El Jurament dels Horacis: Anàlisi de l'Obra de David al Louvre

Introducció a l'obra

El Jurament dels Horacis és una obra pictòrica feta per Jacques-Louis David l’any 1784. És una pintura feta amb la tècnica de l’oli; i la podem trobar al Museu del Louvre, a París.

Anàlisi formal i compositiva

L’artista utilitzà les línies rectes per traçar els personatges masculins i les línies suaus i rodones per als femenins. El cromatisme se subordina al dibuix. Els colors són brillants i clars, i predominen les tonalitats vermelles, grises i ocres. El roig de la túnica del pare al centre de la tela és un símbol de la passió inherent al jurament, però també de la sang que es vessarà. La llum, de clara inspiració caravaggiesca, entra per l’esquerra i projecta les ombres dels germans. L’enrajolat del terra i les parets laterals proporcionen una perspectiva lineal.

Composició per arcs

• En el de l’esquerra se situen els tres germans.
• En el del mig, el pare.
• A l’altre, les dones i els nens.

Els diferents grups de personatges resten junts, però sense arribar a tocar-se físicament amb els membres dels altres.

El número tres

El número tres és una constant de l’obra:

• Tres arcs.
• Tres espases.
• Tres germans.
• Tres dones...

Geometria i figures

També pren una gran importància la distribució dels elements segons diverses formes geomètriques. Així, els joves i el pare formen, en ser aproximadament de la mateixa mida, un rectangle; les cames dels germans, les del pare, les dues joves que es planyen, la dona amb els nens... es resolen amb triangles.

El tema central: les espases

Al centre de la tela hi ha representades les espases alçades i els braços dels germans i el pare, que deixen ben clar quin és el tema central.

Contrast entre homes i dones

L’energia i la vitalitat que desprenen els homes queden contrarestades per l’abatiment de les dones.

L'escenari i els elements

L’estança en què té lloc l’acció està desproveïda de motius decoratius; en tot cas, la llança penjada al fons seria l’únic, d’innegable significat guerrer. Les columnes arcades són ordre toscà, d’origen romà, més auster que el dòric grec del qual deriven.

Context històric i estil neoclàssic

El Jurament dels Horacis és una obra neoclàssica. En un primer moment, David s’inspirà en temes i personatges clàssics, però amb l’adveniment de la Revolució Francesa i l’arribada de Napoleó al poder considerà que la història que li tocava viure estava a l’alçada de la dels grecs i romans i que, per tant, era conseqüent plasmar els nous temps.

La història representada

L’obra reflecteix aquesta història: En el segle VII a.C. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i els Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual, en veure els plors de la seva germana causats per la mort del seu promès (un dels Curiacis), la matà, ja que ella lamentava la mort d’un amic de Roma.

Funció propagandística

El Jurament dels Horacis va tenir una clara funció propagandística.