El Jurament dels Horacis i altres obres d'art

El jurament dels Horacis:

El quadre titulat 'El jurament dels Horacis' va ser creat per Jacques-Louis David l'any 1784. Pertany a l'estil neoclàssic i és representatiu de l'escola francesa. Utilitza la tècnica d'oli sobre tela amb dimensions de 3,30 metres d'alçada per 4,25 metres d'amplada. Actualment, es troba exhibit al Museu del Louvre a París.

Context històric:

Aquesta obra està emmarcada a Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclàssic s'estendrà fins a principis del XIX i serà un estil identificat amb la Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic. Serà, doncs, un art més burgès que no pas aristocràtic.

El neoclàssic es contraposa als excessos del rococó i del barroc i pretén retornar als ideals estètics del classicisme grec, és a dir, vol ser un art que s'expressa mitjançant formes i criteris estètics del passat.

L’estil:

L'estil de 'El jurament dels Horacis' reflecteix clarament les característiques del neoclassicisme, un moviment artístic que va sorgir al segle XVIII com una reacció a l'excés decoratiu del rococó i una recerca d'inspiració a l'antiga Grècia i Roma. Jacques-Louis David, l'autor del quadre, s'adhereix als principis neoclàssics en diversos aspectes de l'obra.

• Rigor i claredat en la composició
• Temàtica heroica i moral
• Idealització de la forma humana
• Absència d'elements ornamentals innecessaris

Composició:

El quadre és un oli amb colors principalment grisos, ocres i vermells, destacant contrastos de negre i blanc. La llum lateral ressalta les figures principals. L'espai tridimensional s'assoleix amb línies i perspectiva lineal.

Es divideix en tres parts per arcs. Els homes formen un rectangle i les dones una forma conjunta de triangle. Es noten línies rectes als homes i corbes a les dones. El ritme es crea amb les figures que guien la mirada cap al centre i hi ha jocs de triangles amb espases i arcs.

Funció:

El quadre va ser fet per Lluís XVI amb un propòsit tant educatiu com propagandístic, amb la intenció de fomentar el compliment dels deures cap a la pàtria i descoratjar la influència dels sentiments en les decisions.

Significat i iconografia:

La iconografia de 'El jurament dels Horacis' mostra els tres germans Horacis jurant lleialtat a Roma abans d'una batalla. El seu pare els lliura armes mentre les seves germanes expressen dolor pel possible destí fatal dels seus germans. La pintura simbolitza el sacrifici per la pàtria i critica els impulsos emocionals a favor del deure cívic.

La llibertat guiant al poble, Delacroix

El quadre titulat 'La llibertat guiant el poble', realitzat per l'artista Eugène Delacroix l'any 1830, és una obra representativa del Romanticisme francès. És un oli sobre tela amb dimensions de 260x325 cm. La pintura es troba actualment exhibida al Museu del Louvre de París.

Context històric

La pintura en qüestió és una de les primeres en la història de l'art a abordar un tema polític rellevant, encara que no és la primera, ja que Goya hi havia incursionat prèviament. Aquest quadre retrata els esdeveniments ocorreguts als carrers de París durant les Tres Jornades Glorioses, que van tenir lloc del 27 al 29 de juliol del 1830. Aquests esdeveniments buscaven restaurar la llibertat a França, però, en última instància, van resultar en l'enderrocament de l'absolutisme i els Borbons, amb el rei Carles X com l'últim monarca d'aquesta dinastia. En canvi, es va establir una monarquia parlamentària encapçalada per Luis Felipe d'Orleans.

Estil

L'estil de 'La llibertat guiant el poble' es caracteritza per la seva expressió emocional, dinamisme, realisme romàntic, al·lusió simbòlica i narrativa visual, elements que el converteixen en una obra emblemàtica del Romanticisme francès i una representació icònica de la lluita per la llibertat i la justícia.

Anàlisi formal

El quadre utilitza una paleta de colors ocres, destacant el vermell i el blau de la bandera, mentre que els altres colors es mantenen en tonalitats terroses. Les pinzellades són soltes i amples, sense precisió ni delicadesa. La llum, protagonista a l'obra, és intensa i prové d'una font no clarament definida, destacant els personatges principals i els edificis de Notre Dame. El dinamisme s'aconsegueix mitjançant les pinzellades, les teles i la representació dels personatges, que mostren intensos sentiments i posicions que segueixen línies corbes en lloc de rectes.

Composició

La composició del quadre segueix una forma triangular, amb els vèrtexs que van des de la bandera fins als difunts a terra. Es divideix en diversos plans: el primer mostra els difunts a terra, el segon presenta els personatges que representen la població parisenca unida en la seva lluita (La dona-La Llibertat, El burgès, El nen estudiant, Artesà i Moribund), el tercer pla mostra a la resta de la població combatent després dels principals, i finalment, s'observen els edificis i la ciutat, incloent les barricades i Notre Dame, que creen un ambient de revolta i una perspectiva aèria.

Funció

Funció propagandística en el seu moment, ja que l’autor convidava a reflexionar i no quedar-se indiferent davant el que estava passant i deixar testimoni, i ara seria commemorativa, ja que recorda les persones que van morir en aquelles revoltes i el que van deixar tot per la llibertat d’un poble.

Significat i iconografia

És una obra que simbolitza la unió del poble de França amb un mateix objectiu, que seria lluitar per la llibertat. És després de Goya el primer quadre polític, i és, encara avui dia, un gran símbol de llibertat i revolució.

Magatzems Carson

L'edifici conegut com a Magatzems Carson, va ser dissenyat per l'arquitecte Louis Sullivan i construït entre els anys 1899 i 1901. Pertany a l'estil arquitectònic associat amb l'Escola de Chicago. Està ubicat a la ciutat de Chicago, Estats Units. Per a la seva construcció, es van fer servir materials com el formigó, el ferro i el vidre, cosa que reflecteix la innovació i la modernitat de l'època.

Context històric

Els magatzems Carson són una destacada obra arquitectònica concebuda per Louis Sullivan, construïda entre els anys 1899 i 1901. Aquest edifici emblemàtic és representatiu de l'estil associat amb l'Escola de Chicago. Chicago, originalment un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan, es va veure devastat per un incendi el 1871, la qual cosa va portar a una completa reconstrucció de la ciutat. La reconstrucció de Chicago va atreure nombrosos arquitectes, que, enfrontant-se a l'escassetat i l'alt cost del sòl, van donar lloc a la construcció dels primers gratacels en la història de l'arquitectura moderna.

Alçat: Els magatzems Carson estan construïts amb formigó, ferro i vidre, utilitzant un sistema constructiu arquitravat que permet estructures més altes sense necessitat de murs de càrrega. Els pilars i columnes interns són els elements de suport, mentre que els sostres són sostinguts per aquests.

Planta: L´interior presenta una planta rectangular, amb una cantonada circular que dóna al carrer. La planta és diàfana, amb columnes i pilars com a únics elements que interrompen l'espai, i la llum és predominant.

Façana: La façana es divideix en dues parts: la base, amb aparadors de vidre i ornamentació de ferro colat, i les plantes superiors, amb finestres horitzontals de mida decreixent i estructura geomètrica de formigó. Una coberta plana tanca la part superior. El pavelló circular a la cantonada presenta una decoració exagerada i naturalista, amb fulles d´acant i bandes espirals. L'ornamentació inclou els noms dels magatzems. La verticalitat s'equilibra amb l'horitzó de les finestres per a una millor adaptació visual a l'entorn.

La funció que realitzen els magatzems Carson és comercial, ja que fins a 2007 van servir com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie&Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar i joies i productes de bellesa. Es considera una de les construccions més importants de Louis Sullivan i també un dels edificis més significatius de l’escola de Chicago.

La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després de l’incendi de 1871, el qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. Per tant, el fet que els magatzems Carson es trobin en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat.