El Jurament dels Horacis de David: Anàlisi i Significat

Documentació General

Catalogació

El Jurament dels Horacis. Jacques-Louis David. 1784. Louvre.

Aspectes Bàsics

Oli sobre tela.

Anàlisi Formal

Composició i Construcció

Equilibrada i racional, genera estabilitat: galeria porticada amb tres arcs que es corresponen amb els tres grups de figures, cadascun dels quals forma per la seva banda un triangle.

És simètrica i tancada. L'eix és el personatge central, i a dreta i a esquerra hi ha els dos cossos pictòrics. Els mànecs de les espases fan de punt fort central que capta l'atenció.

És superficial perquè se centra sobretot en el primer pla.

Espai i Volum

Els arcs i les línies del terra ajuden a crear la sensació d'espai, de profunditat, en la qual destaquen unes figures amb un volum molt acusat, amb una concepció escultòrica.

Aspectes Plàstics

Les línies predominants són les verticals marcades per les dues columnes i el mur.

Obra realitzada amb un dibuix precís, detallat, continu i una gamma cromàtica neutra, sense gaires tonalitats. La pinzellada és homogènia, uniforme.

Figures i Formes

La llum, provinent de l'esquerra, crea un ambient fred i es pot parlar d'una llum "caravaggesca" per la creació de forts contrastos que accentuen encara més el volum de les figures, representades amb gran naturalisme en el sentit d'afany de mimesi.

L'ambient general de l'obra és de solemnitat, amb un contrast acusat entre l'actitud heroica, marcial dels homes i l'actitud desconsolada, impotent i passiva de les dones. Hi ha per tant una càrrega expressiva evident però continguda, sense exageracions, i és que en general ens ofereix una visió molt idealitzada.

Estil

Obra neoclàssica per la reinvenció d’una pintura clàssica. Caracteritzada per:

• Composició equilibrada, simètrica, senzilla, centrada.
• Importància del dibuix.
• Món racional sobre el món sensible.
• Solemnitat, equilibri en l'expressió.
• Escultoricisme en el tractament de les figures.
• Pintura elaborada i amb contingut espiritual.
• Sobrietat davant els "excessos" del Barroc i el Rococó.

Interpretació

Iconografia

Ens representa el moment en què els tres germans Horacis fan el jurament davant el seu pare, de lluitar contra els tres germans Curiacis, fins a la mort, si cal. Segons la llegenda, la mort en el combat d'aquests últims va suposar la fi de la guerra i la victòria de Roma.

En comptes d'una batalla general, es va decidir que el conflicte fos dirimit per tres herois de cadascun dels bàndols, que havien de lluitar a mort cos a cos. Els tres germans Horacis elegits pels romans juren, sobre les espases aguantades pel seu pare, defensar el país a mort. El jurament comporta problemes familiars ja que els tres germans estaven promesos amb les germanes dels seus oponents d'Alba Longa: els tres germans Curiacis. Els romans van guanyar, tot i que només va sobreviure un sol Horaci. En el quadre també hi ha representada Camil·la, amb la túnica blanca, germana dels Horacis, que estava promesa amb un dels Curiacis, i Sabina, germana dels Curiacis i promesa d'un Horaci. Camil·la va morir també a mans del germà vencedor, perquè després del combat va retreure al seu germà la mort del seu promès.

Iconologia

Una mostra de virtut cívica: el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria. L'Estat per damunt dels interessos particulars. Conflicte entre deure i sentiment.

Encàrrec i Recepció

Funció o Finalitat

És exaltar els sentiments del deure. Expressió en imatges d'una concepció moral, aquella que posa el deure patriòtic per damunt de l’interès personal. Missatge polític revolucionari. Obra militant.

Significat i Marc Històric i Cultural

Introdueix a la seva obra un contingut moralitzant, vol educar l'espectador, en aquest cas amb una visió, un exemple del sacrifici i l'estoïcisme davant el sofriment.