Kant: Crítica a la Raó Pura, Estètica i Dialèctica

Crítica a la Raó Pura: Estètica Transcendental - Kant

Per a Kant, la sensibilitat és la capacitat de ser afectats per alguna cosa. Si no som afectats per alguna cosa, no en tindrem coneixement. Per tant, la sensibilitat no reflecteix com és la realitat (com són les coses, noümens), sinó com ens afecta (la manera en què es manifesten les coses, fenòmens).

Diu que la sensibilitat és receptivitat, és a dir, rebre impressions provinents del món exterior; i activitat, imposar-hi la nostra pròpia forma.

Per a Kant, la realitat que ens pot afectar pot tenir dues manifestacions: espai i temps. Segons ell diu, aquests dos termes són formes a priori de la sensibilitat o les formes generals de la manera humana de percebre. Vist així, els judicis sintètics a priori són possibles i independents de l’experiència. Per tant, espai i temps, en tant que formes a priori de la sensibilitat, són la base dels judicis sintètics a priori que fan possible la matemàtica com a ciència.

Analítica i Dialèctica

Analítica Transcendental

S’ocupa de l’enteniment i de les condicions de possibilitat de la física com a ciència pura. Són les nostres facultats de coneixement les que aporten els coneixements per establir lleis necessàries.

L’enteniment es dedica a realitzar judicis a partir de la producció dels conceptes.

Segons Kant, a la matèria que ens arriba per mitjà de la sensibilitat hem d’adjudicar-la com si fos un concepte i aquest el posem en un judici.

Hi ha dos tipus de conceptes:

• Conceptes empírics: agafats de l’experiència mitjançant un procés d’abstracció. Exemples: gat, taula, llibre...
• Conceptes purs: elements que es necessiten per formar judicis, també anomenats com categories.

Kant pensa que només podem entendre alguna cosa quan una intuïció sensible és, a la vegada, ordenada pels conceptes de l’enteniment; només coneixem quan la sensibilitat i l’enteniment funcionen conjuntament. A més, diu que la metafísica no és possible perquè els conceptes només es poden aplicar a la intuïció sensible, ja que no posseïm una intuïció intel·lectual.

Només si analitzem els tipus de judicis que l’enteniment és capaç de formar podrem ser capaços d’aclarir quines són les categories de l’enteniment.

La física per a Kant s’ocupa de la naturalesa, que són els fenòmens i no les coses considerades en si mateixes; són els fenòmens els que estan sotmesos a les condicions de la possibilitat de l’experiència, així les regles de l’ús de les categories són també les lleis de la naturalesa. Les lleis més importants de la física són les que tenen a veure amb les categories de relació, que expliquen i aclareixen les propostes fonamentals de la física de Newton. A aquests principis, Kant els anomena anàlogues de l’experiència.

• Principi de la permanència de la substància.
• Principi de la successió temporal.
• Principi de simultaneïtat.

Dialèctica Transcendental

ÀNIMA       MÓN         DÉU

(Subjecte)     (Fenomen)     (Qualsevol objecte)

Kant anomena aquestes tres totalitats "idees", que serveixen per orientar el procés d'unificació que realitza la raó. Aquestes tres idees representen, cadascuna a la seva manera, la totalitat de l'experiència. L'ànima la representa en relació amb el subjecte, el món en relació amb els fenòmens i Déu en relació amb qualsevol objecte possible, fenomènic o no fenomènic. La totalitat de l'experiència (saber-ho tot) no és objecte d'experiència i, per tant, les idees no són un objecte de coneixement, és a dir, no és una cosa de la qual podem dir que és un objecte real, sinó que són idees que, segons Kant, són això, "idees", i no objectes de coneixements. Les idees tenen un valor regulatiu, és a dir, ajuden a la raó.

Perquè hi hagi coneixement hi ha d'haver una intuïció, ja que si no, no hi ha experiència. Així, l'única intuïció que tenim és la sensible i l'única experiència es dóna quan s'apliquen les categories de l'enteniment a la intuïció sensible. Aquesta experiència és en la qual la raó estableix relacions.

Conceptes Clau

Alienació econòmica: L'alienació és perdre el control sobre allò propi, és el procés pel qual l’activitat humana i els productes d’aquesta activitat escapen del control de l’ésser humà i el dominen. El treball dels proletaris és tractat com una mercaderia més pels burgesos.

Idealisme subjectiu: L’idealisme consisteix en l’afirmació que no hi ha altres éssers que els éssers pensants, i les coses que creiem percebre només existeixen en els éssers pensants. Però, segons Kant, les coses captades pels nostres sentits existeixen fora de nosaltres, però no se sap el que poden ser en elles mateixes, perquè coneixem només els fenòmens, les representacions que produeixen en els nostres sentits.

Liberalisme polític: Ideologia que afirma la llibertat i la supremacia de l’acció individual per sobre de la col·lectiva. La intervenció del govern es redueix a allò més necessari, es fonamenta la democràcia representativa i la divisió de poders.

Infraestructura econòmica: Són les forces de treball i relacions de producció, per exemple, els fonaments d’un edifici, dels quals depenen l’amplada i l’alçada.

Supraestructura: Conjunt d’idees de la societat, les institucions polítiques, les lleis, la religió, el pensament, la filosofia, els costums.