La justícia en la ciutat segons Plató

-Per tant, tenim totalment acomplert el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que, tan bon punt...(PLATÓ)

Plató i la justícia en la ciutat

1.Plató en aquest text ens diu que haver considerat què portaria a fundar una ciutat ha permès arribar a trobar què és la justícia. En el cas de la ciutat, la justícia consistia en que cadascú fes allò que correspon a la seva naturalesa. La justícia en un individu és això mateix, però aplicat a les diferents parts de l’ànima: per a que un individu sigui just cal que cada part de l’ànima dugui a terme el que li és propi, i que aquestes parts estiguin en harmonia.

2.«la seva pròpia casa»: en ell mateix, en la seva ànima.

«ànima»: la part immaterial d’una persona.

Expliqueu... “si afirmem que hem descobert l’home just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells,...

El repte de Plató és buscar una societat que sigui justa. A partir d’això Plató escriurà la República i les lleis i funda la Acadèmia (L’objectiu final és construir una visió alternativa a la democràcia de la ciutat)

Polis --- conjunt de persones. I la construcció s’haurà de fer a imatge de l’home (aplicar la seva imatge a la societat).

Per entendre el seu plantejament polític ens remuntem a la seva visió antropològica de l’ànima (auriga, cavall blanc i cavall negre) on:

Les parts de l'ànima segons Plató

• Àuriga > racional > cap > raó > or > prudència/saviesa
• Cavall blanc > irascible > pit > passions nobles > argent > fortalesa(anímica)
• Cavall negre > concupiscible > ventre > passions sensorials > bronze > temprança.

Quan tot està equilibrat en relació a les virtuts, s’estableix la justícia i, per tant, l’ordre.

Diu que a la ciutat han d’haver 3 dimensions socials:

• Classe de bronze: (+ abundant) dominats per la part concupiscible i s’han de dedicar a ser els treballadors (treballs físics) comerciants, modistes... PROVEIR LA CIUTAT
• Classe de plata: dominats per la part irascible. S’han de dedicar a ser soldats. PROTEGIR
• Classe d’or: (- nombrosa) dominats per la raó, són qui ens han de governar i educar (governants i educadors) DIRIGIR I EDUCAR

Cadascú s’ha de dedicar a la tasca que li és pròpia segons la seva naturalesa.

Les persones d’or poden conèixer la idea de justícia i poden fer lleis que s’ajustin a la justícia. Si governa una persona de plata/bronze no coneix la idea de justícia i no serà una societat justa.

Justícia=ordre, no llibertat.

No hi ha capacitat d’elecció (no hi ha llibertat, no és necessària per Plató). Es redueix la llibertat per tal d’assolir la justícia (l’ordre). La manca de llibertat implica la obligació, és a dir, has de fer necessàriament allò que es correspon independentment dels seus gustos. No s’ha d’assolir la felicitat individual, sinó la col·lectiva. Es deu a la ciutat, no a ell mateix.

Que no hi hagi llibertat no és un problema perquè s’ha d’assolir la felicitat col·lectiva (justícia) i no la individual.

Sistema aristocràtic

SISTEMA ARISTOCRÀTIC --- govern dels millors (racionals). UTOPIA.

Ciutat justa: deixen governar als d’or i a les persones els hi domina la part racional (no cultivar només la saviesa, sinó dedicar-te a cultivar la seva pròpia virtut).

Segons ell existeix la Degeneració (malalties de l’Estat): dins una Aristocràcia algú fa una cosa malament i s’intenta establir algun d’aquests sistemes:

• TIMOCRÀCIA: mal sistema si els de plata fan servir la força per manar.
• Si els soldats s’apropien dels diners passa de timocràcia a oligarquia.
• OLIGARQUIA: manen els rics (hi ha corrupció). Els importa l’enriquiment personal i no contemplen la felicitat comuna. Hi ha una pitjor, la democràcia.
• DEMOCRÀCIA: implica que manin les majories (bronze); govern del mediocres, estan allunyats de la saviesa. Són masses a manar  CAOS. Aquest govern implica certa ignorància però encara hi ha un últim govern encara pitjor: la tirania.
• TIRANIA: una sola persona fa ús de la seva força fins que s’acabi imposant. S’aprofita de la resta i mana ell sol (distadura).

D’un sistema tirà podem tornar a l’aristocràcia perquè les persones s’adonen que les persones manen bé i són justes.