Justícia Universal i Extradició: Conceptes Clau

Principi de Justícia Universal

El principi de justícia universal s'aplica quan es lesionen béns jurídics reconeguts per tota la comunitat internacional i que hi ha interès per protegir-los.

Qualsevol estat pot perseguir aquests delictes, encara que sigui fora de les seves fronteres. No s'exigeix la doble incriminació.

Aquest estat opera respecte als béns jurídics que interessen a la comunitat internacional i, per això, s'admet la intervenció extraterritorial d'altres estats, encara que el fet no sigui delicte allà.

No obstant això, actualment, els delictes més internacionals (genocidi, lesa humanitat i crims de guerra) només poden ser perseguits per l'estat espanyol si el fet es dirigeix contra:

• Un espanyol.
• Un estranger que viu a Espanya.
• Un estranger que es troba a Espanya i l'extradició del qual hagués estat denegada pels espanyols.

Quan un estat es declara competent per perseguir extraterritorialment, es sotmet al principi de subsidiarietat: renuncia a la seva competència internacional si els fets ja han estat jutjats (absolt, penat o indultat).

L'amnistia és un acte legislatiu pel qual es renuncia a la persecució penal d'uns fets. Això significa que si el país on es cometen els delictes renuncia a jutjar-los, un altre país pot fer-ho.

L'Extradició

L'extradició és un procediment de cooperació internacional destinat a impedir que els responsables d'uns delictes, encara no jutjats o ja condemnats, evitin l'acció dels tribunals competents per enjudiciar-los o executar una pena, mitjançant un refugi a un altre país.

En aquest procés intervenen dos estats: el que demana l'extradició i el que la concedeix.

• Extradició passiva: Quan un altre país demana a Espanya que li entregui una persona.
• Extradició activa: Quan Espanya demana a un altre país l'entrega d'una persona.

Fonts

Les fonts principals de l'extradició són els tractats subscrits per Espanya i les lleis de l'article 13.3 de la Constitució Espanyola (CE).

A aquest article també hi ha el principi de reciprocitat: l'Estat que rep la persona té la seguretat que se'l jutjarà pels mateixos delictes.

Extradició Activa

L'article 826 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) estableix les condicions en què l'estat espanyol pot sol·licitar l'extradició de persones que es troben a l'estranger:

• Espanyols que hagin delinquit a Espanya i hagin marxat.
• Espanyols que hagin delinquit a l'estranger i hagin acabat a un altre país diferent.

Si la persona es troba al mateix lloc on ha comès el delicte, ha de ser jutjada allà pel principi de territorialitat. Per tant, l'estat espanyol no ha de sol·licitar l'extradició. Si el fet no és delicte allà, també es denegarà la sol·licitud d'Espanya.

• Estrangers que hagin de ser jutjats a Espanya i hagin marxat a un país que no és el seu.

Extradició Passiva

Principis més importants que es troben a la llei d'Extradició Passiva:

• Principi de legalitat: Es concedirà l'extradició d'acord amb els Tractats i la llei.
• Principi de reciprocitat: Es podran demanar garanties a l'estat que sol·licita l'extradició.
• Principi de doble incriminació: No es concedirà l'extradició si el fet no es considera un delicte a Espanya.
• Principi de no entrega de nacionals o estrangers que hagin de ser jutjats a Espanya.

Delictes pels quals no es concedirà l'extradició:

1. Delictes que tinguin una pena o mesures de seguretat preventiva de llibertat inferior a un any, o si la persona ha estat a la presó menys de 4 anys.
2. Delictes polítics i militars, i els no perseguibles d'ofici.

Altres motius de denegació:

• Si es creu que darrere de la sol·licitud hi ha una persecució per raça, religió, nacionalitat o opinions polítiques.
• Si la persona és menor de 18 anys.
• Si es considera que l'extradició pot impedir la reinserció social de la persona.