El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,05 KB

El Jurament dels Horacis

Autor

Jean Jacques-Louis David

Estil

Neoclàssic

Cronologia

1784-1785

Tècnica

Oli

Suport

Tela

Localització

Museu del Louvre, París (actual)

Context Històric

Els anys 1784-1785 són els previs a la Revolució Francesa i comencen a circular les idees de la Il·lustració. David es va convertir en el pintor de la Revolució. Agafa temes clàssics però els hi dóna un significat polític, per mostrar el compromís amb la pàtria. Després de la revolució, Napoleó el va convertir en el seu pintor oficial, nomenant-lo "pintor de cambra".

Es va erigir com el millor representant contra la frivolitat del rococó.

Anàlisi Formal

Descripció

Està dividit en tres parts marcades per les arcades. A la primera arcada hi ha tres personatges masculins que són germans, a la segona hi ha el pare i a la tercera hi ha tres dones. Tots els personatges van amb la vestimenta típica romana.

Predomini

La línia per sobre del color. Les figures estan tractades com a escultures, perfilades delicadament. Les teles són tractades amb la tècnica dels draps molls.

Colors

Càlids i brillants (ocre, vermell...) per sobre dels freds, encara que no són molt cridaners. Dintre de la gamma destaca el vermell, ja que predomina a les tres parts del quadre i equilibra cromàticament l'escena.

Composició

Cada grup està marcat per una arcada. Es poden emmarcar dins d'un triangle, donant lloc a tres triangles formats per línies rectes. El primer triangle el formen els germans, el segon el pare i el tercer i últim està compost per les dones. En els personatges masculins domina la línia recta (duresa), en canvi, en els personatges femenins domina la línia corba (suavitat).

Una característica del neoclassicisme és que les pintures són molt clares i ordenades. El punt de fuga són les espases, que alhora és el centre del quadre i el tema principal, el moment del jurament.

Llum

La llum tènue ve de l'esquerra i veiem les ombres projectades. No és una llum natural, sinó que és com un focus (llum teatral). És una llum suau, però la part del darrere és molt fosca (Caravaggio).

Profunditat

La veiem amb la representació de l'arquitectura (arcades, enrajolat del terra...) ens dóna profunditat. I també la col·locació dels personatges (cames, braços, espases...). El pintor utilitza la perspectiva lineal.

Figura Humana

La figura humana està idealitzada. És figuratiu.

Anàlisi Estilístic

Característiques

Temes clàssics (mitològics o històrics), composició molt clara, figures tractades com a escultures, predomini de la línia per sobre del color, ús de la perspectiva lineal...

Antecedents

Coneix Caravaggio pel que fa al tractament de la llum i també hi ha influència de Rafael i Poussin.

Influències

Altres pintors neoclàssics.

Funció i Significat

Tema

David s'inspira amb la tragèdia literària Horaci.

L'episodi tracta de la lluita entre Alba Longa (Curiacis) i Roma (Horacis). Els Horacis representen Roma. Els germans juren lleialtat al seu pare abans de la batalla. Una de les dones és germana dels Horacis i està casada amb un Curiaci. L'altra dona és de la família dels Curiacis i està casada amb un dels Horacis. Volia reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat personificades en l'actitud dels Horacis.

Funció

Estètica i decorativa. Però sobretot destaca la funció simbòlica i propagandística (lleialtat, honor i compromís amb la pàtria).

Encàrrec

La va encarregar Lluís XVI per exposar-la al Saló de París, perquè allà s'exposaven les obres dels autors més coneguts del moment. Els salons eren exposicions oficials anuals on es podien veure les obres dels artistes més importants del moment.

Entradas relacionadas: