Jurament de Fidelitat i Feudalisme: Estructura i Crisi del Vassallatge
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,53 KB
Què vol dir Jurament?
El jurament és l'acte pel qual un grup de persones es prometen lleialtat mútua. L'etimologia de la paraula prové del llatí iuramentum. La paraula fidelitat, per la seva banda, prové del llatí fidelitas.
El Jurament de Fidelitat: Pacte i Ritual
El Jurament de Fidelitat fou un pacte solemne en el qual el vassall jurava fidelitat i lleialtat al senyor feudal davant de Déu. Aquest procés implicava una sèrie de documents i un ritual, i es comprometia a determinats serveis (servitium).
Els serveis principals eren:
- Suport polític i militar (auxilium et consilium).
A canvi, el vassall rebia un benefici, habitualment el control i la jurisdicció sobre la terra i la població del seu feu.
Què és el Feudalisme?
El terme Feu (del llatí feudum) es refereix a una terra o drets atorgats a un senyor feudal.
El feudalisme era un sistema de govern i econòmic fonamentat en la relació de vassallatge i la fidelitat mútua a canvi de protecció. També constituïa una forma d’organització social entre els vassalls.
Aquest sistema també implicava un tipus de “sou” (benefici) que es donava a la noblesa i als grans clergues, el qual podia ser revocat per mal comportament.
Origen del Feudalisme
La causa principal de l'aparició del feudalisme va ser la Caiguda de l'Imperi Romà (d'Occident).
La Infeudació
La infeudació és l’acte formal pel qual un poderós lliurava un feu a un vassall a canvi de la seva fidelitat i altres tasques.
Els Vassalls
Els vassalls eren homes de condició noble que, mitjançant un jurament de fidelitat envers un altre noble o el rei, establien una relació de vassallatge.
Rituals del Vassallatge: Homenatge i Conveniència
- Homenatge
- Era la part del ritual en què els nobles es convertien formalment en vassalls del seu senyor (o del rei). El vassall s’agenollava, agafava la mà del monarca i li jurava fidelitat, ajuda militar (auxilium) i consell en el govern (consilium).
- Conveniència (Investidura)
- Era l'acte pel qual el vassall rebia el benefici, és a dir, la jurisdicció sobre els terrenys i la població del feu.
La Piràmide del Vassallatge
La jerarquia social s'inicia amb l'aparició de les Institucions Feudovassallàtiques (quan els grans senyors feudals es convertien en vassalls del rei).
Els nobles que eren vassalls del rei podien, alhora, tenir vassalls propis (normalment nobles menys importants) a qui s'atorgava un feu més petit. Aquesta estructura jeràrquica es representava així:
- Rei
- Comtes / Ducs
- Barons i Senyors dels Castells
- Cavallers
La Crisi del Vassallatge (Segle XIV)
Aquesta piràmide va durar fins al segle XIV, moment en què va arribar la crisi del vassallatge.
El procés de dissolució va començar quan el rei va començar a recolzar sovint el Papa (que es podia considerar un vassall). No obstant això, el punt més clau va ser la separació i l'enfrontament entre l'alta noblesa i la baixa noblesa, que al mateix temps s'enfrontaven al poder reial.
Aquesta situació va provocar l'evolució de les monarquies i l'augment de la importància de la burgesia.