Kant: Ètica, Raó i Voluntat

Kant (1724-1804)

La Filosofia Kantiana

La filosofia d'Immanuel Kant s'emmarca dins del moviment il·lustrat alemany del segle XVIII. Kant és un referent clau d'aquesta il·lustració, inspirada pel lema "Sapere Aude" (Atreveix-te a pensar). Aquest moviment promou l'autonomia individual, fomentant la capacitat de pensar, raonar i decidir de manera independent. A través de la raó com a guia, es busca una vida autònoma i crítica, allunyant-se de la submissió a autoritats com el monarca o l'Església.

Les Tres Grans Preguntes de Kant

L'objectiu filosòfic de Kant és comprendre què és l'ésser humà. Per fer-ho, respon a tres grans preguntes:

• Què puc saber? Kant investiga les condicions que fan possible el coneixement humà i els seus límits, formulànt una nova proposta gnoseològica que supera les concepcions del racionalisme i l'empirisme modern.
• Què he de fer? Kant intenta establir els principis de l'acció humana i les condicions de la llibertat.
• Què puc esperar? Kant analitza les condicions i la possibilitat de realització de l'ésser humà i intenta projectar el seu destí.

Raó Teòrica i Raó Pràctica

Kant distingeix dos usos de la raó:

• Raó teòrica o pura: S'ocupa de la natura i del coneixement de fets a través de judicis elaborats per la pròpia raó. El coneixement és el resultat de la síntesi entre allò que prové de l'objecte i les formes a priori que el subjecte li imposa.
• Raó pràctica: S'ocupa de l'acció humana i de determinar com hem d'obrar. No descriu els motius, sinó que estableix els principis que han de regir l'acció moral.

Ètiques: Materials i Formals

Hi ha diversos tipus d'ètiques que ajuden a comprendre l'ètica kantiana, que és formal i autònoma:

• Materials: Assenyalen continguts morals. Defineixen valors per extreure criteris de moralitat. Problema: dificultat per acordar els continguts morals. Són relatives i basades en imperatius hipotètics.
• Formals: No assenyalen continguts morals. Promouen la voluntat autònoma i el respecte a la llei moral. Són racionals i universals. Una acció és moralment bona quan es realitza amb bona voluntat.

Autonomia vs. Heteronomia

• Heterònoma: Imposada externament, no sorgeix de la voluntat pròpia. L'acció moral està determinada per fins prefixats.
• Autònoma: Prové de la pròpia persona. L'ètica kantiana n'és un exemple (basada en la raó). L'acció moral es fonamenta en el deure.

L'ètica de Kant és formal i autònoma.

Crítica a les Ètiques Teleològiques

Kant critica les ètiques teleològiques, que veuen l'acció humana com a mitjà per aconseguir un bé suprem. Proposa una ètica formal on l'acció moralment correcta no es basa en el contingut, sinó en la seva forma o intenció. Els imperatius han de ser universals i no condicionats per circumstàncies particulars. L'acció moralment bona s'ajusta als mandats universals de la raó.

La Voluntat i la Bona Voluntat

Kant defineix la voluntat com la facultat de determinar-se a si mateixa a actuar d'acord amb la representació de certes lleis. La bondat d'una acció depèn de com s'hagi dut a terme. Només la bona voluntat és bona en si mateixa; el fet que es faci per deure és el que la fa bona.

La voluntat pot actuar de tres maneres respecte al deure:

1. Actuar de manera contrària al deure.
2. Actuar conforme al deure (per interès).
3. Actuar per deure (bona voluntat).

La bona voluntat tria allò que la raó, independentment de la inclinació, reconeix com a pràcticament necessari (bo).

Imperatius: Hipotètics i Categòrics

L'imperatiu és la forma que pren la llei objectiva que obliga i determina la voluntat. Només és bo allò que determina la voluntat per causes objectives. Els imperatius poden ser hipotètics o categòrics.

• Hipotètics: Indiquen una acció bona com a mitjà per a una altra cosa.
• Categòrics: Indiquen una acció necessària en si mateixa, bona en si.

Kant ofereix una segona classificació:

• Imperatius d'habilitat: Aplicats a la part pràctica de les ciències.
• Imperatius pragmàtics: Serveixen per elegir mitjans per a la felicitat.
• Imperatius morals: Tenen a veure amb els costums i la conducta lliure. Obliguen la voluntat sense referència a cap altre propòsit.

L'imperatiu categòric obliga la màxima a conformar-se a la universalitat de la llei moral. És el principi formal de totes les màximes i expressió de la llei moral.

Kant n'elabora tres formulacions:

1. Fórmula de la llei universal: Obra només segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal.
2. Fórmula de la llei de la natura: Obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir per la teva voluntat una llei universal de la natura.
3. Fórmula del fi en si mateix: Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre alhora com a fi i mai simplement com a mitjà.

Postulats de la Raó Pràctica

Per donar sentit a l'esforç moral, Kant parla dels postulats de la raó pràctica (idees indemostrables):

1. La immortalitat de l'ànima: Facilita pensar en un progrés indefinit de la nostra virtut.
2. L'existència de Déu: Dona esperança d'arribar a un estat de màxima beatitud. Déu garanteix l'existència d'un obrar virtuós.
3. La llibertat: És impossible donar valor moral a les accions sense llibertat.

Kant vs. Plató: Acció Moralment Prohibida i la Moral

1. Acció moralment prohibida: Kant proposa una ètica autònoma basada en la llibertat i la voluntat, mentre que Plató sosté un intel·lectualisme moral centrat en el coneixement de les idees ètiques. Per a Plató, la ignorància és la causa del mal. Per a Kant, una acció està moralment prohibida quan no es realitza per bona voluntat.

2. La moral: Kant destaca la llibertat individual i la capacitat de l'home per educar-se en la llibertat. Plató considera que els ciutadans són determinats des del naixement per desenvolupar certes virtuts. Kant presenta una ètica autònoma centrada en la llibertat, mentre que Plató proposa un intel·lectualisme moral on el coneixement de les Idees ètiques s'identifica amb la virtut.

En resum, Kant defensa una moral autònoma basada en la llibertat individual, mentre que Plató argumenta per una moralitat basada en les Idees absolutes i la determinació dels rols socials.

Conceptes Claus

• a) «deures envers nosaltres mateixos»: Obligacions morals amb nosaltres mateixos (p. ex., la veracitat).
• b) «estar d’acord amb ella mateixa»: Ser coherent amb la raó i compatible amb una llei universal.
• a) «imperatiu categòric»: Principi que diu com cal comportar-se necessàriament, independentment de voler obtenir un fi ulterior.
• b) «llei pràctica universal»: Regla que diu com ens hem de comportar en tota circumstància.
• a) «màxima»: Principi subjectiu de l'acció. Regla que guia l'acció d'una persona.
• b) «sense contradicció»: Sense aspectes incompatibles.