El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Significat

El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Dades Bàsiques

• Títol: El Jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1784-1785
• Elements de suport: Tela
• Elements tècnics: Oli
• Mides: 330 cm x 425 cm
• Estil: Neoclàssic
• Tema: Moral, històric-llegendari
• Escola o país: França
• Ubicació: Museu del Louvre

Breu Biografia de Jacques-Louis David

Jacques-Louis David va néixer a París el 1748 i va morir a Brussel·les el 1825. Fou un pintor francès que va buscar la inspiració en els models escultòrics i mitològics grecs, basant-se en l'austeritat i la severitat de la moralitat dels últims anys de l'Antic Règim.

David va ser un actiu participant en la Revolució Francesa, així com amic de Robespierre; en realitat, va ser el líder de les arts sota la República Francesa. Va ser empresonat després de la caiguda de Robespierre i, posteriorment, va treballar en el període del nou règim de Napoleó Bonaparte.

Descripció Formal

Iconografia

Tota la iconografia de l'obra és senzilla i és una mostra exacta de com vestien els romans, fins i tot de la seva salutació, amb el braç estès i el palmell de la mà cap avall.

Durant l'època de la Roma llegendària (s. VI a.C.), la ciutat d'Alba Longa pretenia imposar-se a la zona del Laci. Per tal de no provocar una guerra generalitzada, es va arribar a l'acord que tres germans de les famílies més riques i importants de cada ciutat lluitarien contra els altres i que la victòria comportaria el domini de la ciutat que representessin.

Aquesta decisió va enfrontar els germans Horacis de Roma contra els Curiacis d'Alba Longa. L'escena recull el moment dramàtic en què els tres germans fan el jurament de defensar Roma per damunt de les seves vides, davant del seu pare i de les dones de la família.

El drama radica en el fet que una de les germanes dels Curiacis, Sabina, està casada amb un dels Horacis, mentre que una de les germanes dels Horacis, Camil·la, està promesa a un dels Curiacis. Malgrat els llaços entre les dues famílies, el pare Horaci exhorta els seus fills a lluitar contra els Curiacis, i ells obeeixen, malgrat els gemecs de les dones.

La victòria final, amb la supervivència d'un dels germans, suposarà la supremacia definitiva de Roma i la mort de Camil·la a mans del seu germà perquè plorava la mort d'un enemic de la pàtria.

El moment pintat per David és quan els tres germans Horacis juren honor i fidelitat, mentre les dones planyen el fet.

La iconografia de l'obra està inspirada en els Horacis romans els quals, segons l'Horaci de Pierre Corneille i Tit Livi en l'obra Ab Urbe condita libri, eren uns trigèmins mascles destinats a la guerra contra els Curiacis, també trigèmins mascles, per resoldre la disputa entre els romans i la ciutat d'Alba Longa.

Funció

Cívica i estètica.

Composició

Tancada o centrípeta, és introspectiva. Tots estan pendents del centre. Predomina la línia per damunt del dibuix, que delimita els contorns de les diverses parts dels cossos.

Línies Compositives

Predomini de la línia vertical, també hi ha unes diagonals rítmiques que formen les composicions triangulars. Mentre que les figures masculines tenen predomini de la línia recta, les femenines són corbes i per sota de la meitat de la pintura.

El fons del quadre està emmarcat per tres arcs, cada un dels quals serveix de marc per als personatges.

Perspectiva: Marcada pel terra i per la cambra en si, amb les columnes al fons. Lineal centrada.

Recursos Tècnics

• La llum ve des de l'esquerra, intenta crear un petit clarobscur a la manera d'un Caravaggio més lluminós.
• El paisatge o fons no està gaire marcat, mentre que les figures en primer pla estan remarcades per accentuar-ne la importància.
• L'ús de colors apagats mostra la importància de la història darrere de la pintura sobre el quadre en si. El predomini de colors freds pretén mostrar la racionalitat, a diferència del rococó.
• El quadre està clarament organitzat, estructurant-se geomètricament.
• Les pinzellades són invisibles, per mostrar que el quadre és més important que l'artista.
• Predomini del dibuix sobre el color.

Significat de l'Obra

Elements Propis de l'Estil

• Aquesta obra és la primera considerada neoclàssica.
• El tema i una posada en escena molt clàssica, recull tots els elements del classicisme.
• Presenta una claredat compositiva.
• S'utilitzen formes i colors senzills.
• Rebuig al Barroc i al Rococó.
• Cerca la bellesa física i també la moral dels protagonistes.
• Les figures són concebudes com a escultures.

Iconologia

Enmig d'un ambient il·lustrat que va desembocar en la Revolució Francesa, David va voler enfrontar els germans Horacis amb el pathos de les dones de la família, abatudes i desconsolades.

Hi ha una exaltació del sacrifici personal i familiar pel bé de la comunitat a la qual es pertany i de la defensa d'uns valors comuns. Són el símbol del patriotisme, de les virtuts de la República, passades a França.

El color és intens i simbòlic: el vermell de la túnica del pare representa la passió i la sang.

Relació entre l'Època i l'Obra

La situació, a l'Antic Règim, era cada vegada més inestable, i la burgesia il·lustrada i l'aristocràcia proposaven un canvi radical cap a una monarquia parlamentària.

El quadre va ser un encàrrec del rei el 1784, que volia reforçar els sentiments patriòtics en favor de la França monàrquica. A causa de la lectura que es desprenia de la pintura, l'obra va ser considerada una declaració política, i fins i tot, per alguns, com una invitació a l'aixecament en armes, encara que tot això pot ser força discutible.

Antecedents i Influències Posteriors

L'obra de David inaugura una nova època, l'Edat Contemporània. Representa una tornada als models clàssics.

Antecedents: La seva inspiració ve dels models clàssics de Grècia i Roma; copia els vestits de l'antiguitat. Després es va basar en l'obra de teatre de Pierre Corneille (1640) titulada Horaci.

En la representació fa servir els arcs per emmarcar els personatges. Aquesta tècnica l'havien fet servir Giotto i Perugino en els frescos de Santa Maria Magdalena a Florència. S'inspira en Poussin en el quadre.

Influències Posteriors: Aquesta obra va servir d'inspiració al compositor italià Bernardo Porta (1758-1829). En la seva òpera hi ha una escena on ret homenatge al quadre. A l'estrena de l'obra va assistir el primer cònsol Napoleó Bonaparte, i va patir una temptativa d'assassinat que es va conèixer com la conspiració dels poignards.

Va tenir una gran quantitat de deixebles, la majoria dels quals van incorporar-se al realisme i, principalment, al romanticisme. Ingres va ser el seu millor seguidor.