Kant i la Il·lustració: La Raó com a Eix del Pensament Modern

Kant pertany al segle XVIII i, per tant, està absolutament impregnat dels valors, ideals i objectius de la Il·lustració. El regnat fins al 1786 de Frederic el Gran contribuí favorablement a l’afany del nostre filòsof, doncs les simpaties d’aquest monarca cap al moviment il·lustrat donaren lloc a una relativa liberalització política i tolerància religiosa. No obstant això, la situació canviaria substancialment en ascendir al tro Frederic Guillem II, qui situaria al capdavant del ministeri de cultura a un teòleg enemic dels il·lustrats. Aquest acabaria dictant ordres de censura que afectarien a Kant.

Per altra banda, l’obra de Kant és una obra sintètica, ja que parteix de plantejaments filosòfics oposats que seran unificats en la seva teoria, anomenada idealisme transcendental (també apriorisme i criticisme). Quins són els objectius de Kant? A l’hora de respondre aquesta qüestió, cal partir del fet que aquest filòsof era un entusiasta dels ideals il·lustrats i, per tant, considerava la raó com la facultat característica i definitòria de l’ésser humà. Així, estava convençut que aquesta havia de ser exercitada per tot individu i tota societat per tal de sortir de la “minoria d’edat” en la qual es trobava la humanitat en el seu moment, en el sentit que les persones havien de començar a pensar per si mateixes i no seguir creient inercialment el que les generacions anteriors havien establert, o el que les autoritats religioses o polítiques havien imposat.

La Il·lustració suposa dur al seu punt àlgid aquella actitud i plantejament iniciat en el Renaixement i desenvolupat durant el segle XVII, segons el qual l’ésser humà, gràcies a la seva raó, esdevé un ésser autònom, que hauria de poder exercir tal facultat per si mateix, lliure de pressions i tuteles externes. Així mateix, l’extensió al gruix de la població dels fruits d’aquesta raó mitjançant l’educació conduiria a l’eradicació de la superstició, a la llibertat i, per tant, al progrés tant científic com tècnic (coneixement i domini de la natura) com moral i social (alliberament respecte dels règims opressius).

Ara bé... Què és la raó? Quines funcions té? En quins àmbits o dimensions de la vida humana es projecta? Quins són els seus límits? Què en podem esperar d’ella? Si l’ésser humà es defineix essencialment per posseir aquesta facultat racional, aleshores, cal clarificar què és aquesta per tal de poder aclarir què és l’humà. Aquesta voluntat clarificadora és el fil que guia el macroprojecte intel·lectual kantià, i d’aquí que rebi el nom de Crítica de la Raó, la qual constitueix la resposta a tres grans preguntes, que es poden resumir en una: Què és l’ésser humà?