolució Industrial

En canvi, John Stuart Mill, al segle XIX —en ple context de liberalisme i Revolució Industrial— defensa una ètica **utilitarista**, **hedonista**, **eudemonista** i **empírica**. A Utilitarisme i On Liberty, afirma que el criteri moral és la **felicitat**, definida com a plaer i absència de dolor. Respon a les crítiques (com la de la “moral de porcs” o l’“egoisme”) diferenciant entre **plaers inferiors** (físics) i **superiors** (intel·lectuals o morals). Mill aposta per una llibertat individual fonamentada en el respecte als altres i en la cultura intel·lectual com a camí cap a la felicitat.

Comparativa Ètica: Kant vs. Mill

Dues Visions Contraposades de la Moral

Les ètiques d’Immanuel Kant i John Stuart Mill presenten dues visions contraposades i parteixen de fonaments molt diferents, tant filosòfics com històrics. Kant, en ple segle XVIII i influenciat per la Il·lustració, desenvolupa una ètica **deontològica** centrada en el deure i la raó. En canvi, Mill, ja al segle XIX i enfocat en el context del liberalisme i la Revolució Industrial, proposa una ètica **utilitarista** basada en l’experiència i la felicitat col·lectiva.

L'Ètica del Deure (Kant)

Kant formula la moral com una llei universal a priori: no es tracta de buscar conseqüències, sinó d’actuar segons el **deure pel deure**, moguts per una bona voluntat. L’imperatiu categòric obliga a actuar només d’acord amb màximes que voldríem que esdevinguessin lleis universals, i a no tractar mai les persones com a mitjans, sinó sempre com a fins. És una ètica formal, racional i d’intencions, on la llibertat consisteix a seguir la llei moral que un mateix es dona racionalment. Per a Kant, una acció és moral si es fa per deure, independentment de les conseqüències. Per exemple, mentir per ajudar algú seria sempre incorrecte per a Kant, perquè trencaria la norma universal de no mentir.

L'Ètica de les Conseqüències (Mill)

D’altra banda, Mill defensa que el valor d’una acció es basa en les **conseqüències**, i que cal promoure la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor. Per això, el seu utilitarisme és **conseqüencialista**, hedonista i eudemonista. Davant les crítiques (com la de la “moral de porcs”), Mill respon que no tots els plaers són iguals: valora més els plaers intel·lectuals i morals que els purament físics. També insisteix en la importància de la cultura i el desenvolupament personal com a camí cap a la felicitat. A més a més, connecta l’ètica amb la llibertat individual, fonamentant una societat justa en el respecte mutu i la responsabilitat. En canvi, per a Mill, mentir pot estar justificat si amb això s'evita un problema més gran i es genera un benestar superior per al màxim de gent possible.

Convergències i Divergències

En resum, Kant dona importància al principi moral i a la intenció, mentre que Mill es fixa en el resultat i el benestar de la majoria. Així doncs, mentre Kant busca una moral universal fundada en la raó, Mill planteja una moral basada en el càlcul de les conseqüències i orientada al benestar general. Tots dos, però, comparteixen la voluntat de trobar una ètica racional i fonamentada, adequada als seus respectius temps.