El Jurament dels Horacis de David: Neoclassicisme i Deure Patri

El Jurament dels Horacis (1784-1785)

Jacques-Louis David

El Jurament dels Horacis és una pintura a l'oli sobre tela d'estil neoclàssic, realitzada per Jacques-Louis David entre 1784 i 1785. L'obra va ser exposada al Saló de París i actualment es troba al Museu del Louvre, a París.

Context històric

L'obra va ser pintada durant el regnat de Lluís XVI, un període convuls i d'agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). Era el temps de la Il·lustració i de L'Enciclopèdia de D'Alembert i Diderot. A Espanya, regnava Carles IV.

Descripció formal

David organitza la composició amb gran equilibri, mostrant una integració perfecta de les figures dins l'espai arquitectònic. Assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Aquesta separació permet ordenar tots els personatges i compleix un dels preceptes de la pintura neoclàssica: la claredat expositiva.

L'estil de David és depurat i subordina el color al dibuix. El pintor perfila amb gran delicadesa totes les figures a través d'un modelatge anatòmic perfecte, que recorda la puresa acadèmica de l'escultura clàssica. Prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, reforçant visualment l'actitud més agressiva dels homes i la més sentimental de les dones.

Pel que fa al cromatisme, predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Els colors foscos s'utilitzen per al fons, i els clars, per a les figures. Cal destacar el vermell, que s'utilitza en les tres parts en què es divideix el quadre i permet equilibrar cromàticament l'escena. Malgrat ser un color cridaner i intens, David el converteix en un color fred, subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nous gustos de l'època.

Funció i significat

Significat: L'obra s'inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab urbe condita de Titus Livi. Situada la història al segle VII aC, David evoca el moment en què els tres germans Horacis –fills de Roma– juren davant el seu pare combatre fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d'Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir quin bàndol guanyava la guerra pel control de la Itàlia central. En un segon pla, a la dreta, apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: de blanc, una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci; al seu costat, una germana Curiàcia, casada amb un Horaci; i al fons, la mare dels germans Horaci, que cuida els dos fills de l'anterior.

Funció: David no va voler reproduir un fet històric, sinó reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l'autosacrifici estoic, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis. En la seva època, alguns van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries de l'autor i el profund sentiment del deure a la pàtria que infon l'obra.

Característiques principals

• Perspectiva lineal.
• Predomini del dibuix sobre el color.
• Ús de colors purs.
• Temàtica del món clàssic.
• Continguts ideològics.