Justícia, Ànima i Ciutat: Anàlisi de Plató i la seva Filosofia

Criança: la forma en què un individu ha estat educat.

Ànima: la part d'una persona on resideixen les seves funcions intel·lectuals i la virtut moral.

La qüestió és si allò que fa just un individu és el mateix que ja s'havia vist. Per comprovar-ho, es considera un individu que s'assembla a la ciutat justa i es considera si es comporta de forma justa. Pel que fa a la ciutat, com l'individu, la justícia consisteix en què cada part faci allò que li pertoca.

Accions exteriors de l'home: és la forma en què una persona es comporta dins de la societat.

La seva pròpia casa: la seva ànima.

S'ha establert un principi: en una ciutat, cadascú es dedica a allò que correspon a la seva naturalesa i fa que en una ciutat hi hagi justícia. S'afirma que la justícia en un individu és similar. La saviesa és el saber que ens aspira a intentar assolir i conservar l'ànima.

Bé: és la principal de les idees que Plató identifica també amb bellesa.

Opinió: un grau de coneixement inferior al de la ciència i es basa en l'aparença.

Un dialèctic coneix l'essència de totes les coses. Per conèixer el bé o qualsevol altra cosa, cal conèixer l'essència. No es pot ser governant si no es té el coneixement. Per ser governant cal conèixer l'essència de totes les coses, dialèctica.

Ànima: la part del cos d'una persona que és immortal.

Coratjós: que té la capacitat d'intentar fer que prevalgui.

Les parts de la ciutat es corresponen a les parts de l'ànima. Allò que fa justa una persona és anàleg.

S'explica com interpretar una analogia. Segons aquesta analogia, la cova on hi ha els presoners correspon al món visible, el foc correspon al sol, sortir de la cova correspon a l'ascensió de l'ànima al món intel·ligible, el sol correspon a la idea del bé. Cal contemplar la idea del bé per actuar bé.

Temperada: que domina les passions.

Llinatges: classes o grups socials de la ciutat.

Per saber què és la justícia de l'individu, és útil buscar-la en allò més gran de l'individu, concretament en la ciutat. Un individu serà just si els elements que conformen la seva ànima fan allò que els pertoca.

Justícia: que cada part, ja sigui de la ciutat o de l'ànima, faci allò que li correspon per part de la seva naturalesa: cadascuna de les tres parts de l'ànima.

Una persona en la qual cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li pertoca. Això confirma el principi en què consisteix la justícia que ja s'havia establert respecte a la ciutat.

Ciutat sàvia: ciutat que està regida per un filòsof amb la formació adequada.

Les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l'ànima. Allò que fa just a una persona és completament anàleg a allò que fa just un estat.

El passatge explica com funciona una analogia. En aquesta analogia es donen les següents correspondències: allò que es percep a la caverna correspon a allò que percebem pels sentits. El foc que il·lumina la caverna correspon a la contemplació del sol, que correspon a la contemplació de la idea del bé.