La Justícia a la Ciutat Segons Plató: Anàlisi i Règims Polítics

La justícia en la ciutat

Com que no tothom té les mateixes qualitats per ser sabater, guardià o panader, Plató s’inventa el mite dels tres metalls per explicar 3 tipus d'ànimes humanes:

OR: Correspon als governants. De or n’hi ha menys com menys persones hi ha capacitades per fer de governants.

PLATA: Correspon als guardians.

BRONZE I FERRO: Correspon als productors/població.

L’educació ha de ser capaç de dirigir una persona cap al camí que més li cal: per exemple, pretendre que una persona de ferro i bronze sigui governant serà perjudicial per ell i la ciutat. Diu que és important saber per a què estem qualificats.

Arran d'això, Popper diu que Plató proposa una societat tancada i classista i l’acusa de totalitari. Però Plató respon dient que no hi ha cap tipus de racisme o classisme ja que un governant pot tenir un fill productor o viceversa.

Plató sosté que és important que els habitants facin allò que se'ls hi doni bé i que sigui beneficiós pel conjunt de la ciutat i no allò que ells vulguin. Un ha de saber per a què serveix.

La ciutat, per tant, és justa quan cadascú fa allò que li correspon. La injustícia es produeix quan un artesà inflat per la riquesa prova d'introduir-se als guardians sense tenir qualitats per fer-ho.

Totes les classes socials han de tenir moderació (sophrosyne) i la consciència dels seus límits per tal de no extralimitar-se. La virtut que han de tenir governants i guardians és ser coratjosos (andreia), la fortalesa per defensar l’opinió. La virtut que han de tenir a més a més els governants és la prudència (phronesis), el bon judici per saber què és el millor per la ciutat. Ha de tenir seny i ser savi.

Quan tot això es compleix, la ciutat funciona bé ja que hi ha harmonia, és a dir, la societat s’ocupa d’allò que li toca per les seves qualitats.

Isomorfisme entre ànima i ciutat

Parts de l’ànima:

• La part racional que ens permet comprendre la situació.
• La part irascible que ens manté resolts en l’acció.
• La part concupiscible que ens lliga a les nostres necessitats sensorials.

Aquests 3 principis corresponen a guardians, governants i productors de la ciutat. Igual que a la ciutat, l’home serà prudent, valent i moderat.

La justícia personal serà l’harmonia que faci que cap part de l’ànima faci el que no li pertoca.

Aquest isomorfisme entre l’individu i la ciutat és clar. La ciutat i l’ànima van lligats i tenen les mateixes parts.

Tipus de població: la ciutat és justa per Plató si està dividida en 3:

• Governants: han de ser filòsofs perquè només ells coneixen la idea de la justícia i tenen com a funció guiar els estaments inferiors cap al bé.
• Guardians: defensen l’estat, tenen com a característica l’ànima irascible i una fortalesa com a virtut.
• Productors: sector social més nombrós en la piràmide de Plató.

Igual que a la ciutat, la justícia en l’individu neix del domini de la raó que modera totes les parts i manté una vida harmònica.

Règims polítics

ARISTOCRÀCIA

Aristos: el millor

Cràcia: govern

Per a Plató és el govern dels millors, els homes virtuosos regits per la prudència. Diu que l'aristocràcia es degrada quan deixen de governar els millors i governen la gent d’honor.

TIMOCRÀCIA

Els que governen la aristocràcia coneixen el bé, però en la timocràcia es manté per l’honor. Ja no se sap per què està bé ja que la gent que ho sabia ha desaparegut (els filòsofs). El govern es manté perquè se'ls hi ha dit que està bé però no saben per què, no saben com defensar-ho.

Com que ja no sabem què està bé, la degradació cada cop serà major. Com que s’ha perdut la perspectiva, governarà qui té diners.

OLIGARQUIA

És el govern dels rics/pocs. La societat oligàrquica confon honor amb riquesa i s’aprofiten per enriquir-se. Hi ha un fals prestigi.

DEMOCRÀCIA

És on els pobres fan una revolució als rics i es posen a governar apropiant-se de la ciutat. És el govern de tots i del poble. Aquí tampoc es governa pel bé comú sinó per la majoria. És el règim de la màxima llibertat, tothom fa el que vol. Això porta a la demagògia.

Quan la democràcia ha degenerat tant i està prop a l'anarquia, arriba un per governar amb el poder, el tirà.

TIRANIA

És el pitjor dels règims possibles on s’imposa el desig d’un sol.