El Jurament dels Horacis de David: Anàlisi Neoclàssica i Context Revolucionari

El Jurament dels Horacis

Fitxa Tècnica

• Autor: Jacques-Louis David.
• Cronologia: 1784 (Finals del S. XVIII).
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Estil: Neoclàssic.
• Tema: Literari.
• Localització: Musée du Louvre (París).

Context Històric i Estètic

La Revolució Francesa i el Món Contemporani

La Revolució Francesa (1789) va ser un dels fets que va endegar els processos de transformació política, econòmica i social que es van desenvolupar al llarg del S. XIX i que és l'origen del que anomenem el Món Contemporani.

Va significar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim. També l'aparició del ciutadà i amb ell de l'individualisme, la defensa d'un ésser racional capaç de pensar i transformar el món amb els seus actes; ara l'Estat es converteix en la seva pàtria, allò del que forma part i que demana implicació política i moral.

El Neoclassicisme com a Resposta

L'Estil que acompanyarà aquesta transformació és el Neoclassicisme. Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics.

Era, doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral decadent de principis de segle.

Més enllà de la Imitació

No s'ha d'entendre com una simple imitació del món clàssic, sinó com una revisió o adaptació d'aquest model al món del S. XIX. Va voler ser un art modern, compromès amb la problemàtica del seu temps.

Academicisme i Racionalisme

L'academicisme, és a dir, la necessitat d'ajustar-se a unes normes establertes, va ser un dels seus trets fonamentals. Coincideix amb l'esperit racionalista dels homes de la Il·lustració, rebuig del decorativisme buit i decadent del rococó.

Malgrat les escasses mostres de pintura del món clàssic conservades, la pintura neoclàssica, com a reacció als divertiments del Rococó, es va inspirar en l'ordre i equilibri de l'antiguitat.

Va voler traslladar la coherència compositiva racional a la nova situació revolucionària, amb referències constants a la llibertat i els sentiments.

Jacques-Louis David: L'Artista Oficial

Influències i Compromís

Jaques-Louis David és una de les figures centrals d'aquest estil. Viatjarà a Itàlia, on va poder admirar les obres clàssiques (sobretot escultures) que l'inspiraran. Va participar activament en els esdeveniments revolucionaris del 1789, i va ser considerat l'artista oficial.

Creia en el poder de l'art per transmetre ideals i consignes revolucionàries.

Trajectòria Política i Artística

Empresonat després de la mort de Robespierre per la seva implicació amb els Jacobins, tornarà a recuperar el seu prestigi amb l'arribada de Napoleó que el convertí en el seu pintor de cambra.

Després de la caiguda i desterrament de Napoleó, amb la tornada de l'Absolutisme, es va exiliar a Brussel·les on viurà fins la seva mort.