El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Significat

Jacques-Louis David i el Context Històric

El Jurament dels Horacis és una pintura a l'oli sobre tela de Jacques-Louis David, actualment exposada al Museu del Louvre. Aquesta obra mestra del Neoclassicisme va ser pintada abans de la Revolució Francesa i s'inspira en un tema literari.

David va ser un pintor contemporani a la Revolució Francesa i va participar-hi activament al costat de Robespierre. Després de la caiguda i execució de Robespierre, David va ser empresonat. Considerat l'artista oficial de la Revolució, més tard es va convertir en el retratista oficial de Napoleó. Va ser la figura central del Neoclassicisme francès i va ser nomenat acadèmic l'any 1784.

Anàlisi Formal de l'Obra

En aquesta pintura, la línia predomina sobre el color, amb un dibuix molt treballat. Les figures masculines es representen amb línies rectes, transmetent una posició agressiva, mentre que les figures femenines es defineixen per línies corbes, evocant una actitud més sentimental. La pinzellada és curta i precisa. Els colors brillants i clars dominen les figures, contrastant amb els tons foscos del fons. Les tonalitats vermelles, grises i ocres són predominants, amb tons més blanquinosos als extrems del llenç.

Els germans juren fidelitat a l'estat davant del seu pare, que porta una capa vermella que simbolitza la passió per la pàtria o una anticipació de la sang que es vessarà. Una llum tènue i estudiada entra per l'esquerra, projectant ombres allargades dels germans cap al pare i els personatges femenins. La perspectiva lineal s'aconsegueix gràcies a l'enrajolat del terra i les parets, amb el punt de fuga situat a les espases.

La composició és tancada, simètrica i equilibrada, organitzada al voltant de tres arcs. Cada grup de figures ocupa una de les arcades: els tres germans a la primera, el pare a la central i les dones i el nen a l'última. El número 3 té una forta presència simbòlica (tres germans, tres espases, tres dones, tres arcs). La disposició segueix formes geomètriques: els germans i el pare s'emmarquen en un rectangle, mentre que es poden observar triangles a les cames dels personatges i en les dues cunyades.

L'escenari és sobri, amb una portalada amb columnes d'ordre toscà i una única llança com a element decoratiu. El ritme és equilibrat, sense gran dinamisme, i representa el moment solemne del jurament.

L'estil és clarament neoclàssic, una pintura figurativa de gènere històric. David s'inspirava sovint en personatges clàssics. En les seves obres finals, s'observa una tendència cap a la pintura historicista, representant moments contemporanis, en contrast amb la temàtica mitològica dels seus inicis. L'art neoclàssic va sorgir com a rebuig a l'art del Rococó.

Interpretació i Significat

La temàtica de l'obra s'inspira en la història escrita per Titus Livi al llibre "Ab Urbe Condita" i que, posteriorment, va ser adaptada pel dramaturg del segle XVII, Pierre Corneille, a la seva obra "Horaci".

La història se situa al segle VII a.C., durant el conflicte entre Roma i Alba Longa pel domini de la Itàlia Central. Per a resoldre la disputa, tres germans de cada bàndol, els Horacis de Roma i els Coriacis d'Alba Longa, van lluitar a mort. La història acaba amb la victòria de l'únic germà Horaci supervivent. En el quadre, una germana Horaci, promesa amb un germà Coriaci, plora la mort del seu promès, i el seu germà la mata per la seva falta de patriotisme.

David transmet la lleialtat a la pàtria i el deure dels ciutadans envers ella, representant el jurament com a símbol d'orgull patriòtic.

Funció de l'Obra

L'obra tenia una funció propagandística, exaltant el deure patriòtic per sobre dels sentiments personals. També tenia una funció decorativa, ja que va ser un encàrrec del rei de França a David. En aquella època, l'obra va ser interpretada com un atac a la monarquia i una defensa dels valors revolucionaris.

David donava gran importància als temes heroics, patriòtics i mitològics, obrint camí al Romanticisme amb la seva exaltació de l'orgull nacional i el retorn a les arrels nacionals medievals.

Models i Influències

David va estar influenciat pel món clàssic (grecs i romans) i per pintors del Renaixement i el Barroc, com Caravaggio pel tractament de la llum i Rafael per la línia. Al seu torn, va influenciar artistes coetanis, alguns dels quals van ser els seus deixebles, i el moviment romàntic posterior.

Referències

• Titus Livi. Ab Urbe Condita.
• Pierre Corneille. Horaci.